Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de novembre del 2012

LA DEVESA I EL PARC DE LA CIUTADELLA

El parc de la Devesa es el qui te major extenció de tots els parcs urbans de Catalunya, amb entorn unes 40 hectàries. Te el seu orígen en uns terrenys prés del riu Ter cedits a la municipalitat de la ciutat pels monarques catalano-aragonesos en els segles XV i XVI.
amb la finalitat de que la ciutat pogués utilitzar-los com a defensa de les avingudes del riu i com a font d'ingressos per compensar els danys que els aiguats provocaven. La vegetació que espontàniament hi creixia podia servir de barrera natural contra les inundacions. Però, per obtenir-ne algun profit, s'hi van anar realitzant diverses actuacions.


El seu nom, "devesa" significa una extensió de terra, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge i a l'aprofitament en llenya. En els seus inicis aquestes eren algunes de les utilitats de la Devesa. 

Els jardins de la Devesa estan delimitats per un solc per on corre aigua a tot el seu perímetre y el seu accés principal esta marcat per un pavelló en totxo amb rajoles pintades de colo blau. 

Actualment gran part, tret dels jardins centrals, y dels recorreguts plantats per plàtans de fins a 50 metres d'alçada, esta ocupada per instal·lacions esportives. La tendència d'ocupar l'espai de la Devesa per altres activitats es va culminar amb el palau de fires al 1998. Actualment els espais del parc son preservats com a espai públic.

A l'ombre dels plàtans els dimarts i dissabtes es reuneix el mercat ambulant de la ciutat i al final de l'octubre, les fires de la ciutat. 

A l'extrem del parc que es troba mes a la vora del barri jueu, es situa un esplanada de sauló on es succeixen activitats culturals i esportives amb no massa freqüpencia davant altres espais. Aquesta esplanada acull concerts durant les festes de la ciutat.


Passeig central dels jardins amb els clàssics túnels de branques del plàtan
El parc de la Devesa es doncs una suma històrica que el fa ser una mena de collage poc definit, part inherent de la seva complexió.


Pel contrari la fisonomia del Parc de la Ciutadella es força diferent degut a la seva aparició i el paper que havia de jugar a escala de ciutat en el moment del seu disseny i construcció.

El parc de la Ciutadella com el seu nom indica es van situar en els terrenys sense us que ocupava la deteriorada fortalesa de la ciutat de Barcelona amb antics proposits militars, amb motiu de la exposició universal del 1888. El disseny original partia del dels Jardins de Luxemburg a Paris, tot i que s'hi efectuen canvis significatius com la relació amb els pavellos que s'hi havien de situar. Un dels principals edifici es l'antic Arsenal, actualment la seu del parlament.

Altres edificis que s'hi situen, es l'edifici dels Restaurants, l'Hivernacle, el museu de Geologia i l'Umbracle, entre diverses casetes de manteniment dissenyades a la seva construcció.



Gentada al Parc de la Ciutadella


El parc recull doncs un fluxe de gent significatiu degut al cert reclam que signifiquen els dos museus i el parlament, fora del valor del parc com al major espai verd de la ciutat i l'únic durant molts anys. Al costat de l'estació de França, no lluny de la concorreguda platja de la Barceloneta i no lluny del centre de la ciutat es tracta d'un veritable espai urbà.

Aleshores, la definició d'usos de tots dos i les seves "anatomies" són ben diferents: 

Mentre que el fluxe de gent del Parc de la Ciutadella es constant pegut a grans equipaments i una situació céntrica, el parc de la Devesa de Girona es sovint buit i la seva ocupació es succeix per onades en moments en que s'hi acull alguna activitat de les llistades. Normalment son els esportistes i els jubilats qui l'ocupen amb major assiduïtat. Un altre factor central es el fet de no tenir un perimetre tencat, el parc de la Devesa s'utilitza per passar d'una banda a l'altra de la ciutat i no te poder, el mateix pes com a zona verda de la ciutat,en part per col·locar-se a un extrem de la mateixa.

