Parc del Clot – Parc del Fondo d’en Peixo / Jardins Torre Muntadas

La principal característica del parc del Clot és la preservació de les etsructures fabrils que antigament ocupaven el solar on s’ubiquen els jardins. 

D’aquesta forma, les antigues restes ferrovials i industrials s’incorporen al disseny del parc: xemeneies, murs, finestres i arcs organitzen l’espai. Crec que aquest també és un dels seus majors encerts, doncs és una forma de preservar el passat industrial del barri i recuperar-lo per a l’oci ciutadà. 

Ruines al Clot

A una escala molt més petita, al Prat també trobem algún exemple d’aquest tipus d’actuació, on elements d’antigues construccions són rescatats de la destrucció i entren a formar part de la vida de les persones.  La masia de can Peixo Vell va ser construïda per la família Amell cap al segle XVI. Al 1956, els terrenys amb la masia inclosa van ser venuts a la futura companyia ferroviària RENFE i, al desembre del mateix any, es va procedir a la seva demolició amb la condició de reconstruir-la. Però enlloc d’aixó, es va construir una altra masia totalment diferent a l’altra banda de la Gran Via, que res tenia a veure amb la original. L´única cosa que se’n va salvar van ser quatre dels finestrals gòtics de la masia. 

Masia de Can Peixo Vell

En l’actualitat aquests finestrals gòtics estan repartits entre dos jardins propers als terrenys que antigament ocupava la masia: N’hi ha tres als jardins de la torre Muntadas i un al parc del fondo d’en Peixo i en tots els casos s’utilitzen com a delimitadors de l’espai. 

Però l’únic cas on aquest element és realment accessible als usuaris és al segon cas. No només ajudava a delimitar dues zones diferenciades del parc (amb la reforma actual aquest fet ja no és apreciable), sinó que també ha robat protagonisme a la pràctica majoria dels elements destinats exclusivament al joc.

S’ha convertit així en un element aparentment petit però clau sense el qual l’ús del parc segurament seria molt diferent.

Finestral recuperat

Finestral recuperat

Gràcia, espai la Violeta – Centre Artesà

El cas de la recuperació de l’edifici de la Violeta, un espai que va ser molt representatiu per als habitants de Gràcia, representa la materialització d’un desig que al Prat malauradament encara no s’ha realitzat. La mobilització del veïnat va aconseguir que l’edifici de l’antic casino de la Violeta passés de mans d’una immobiliària (que hi volia construir habitatge) a l’ajuntament, cosa que ha permés la seva transormació i recuperació com a centre cultural per al barri. Això implica la conservació d’una part de la memòria i la història de Gràcia. 

Una de les coses que li manquen al Prat, com ja vaig comentar als primers escrits, és la capacitat i la sensibilitat per protegir aquells indrets que una vegada van ser importants per a la ciutat o per als seus habitants. A diferència del cas de la Violeta, on podem buscar el culpable de la destrucció fora de l’àmbit ciutadà, a la meva ciutat tenim l’enemic a casa. 

 Expliquem una mica la història: l’Artesà va ser un centre cultural i d’oci sorgit a la primera meitat del segle XX, que comptava amb instal·lacions com un casino, bar i una petita però digna sala de cinema i teatre. Era un dels pocs llocs d’esbarjo de la ciutat, per no dir l’únic. Això fa que hagi acabat formant part de la vida de moltes persones i que representi molt més que quatre parets amb un sostre.

 Doncs bé, el problema actualment no és que hagi caigut en mans de cap malèfica inmòbiliària que el vulgui tirar a terra per construir una cosa millor, sinó que estant en mans del propi ajuntament, aquest està deixant que es mori. I fa mal veure com part del passat va caient a trossos simplement perquè no es vol cuidar, malgrat múltiples reivindicacions populars.

Com diuen moltes veus pratenques: “un poble que no cuida el seu passat no té cap futur (i de passat en tenim ben poc)”

Barceloneta - Les cases de la Seda

La visita al barri de la Barceloneta em va recordar a un altre barri que, si bé d’orígen i composició formal molt diferents, constitueix un petit poblet dins el nucli urbà del Prat, però ben diferenciat. 

La Barceloneta sorgeix de la necessitat de reallotjar les famílies que vivien a la zona del barri de la ribera que va ser enderrocada per construir la nova ciutadella militar. El nou barri, dissenyat per enginyers militars, serà conformat per una trama de carrers otrogonals i rígida. 

