Amb la visita a la Fàbrica ALCHEMIKA he pogut fer la comparació de dues escoles bressol, que són en moltes parts oposades però que les dues aconsegueixen uns bons espais pensats pels nens. La fàbrica Alchemika,  formava part d’un antic conjunt industrial tèxtil als anys 40-50, i al llarg del temps ha anat patint diverses modificacions fins a arribar a l’estat actual. Actualment es manté part de l’antiga façana de la fàbrica, que embolcalla un conjunt d’equipaments formats per una residència per a persones grans, una biblioteca, un centre cívic pel barri i una guarderia.
Parlaré de dos equipaments que tenen la mateixa funcionaliat però a la vegada són ben diferents. L’escola bressol Alchemika és molt més recent que l’escola Bambini de Girona, amb la que la compararé. La primera va entrar en funcionament l’any 2011 i està situada en una illa al centre de Barcelona, més exactament es troba a la cruïlla del carrer Sant Antoni Maria Claret i el carrer del Guinardó.

L’escola Bambini és una escola amb un caràcter molt més familiar, tot i que les dues són aproximadament de la mateixa superfície i contenen el mateix nombre d’alumnes. Va ser construïda l’any 1980 i està situada a la muntanya de Montjuïc. Montjuïc és una petita muntanya situada molt al centre de Girona, antigament era molt verda, tot i que ara cada cop s’ha anat edificant més. Al principi l’escola era una petita caseta situada enmig de la natura, ara el seu espai de pati pels nens ha quedat més reduït, però tot i això no és comparable a l’espai d’esbarjo que pot tenir una escola moderna al centre de Barcelona.

Cadascuna de les escoles té molt bones qualitats, ja que ha estat pensada i dissenyada pel ben estar del nens. El pati de l’escola Alchimika aconsegueix quedar allunyat del trànsit de Barcelona al estar en la coberta de l’edifici, però a la vegada li falta el verd que pot tenir l’escola de Girona.En quant als espais interior, les aules són dissenyades segons l’edat dels nens que hi haurà, però amb diferents materials ja que hi ha molta diferència en l’edat en que van ser construïdes les dues escoles. L’escola Bambini disposa de 5 aules, una més que l’escola Alchemika. En els dos casos trobem que les aules pels nens de 0 a 1 anys tenen un pati exclusiu només per aquestes aules. Totes les aules són completades amb un espai de dormitori i banys.

Aquí podem veure la comparació de les dues escoles pel que fa als seus espais:

Pati pels nens entre 0 i 1 anys.

El pati de l'escola.

L'entrada a l'escola.

Collserola i la Devesa de Girona

El parc de Collserola i la Devesa de Girona, no són dos parcs que es puguin comparar per les seves qualitats geològiques, però si que ho podem fer com a espai verd enmig de la gran ciutat. 

Totes les ciutats tenen espais lliures on poder anar a fer esport, decansar…com places o els vorals d’un riu, però no totes tenen un gran espai verd central com és Collserola o la Devesa.

 

Collserola i la Devesa, dos espais verds dins la gran ciutat.

Collserola és una serra que s’aixeca en mig de l’àrea metropolitana de Barcelona amb més de 8.000 ha d’espai natural protegit. Actualment s’ha fet un plà especial de protecció i se l’ha declarat Parc natural, per poder mantenir les seves qualitats i  valors.

Per altre costat tenim la Devesa, situada a l’oest del nucli històric de la ciutat de Girona i entre els rius Ter, Onyar i Güell. No podem comparar els dos espais per la seva extensió, ja que la Devesa tot i ser el parc més grans dels països catalans fent 40ha no és comparable a tot l’espai natural de la serra de Collserola. 

Collserola a diferècia de la Devesa, conté  un ampli ventall d’ambients naturals, predominen els boscos, que acullen una fauna i flora molt variada, des d’alzines, roures i pins, a guineus, porcs senglars i esquirols. El parc de la Devesa en canvi, compta amb un arbrat format per 2.500 plàtans, que tenen aproximadament uns 150 anys. Estan col·locats a molt poca distància uns dels altres i és per això que s’han vist obligats a créixer en alçada, arribant fins als 60 m.  És un parc molt més ordenat ja que els plàtans van ser plantats en nou passeigs regulars i ombrejats.

En els dos casos trobem espais més petits i concrets, com els jardinets de la Devesa, o espais amb bancs col·locats al costat de fonts en el cas de Collserola.

