“Les cases barates”

A Santa Magdalena no hi trobem masses equipaments, hi ha una escola, Mossèn Albert Vives, i l'antic escorxador, que avui dia és un centre cívic per a joves. La zona, coneguda com "les cases barates" és la que trobo que té una certa semblança amb el barri de Gràcia. Es tracta d’unes cent cases unifamiliars aproximadament, que s’ubiquen en filera. Vulgarment es diuen “les cases barates” perquè són un grup de construccions econòmiques, bastides després de la Guerra Civil per cobrir les necessitats de vivenda d’una part dels obrers de la ciutat. Aquest últim concepte, juntament amb la primera necessitat de realitzar un projecte d’urbanització abans d’edificar, són dues característiques que comparteixes ambdós barris.

Però si mirem un plànol, el barri de Gràcia i el de “cases barates” no tenen massa a veure. Mentre un està format mitjançant una juxtaposició de peces urbanitzades independentment que acabaran format una trama viaria de gran coherència interna i poc regular, l’altre es forma amb un seguit de peces iguals col·locades paral·lelament una al costat de l’altra, generant carrers regulars i paral·lels uns amb els altres.

Barri de Gràcia

"les cases barates"

 

Si dones una volta per aquests dos barris, al primer cop d’ull són semblants; però si dones una volta més llarga, t’adones de que tenen una gran diferència: al barri de Gràcia es caracteritza per la bullició de gent que es passeja pels seus carrers i places mentre que el de la Seu, és un barri totalment de caràcter residencial.

El mirador de la ciutat

La comparació que faré a continuació consta de dos llocs significatius que podrien ser nombrats com a miradors de la ciutat. Els dos casos tenen una historia molt diferent; divergeixen també en la funció que tenien les construccions que s’hi trobaven.

Per una banda a Barcelona tenim el Turó de la Rovira, que és un espai on es conserven restes d’una bateria antiaèria durant la Guerra Civil Espanyola per intentar defensar Barcelona dels atacs de la aviació feixista. La restauració de les estructures constructives i la funció com a mirador, han premés fer d’ell un espai amb interès històric i paisatgístic, que a més a més ajuda  augmentar el coneixement sobre la memòria de la ciutat i país.

 

Per altra banda trobem el Castell de Ciutat que és una antiga fortalesa de Castellciutat, que es troba al municipi de la Seu d’Urgell. Està ubicat al puig d’Urgell, el més estratègic de la vall del riu Segre, on conflueixen les principals vies de comunicació que travessen els Pirineus. Des del castell es domina la ciutat de la Seu.

vistes de la Seu d'Urgell

vistes de la ciutat de Barcelona

Plenament vinculades amb el castell trobem properes les torres de Solsona, el fortí de la Paella i la Ciutadella, caserna militar bastida a principis del segle XVIII damunt la Torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal. Aquesta estructura militar permetia el control d'accés al pla de la Seu.

La història d’aquest Castell data uns quans segles abans que el Turó de la Peira; els romans van colonitzar la muntanya durant els segle I. A partir del segle IV es va convertir en les residència oficial dels comptes d’Urgell i durant la Guerra de Successió espanyola (1719) i la Guerra de Rosselló (1793) el Castell va tenir episodis destacats.

El Castell va ser ocupat sense interrupció fins els primers anys del segle XX. A l’any 1970, després de ser abandonat, va ser adquirit per la família Tàpies amb la intenció de restaurar la seva part històrica. Actualment s’ha i convertit en un conegut complex històric-turístic format per l’antic castell, la fortalesa abaluartada i un hotel de quatres estrelles situat al peu del turó.

Els jocs de Barcelona 92'

Montjuïc és un turó que constantment s’ha anat remodelant segons un seguit de canvis, els últims dels quals van ser al 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics. Va ser llavors quan es van construir la varietat d’equipaments esportius que hi trobem: el Palau Sant Jordi, la piscina de Montjuïc, la renovació de l’Estadi Olímpic,... El mateix va passar a la Seu d’Urgell però a una escala molt més petita; es va construir el Parc del Segre l’any 199­1.  

La Seu d’Urgell tenia certa tradició en el piragüisme d’aigües braves, el club local s’havia format al 1964. Aquesta va ser l’oportunitat per fer olímpica la modalitat de Slàlom. Des de la data de la seva construcció s’han disputat gran nombre campionats, proves i mundials. 

L’elecció de la seva ubicació es basa també en els aiguats de la conca del Segre l’any 1982. El parc va ser construït a una zona inundable recuperada mitjançant la canalització del riu Segre. La superfície total es d’une 66.00m2 (25.000m2 d’aigua).