Cases de la Seda

 

 

 

 

 

El barri de les cases de la Seda, en canvi, va néixer amb l’objectiu de proporcionar un allotjament relativament proper als treballadors de la fàbrica que porta el mateix nom. Les dimensions són molt més petites que en el cas de la Barceloneta, però ambdós barris estan formats a partir d’un únic mòdul de vivenda (en el cas del Prat, “mitja casa” aïllada). A més a més, si bé en el cas de la Braceloneta és el perímetre de l’habitatge el que conforma l’alineació de carrers, al Prat s’hi situa un coixí de patis privats enmig. Això no vol dir que els seus habitants es tanquin dins el seu espai privat i no estableixin relació amb el carrer. De fet, el fet que tots els carrers que vertebren el barri siguin peatonals fa que aquest coixí privat s’obri i envaeixi el carrer, proporcionant així una relació més estreta entre la gent.

Moltes de les persones que hi viuen actualment encara pertanyen a les mateixes famílies que van poblar el barri per primera vegada i això, com en el cas de Barceloneta, contribueix a crear un ambient especial. 

Poblenou 22@ - Polígons pratencs

El creixement del Prat, així com el del barri del Poblenou-22@, s’ha produit en paral·lel al desenvolupament de les indústries que s’hi establien als voltants. Tot i que l’orígen del Prat va estar relacionat amb l’explotació agrícola dels terrenys del delta, la seva definitiva expansió i consolidació com a teixit urbà està marcada per l’aparició de l’activitat industrial i la necessitat de generar habitatges per a treballadors a les rodalies.

En el cas de Barcelona, un cop enderrocades les muralles i traçat el nou pla d’Eixample, les indústries ubicades dins el sòl urbà de la ciutat antiga van anar alliberant els terrenys per poder-hi construir residència. Aquestes indústries es traslladarien a la zona del que es coneix actualment com el barri del Poblenou. Com el seu nom indica, es tracta d’un nou fragment de ciutat, l’existència del qual no s’entén sense aquest trasllat i aparició de noves activitats industrials. En consequència, també va aparèixer la necessitat d’habilitar habitatges als voltants de les fàbriques per als treballadors i les seves famílies. Apareixerà llavors un barri dormitori, mancat de serveis i, en aquest aspecte, amb grans similituds amb la meva ciutat. 

El Prat ha consolidat el seu teixit al voltant de grans indústries com ara la Seda o la Paperera (les dues estan actualment fora de servei), que fins i tot van fer sorgir barris i equipaments amb nom propi com ara les cases de la Seda i l’escola de la Seda i també l’escola de la Paperera. També es va produir l’extensió de la ciutat al voltant d’altres polígons industrials com el Mas Blau, el Mas Mateu, Enkalene o ca l’Alaio, la majoria dels quals continua en funcionament. 

A diferència del que passa al barri del Poblenou-22@ on moltes de les fàbriques s’han anat traslladant a altres indrets i s’ha produit una renovació ens els usos, al Prat quasi tots aquests polígons han continuat mantenint la producció industrial amb la incorporació de noves empreses. El fet de tenir una gran infraestructura com és l’aeroport ha ajudat a dinamitzar aquestes zones i a mantenir-ne el caràcter. Segurament, sense la seva influència l’aspecte d’aquestes parts de la ciutat seria completament diferent. 

Primeres indústries

Collserola - El Delta del Llobregat

Es pot entendre el parc de la serra de Collserola com el gran parc urbà de l’àrea metropolitana de Barcelona, un parc envoltat de ciutat. És en part un parc urbà però disposant al mateix temps de fauna salvatge, cosa que li dóna un valor afegit. Al seu voltant hi abunden les urbanitzacions i es troba dividit per dues grans infraestructures com són l’autopista i les vies del ferrocarril. Tot i que a l’any 2010 va ser declarat parc natural, això no ha impedit que el continuat pas de ciclistes i altres vehicles per aquest entorn estigui contribuint a modificar en alguns aspectes part del seu ecosistema, doncs és un espai molt utilitzat pels habitants del voltant com a zona d’esbarjo. 

Una de les coses importants que li manquen al Prat és disposar d’una zona com aquesta on els ciutadans tinguin l’oportunitat de realitzar activitats lúdiques. Però en quant a valor natural, el municipi disposa dels espais protegits que configuren la zona del Delta del Llobregat i la gran pineda (en part destruida per la construcció de la tercera pista de l’aeroport) situada a primera línia de mar. Es tracta d’espais protegits on el pas és restringit i per tant no pateixen la degradació lògica de què es víctima el parc de Collserola, i on es conserven una gran quantitat d’especies d’ocells i flora autòctons. Al contrari que la serralada de Collserola, la reserva natural del Delta no està envoltada de ciutat ni de cap tipus d’urbanització (sí que ho està de grans infraestructures com el port de Barcelona o l’aeroport). Però tot i que l’accés a la reserva estigui retsringit, als seus voltants també s’hi han habilitat una sèrie de camins i d’espais que permeten gaudir del poc espai natural accessible als habitants del Prat, com el carril bici que voreja els estanys i la pineda (i l’aeroport), i els miradors i horts per a la gent gran al llarg del recorregut que porta a la platja.