Anys enrera la Devesa no era tant freqüentada com ara, aquest fet estava relacionat en el fet que quedava més apartada de la ciutat. Barreres naturals, com el riu Güell, o artificials com  el tren i la carretera separaven Girona del parc.

Actualment està molt més integrada, ja que es va desviar el riu i es va aixecar la via del tren. Es té cura dels arbres (que durant un temps van estar malalts i ningú no s’en preocupava) i s’hi fan activitats diverses com les Fires i Festes de Sant Narcís, exposicions, les carpes de nit a l’estiu i el mercat setmanal cada dissabte. S’han reconvertit algunes zones en espais esportius i pistes de futbol… i al igual que a Collserola, algunes zones s’han convertit en espais on la gent va a passejar o a córrer aprofitant els espais ja existents.

Muralles a Girona i Barcelona

Tant a la ciutat de Girona com a la de Barcelona, els primers poblats que i van haver van ser els Íbers, però el veritable naixament de la ciutat es va produir a l’època romana. Les primeres muralles es van començar a construir aproximadament 1 segle abans de Crist.

A la ciutat de Girona la primera fortificació era en forma de triangle, una forma poc habitual ja que solia ser quadrada o rectangular, però va venir imposada per la inclinació del terreny. La primera muralla de Barcelona col·locada al Mons Tíber, també estava situada en una posició elevada respecta el mar per poder-se defensar, i tenia una forma més aviat octogonal. Les dues venen definides pels dos carrers principals: el cardus i el decumanus.

Les ciutats començaven a créixer i les muralles anaven quedant petites. Molta gent deixava la ciutat per anar a viure al camp, a partir del segle XII tenim constància d’aquest moviment fora muralla. Es van crear nous barris molt lligats al nucli antic amb les seves parròquies. Per protegir aquest barris es van crear unes segones muralles aproximàdament al s.XIII. Va ser en aquesta època que apareix una nova classe social fomentada en el comerç i aparèixen molts dels carrers que es van anomenar carrer dels Mercaders, Plaça del Vi, Plaça de les Olles… Mentres que dins el primer recinte emmurallat i residia la clerecia i la noblesa.

Al segle  XIV a Girona es va produir una altre expansió de la muralla, aquest cop per la part nord, i així van quedar protegides les cases que s’havien edificat en aquell sector. Al mateix segle, a Barcelona, també es van ampliar les muralles en aquest cas per la part oest, formant-se el Raval.

A finals de s. XVII, Girona va viure quasi en permanent estat de guerra amb França, aquests fets bèl·lics van fer construir el Castell de Montjuic, i altres fortificacions i baluards per assegurar una millor defensa. A Barcelona també es van construir baluards sobretot per defensar-se dels atacs provinents del mar.

Barcelona, s.XVII

Girona, s.XVII

A partir del segle XVIII es van enderrocar molta part de les muralles deixant lloc a les Rambles en el cas de Barcelona o a l’actual Avinguda de Jaume I en el cas de Girona.

A principis del segle XIX amb el procés de la desamortització es van fer moltes reformes urbanístiques. Les esglésies i parròquies van perdre molts espais que van deixar lloc a places com la Plaça reial a Barcelona o ve la Plaça del Mercadal, o la de la Independència de Girona.

Actualment podem veure encara alguns traços de la muralla, alguns amb més bon estat que d’altres. Podem veure que el tros de muralla que seguia el curs del riu, conserva els fonaments on es recolzen ara “les cases de l’Onyar”, o bé un extens tros de muralla que actualment es pot visitar turísticament.

 

Montjuïc Girona_Barcelona

Podem comparar la muntanya de Montjuïc i el seu Castell amb el Castell de Monjtuïc de la ciutat de Girona:

A Barcelona la muntanya va tenir una presència humana molt aviat, ja que va ser poblada pels Íbers, que van donar pas a les ciutats romanes.  A causa de les dificultats per establir el comerç a la muntanya i els problemes de comunicació i transport, la ciutat romana es va traslladar a la plana. És llavors quan va ser necessari emmurallar-la per motius de defensa, cosa que va fer que la part de Montjuïc anés quedant cada cop més abandonada. A Girona els Íbers no es van situar a Montjuïc sino a Sant Julià de Ramis, i més tard amb l’arribada dels romans a Girona també es va emmurallar la ciutat, però deixant a banda la muntanya de Montjuïc.

Pel seu mateix nom “Mont dels jueus” podem veure que prové d’allà mateix, en els dos casos la muntaya  va ser utilitzada com a cementiri  de la comunitat jueva.