 

 

Hi ha dos canals: el d’aigües tranqui-les i el de braves. El d’aigües braves inclou un sistema mecanitzat de canals i remolcs de les embarcacions que faciliten el retorn l punt de sortida. Consta també d’un edifici de serveis (vestuaris, duxes, bar, administració,...). Es complementa amb àrees ajardinades als voltants dels canals, el seu ús es de parc urbà apreciat per la seva ubicació prop del casc antic de la ciutat.

El parc va tenir una forta repercussió tant urbanística en la ciutat com social. Va crear un cert nombre de treballs fixes i temporals, va estimular el desenvolupament turístic, generació de diferents activitats (piragüisme, ràfting, hidrospeed,..)

En resum, tant en Montjuïc com el Parc del Segre són instal·lacions creades per les competicions olímpiques dels Jocs de Barcelona 92, que actualment són un centres esportius i d’activitats que funcionen també com a parc urbà i pulmons verds de la ciutat.

 

Diferets activitats: ràfting

Canal d'aigües braves en plena competició

Ciutat vella i casc antic

El recorregut per Ciutat Vella és atractiu per la varietat d'espais públics que hi trobem i el caràcter tant diferent que tenen cadascun d’aquests. N’he escollit un parell de molt diferents, gairebé oposats, per exemplificar que aquests espais públics no tenen res a veure un amb l’altre.

Començo per la plaça o avinguda de la Catedral, es tracta d’un espai de pas però que al donar fi a tants carrers i inici a altres agafa caràcter de plaça. L’espai travessa des dels carrers comercials sempre amb activitat del centre fins la Via Laietana, on hi trobem bastant moviment de cotxes; això fa que s’hi generi sempre molta activitat.

 

Però per qui no vol moviment sinó tranquil·litat molt a prop hi trobem un dels espais més bonics des del meu punt de vista, la placeta de Felip Neri. Es tracta d’un lloc molt humil, on pots respirar en la seva escència la història de la plaça que es reflecteix a les seves parets. Tan senzilla que només hi trobem una petita font on molt cops hi ha gent asseguda passant les hores.

Barcelona i la ciutat amb la que la comparo, la Seu d'Urgell, tenen una estructura semblant ja que les dues parteixen d’un centre històric antigament emmurallat el qual va créixer a través d'un nou eixample i va absorbir els petits nuclis o barriades pròxims a la ciutat, parlant però d’una escala molt més petita. 

El Casc Antic de la Seu sempre ha sigut tema de crítiques i conflicte urbanístic de la ciutat ja que consta d’un problema: el trànsit rodat pel carrer Major. Aquest es tracta del carrer principal de l’estructura el casc antic.

Dins el casc antic es troben diferents espais públics, però com abans, només parlaré de dos molt diferents.

La plaça del Carme, situada al perímetre del casc antic, es tracta d’un lloc on sempre hi ha activitat. Durant el dia hi trobem molts nens i nenes petits que juguen als gronxadors que hi ha al centre i durant la nit s’omple de gent jove que va a fer un beure als bars que es troben en l’espai porxat perimetral.

Per altra banda, darrere de la Catedral, hi trobem la plaça Pati Palau. Es tracta d’una plaça molt tranquil·la (ni que s’hi poden veure cotxes aparcats), suposo que això es degut a que no es una zona que vingui de pas, sinó més aviat amagada. Es tracta d’una plaça molt bonica i pròpia d’un casc antic.

La Seu d'Urgell

La ciutat que he escollit és la Seu d’Urgell, ciutat que trepitjava cada dia per anar a l’institut, ja que jo sóc d’un poble del costat molt petit (Organyà).

La ciutat forma part dels Pirineus catalans, és la capital de l’Alt Urgell. Podríem dir que és la porta d’Andorra, ja que queda molt a prop i hi passa la principal carretera per accedir al Principat . Se situa en una plana entre els rius Segre i la Valira i està envoltada d’altes serres, la més vistosa de les quals es la Serra del Cadí.

La Seu està formada per la Seu d’Urgell (en si), els barris de Sant Pere, Poble Sec, Santa Magdalena, la urbanització de Sant Antoni i el nou barri de l’Horta del Valira que s’està construint. Dins la Seu podem distingir entre el Casc antic i l’Eixample Bergós, dividit del casc antic mitjançant l’eix format pel Passeig Joan Brudieu.

Ara no l’explicaré, però la Seu d’Urgell és una ciutat amb molta història. Té també tradició pel bàsquet (sobretot femení) i el piragüisme. Arrel d’aquest últim esport, es va construir el Parc del Segle i va participar com a subseu de piragüisme d’aigües braves als Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Aquest parc es tracta del punt més interessant de la ciutat, pel meu gust. És un lloc on sempre hi trobes activitat: piragüistes, gent corrent, passejant, llegint,... es molta agradable anar-hi a passar una tarda, sobretot quan ve el bon temps.