Una darrera diferència és el disseny dels passos. Al parc de la devesa els passos centrals no son part d'un disseny sino més aviat a l'espaiament dels arbres i al mateix us. L'escala d'aquest darrer es doncs molt més llunyana a la dels usuaris, perdent capacitat de lleure i d'assoleiament. Pel contrari, la distribució que te el parc de la Ciutadella es molt més adient per l'us de les esplanades amb gespa o dels espais en ombra per a picnics i altres activitats.

Aleshores dos dels parcs més grans de Catalunya disposen per diversos motius de característiques ben diferents i en absolut equiparables.







ACTIVIDADES MONITORIZADAS Y SERVICIOS - AYUNTAMIENTOS GIRONA/BARCELONA


ESTUDIO DE ANÁLISIS DE LOS SERVICIOS DE LAS MUNICIPALIDADES, SU APLICACIÓN, EXTENCIÓN Y EFECTIVIDAD:

Es muy notable que Ayuntamientos con menos de 20.000 habitantes, como
Vilassar de Mar y Bormujos, o Santurtzi con menos de 50.000 y Girona con menos
de 100.000, obtengan una disponibilidad media superior a 10 Ayuntamientos de los
“grandes”, entre ellos Madrid, Sevilla, Málaga o Palma. Siendo más significativo
todavía que Vilassar obtenga el decimo puesto y Bormujos el decimotercero en el
ranking global. Además, si se atiende a los primeros 15 mejor clasificados, también
encontramos entre ellos a Pamplona




Por el contrario, las 2 ciudades con mayor número de habitantes, Madrid y Barcelona,
ocupan la decimonovena y sexta posición respectivamente, circunstancia que hace
reflexionar, al igual que en 2011, sobre la relación entre el número de habitantes que
determinan los dispares presupuestos municipales de recaudación de ingresos y
ejecución del gasto y la inversión, y el grado de desarrollo online de los servicios
públicos. Una situación similar sería la representada por Málaga y Palma cuyas



Otros balances hacen referencia a la efectividad de los respectivos ayuntamientos en comunicación de actividades monitorizadas desde el ayuntamiento o por entidades ligadas a servicios comunitarios. Acceso a la cultura, Densidad de otorgación de lisencias para nuevos comercios y nuevas contrucciones (que reflejan la de alguna manera la efectividad de crecimiento, mas no la densidad o el número absoluto, teniendo en cuenta que la población de la ciudad de Barcelona es mucho mayor a la de Girona).






De estos documentos:

La atención al domicilio destinada a personas con dificultades motrices o ligadas a la edad, una autentica garantia de acceso a los beneficios sociales para personas con deificultades espcíficas, es inferior a la media en la ciudad de Barcelona mientras que la municipalidad de Girona esta por encima de la media.

Por otra parte la emisión de licencias de obra es mucho mayor porcentualmente en Barcelona que en Girona, un dato que era de esperar debido a la mayor proporción de areas de expanción de la ciudad respecto a las areas existentes, muy reducidas en Girona, concentradas casi siempre en las municpalidades clolindantes (Sarrià de Ter, Salt o Cassà de la Selva) mientras que en Barcelona distintas areas sufren a menudo expanción y son sujeto de nueva construcción.

De la misma manera y ligado a los datos anteriores, la producción de nueva edificación o de modificaciñon de las edificaciones preexistentes (reflejadas por la densidad de licencias de obra solicitadas) la solicitud de licencias de comercios de nueva apertura es en Barcelona ciudad mucho mayor (por encima de la media) mientras que en Girona se encuentra ligeramente por debajo de la media. Lo curioso es que la proporción de nueva edificación y nuevas actividades comerciales es mas o menos regular en Barcelona mientras que en Girona los datos denotan una una renovación de comercio en edificios preexistentes, una característica muy arraigada en Girona. 

En las demas gráficas; atención a la discapacidad, acceso a las actividades culturales y acceso y promoción de actividades formativas, que describen de alguna manera la densidad de actividades culturales y formación monitorizadas por los ayuntamientos, y la promoción y acceso a ellas son en ambos casos muy altas en porcentaje y se encuentran por encima de la media. Un dato que se traduce en mayor participación ciudadana a las actividades que monitorizan los ayuntamientos.

Referencias

http://www.proyectosfundacionorange.es/Estudio_Comparativo_Ayuntamientos_2012.pdf