Tant a Girona com a Barcelona el Castell va ser la primera construcció que va ocupar el cim, i va ser construït a finals del segle XVII per Felip IV. En el cas de Barcelona era destinat a informar mitjançant senyals de la proximitat de vaixells i a la vegada servia per mantener la ciutat vigilada. A Girona es va fer construir per  tal de defensar la ciutat contra els atacs de l’exèrcit francés.

En quant a l’estructura del Castell podem veure que es tracta de planta quadrada en ambdós casos, tot i que el de Barcelona va anar creixent amb l’afegició de baluards, se’l dotà d’artilleria… deixant la petita fortificació inicial com a reducte interior. Aquest va  estar en mans de Felip V fins que el 1714 els catalans el van tornar a recuperar.

A Barcelona la muntanya va ser molt ben considerada,  fins que la presència del poder de Madrid va arribar al Castell. Amb el constant bombardeig que ens privava de les llibertats, era despreciada per la ciutat, que la va començar a utilitzar d’abocador. Molts immigrants es van instal·lar allà en barraques, s’hi va ubicar el gran cementiri…

A girona també va tenir molta importancia ja que durant les guerres franceses va ser l’objectiu principal per tal d’entrar a la ciutat de Girona. Va ser el 1814 que es va fer la pau amb França i aquests al haver d’abandornar el Castell el ban bombardejar. No es va tornar a reedificar i actualmente està en ruïnes.

EVOLUCIÓ URBANÍSTICA

Durant el llarg període d’ocupació militar del Castell de Barcelona, les masses populars es van anar acostant al peu de la muntanya, tot i que l’acostament més important de Barcelona a Montjuïc no va ser fins a l’exposició Universal del 1929. Aquest període  es considera la 1ra reconquesta de Montjuïc en la que es van fer grans intervencions com la Plaça Espanya, l’Av.MAria Cristina, la Fundació Miró…  Va ser el 1992 amb els Jocs Olímpics que es torna a replantejar  Montjuïc de manera global, urbanitzant el costat sud i desallotjant les barraques i refent les parts omplertes de basures.  Actualment és un gran pulmó verd dins la ciutat, on es volen potenciar les activitat que s’hi fa.

A girona també hi va haver una época a partir de la segona meitat del segle XX, en que  la muntaya es va anar convertint en un refugi de la població immigrant, es van construir una gran quantitat de barraques. Quan la muntanya, que estava en mans de l’exèrcit va ser cedida a la ciutatd e Girona, es van evaquar aquestes peronses i la muntanya es va convertir  en una zona residencial aparaguent un nou barri.

gemma_girona

La ciutat que he escollit i on he viscut tota la vida és Girona. Girona és una ciutat del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona. Té una població de 96.722 habitants. És la ciutat dels quatre rius, ja que es troba a la confluència del riu Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants. Té un gran passat històric ja que va ser un municipi romà situat prop de la Via Augusta romana.

Al costat dret del riu Onyar es forma el nucli antic, que conserva grans trossos de la muralla. Aquí s’hi trova la Catedral i l’església de Sant Fèlix. La Catedral és una esplèndida construcció de diferents èpoques: el gran campaner i el claustre són romànics, la nau és gòtica i la més ample de l’arquitectura medieval europea i la façana i la gran escalinata són barroques. També trobem la Rambla, les cases colorejades que pengen sobre el riu Onyar i tots els magnifics ponts que el travessen, com el Pont de Pedra, el Pont de Ferro…des d’on es veu la Catedral i Sant Fèlix... és la zona amb més encant de Girona.

A l’esquerra es trova la Girona moderna en la que podem trovar la Devesa, un dels parcs urbans més grans de Catalunya formada per passejos ombrejats amb plataners de fins a 60m d’alçada. Aquí és son es troven les vies principals de la ciutat com la carretera Barcelona que atravessa la ciutat de nord a sud i que segueix el pas de la via del tren. La via s’eleva un cop surt de l’estació per atravesar el centre de la ciutat elevada.

Girona es va extenguent sobretot en àrees residencials de cases familiars cap a Montjuïc al nord de la ciutat i per la part sud més recentment també continua creixent a una altre part també elevada que és Palau. A la muntanya de Montjuïc, hi trobem el Castell de Montjuïc, una gran fortalesa ja en ruïnes que havia servit com a defensa de la ciutat. Des d’aquest turó es pot contemplar tota la ciutat i les muntanyes que l’envolten.