COLLSEROLA I PETIT TURÓ DE SANT PAU

Foto aèria

Vilafranca i Barcelona, són difícils de comparar, més que res per les seves dimensions, una és una vila i l'altre una gran ciutat. Per aquest mateix motiu també és difícil de comparar a nivell de "parcs", Collserola podríem dir que és una muntanya rodejada de ciutat contrari a Vilafranca, que es una vila rodejada de natura.
Com bé podem veure en la foto aèria Vilafranca es troba ben bé en una plana, la plana del Penedès, terra de vins i caves, aquestes paraules ja ens aproximan a saber quina és la la vegetació més propera a la Vila, podem dir que Vilafranca està rodejada de vinyes, de moltes varietats ben diferents però pràcticament l'agricultura del Penedès, es basa en la vinya.

Foto des del mirador de Sant Pau

Turó de Sant Pau N-O

Si ens aproximem a Vilafranca però, i fem un zoom a les zones més properes a la Vila, veiem AL NORD-OEST un petit turó, aquest és el turó de Sant de Pau que és un autèntic mirador de la vila i un lloc d'esbarjo. Durant els últims anys s'ha fet èmfasi en la recuperació, conservació i ús d'aquest espai. Tot això es preveu en 5 eixos: 

 







Espai de Vinya, diferents varietats de raïm, els estadis vegetatius, sistemes de formació i poda, o pràctiques agrícoles que han variat al llarg de la història.

Espai de Natura, mostra del mosaic agroforestal mediterrani, important per a moltes espècies.

Espai d'esport, La topografia permet recorreguts de diferent dificultat, facilitant que tothom hi trobi el seu espai.

Espai de lleure, mirador i el soterrani, rehabilitats, si pot accedir pels diferents camins condicionats i senyalitzats.

Espai de cultura, el soterrani de l'ermita esdevé per a la cultura. A més, s'han conservat els marges de pedra seca, mantenint el patrimoni i la identitat del territori.

ESCORXADOR SOCIAL

Des del primer moment que vaig entrar a la Violeta de Gràcia em vaig sentir com si entres a l'Escorxador de Vilafranca, lloc on el jovent, i no tant jovent també, hi passa gran part de les seves hores lliures.
L'antic Escorxador de Vilafranca, construït l'any 1902, consta d'un cos central i d'un conjunt d'ales laterals que s'organitzen en forma de U al voltant d'un pati davanter arbrat. Antigament era un escorxador però actualment és un equipament del Servei de Cultura de l'Ajuntament.

Façanes del primer projecte i el definitu de Santiago Güell Grau (1983-1900)

Sala d'actes

A Vilafranca tenim un teixit associatiu extraordinàriament dinàmic, que fa que la Vila sigui promotora de nombroses iniciatives que arriben a tot tipus de sectors i inquietuds de la nostra societat. Les entitats i els diferents col•lectius vilafranquins organitzats, juntament l'Ajuntament, són protagonistes de la riquesa cultural i social de Vila. La força de les entitats és necessària per construir una societat amb progrés.

L'Escorxador treballa en dos eixos d'objectius principals:

1. millorar les condicions infraestructurals per desenvolupar activitats culturals i diverses: creació (arts escèniques, teatre, dansa), difusió (exposicions) i debats (jornades, congressos...).

Entrada

 

2. Actuar com a referent del moviment associatiu de la Vila i de l'activitat que aquesta genera: dotar les associacions dels recursos i coneixements necessaris per millorar el seu funcionament intern, millorar les condicions materials i infraestructurals de les entitats que facin possible que el seu treball tingui un millor rendiment i ressò social.

Sala d'exposicions

L'actual escorxador disposa de molts serveis per a tota la gent i entitats de la Vila, hi trobem sala d'actes, préstec de sales (despatxos, sales de reunions i treball, sales per activitats diverses), armaris, distribució del correu i missatgeria, copisteria... 

  

A més disposa d'un pati arbrat que a l'estiu també s'utilitza per a activitats. Aquest pati tot l'any hi podem trobar la terrassa del bar de l'escorxador, on podem trobar un bon menjar amb productes de la terra i ecologics i molt bon amibient.

Pati i bar de l'Escorxador

 

ELS ANYS I EDIFICIS INDUSTRIALS 

El creixement de les ciutats al segle XIX, generalment produït per mitjà dels 'eixamples' va acompanyat de la construcció d'edificis aliens a la residencia, aquests són els que serviran per a dinamitzar i equipar a les ciutats i viles. Estem parlant d'edificis relacionats amb la industria o bé equipaments que ocupen parts importants. Per tan podem dir que és l'època en què es comencen a construir mercats públics, escoles, universitats... això no passa per alt a a Vilafranca. Amb aquesta petita introducció m'agradaria fer una relació entre el que és el poble Nou de Bcn (zona del 22@) i el que a Vilafranca coneixem com a barri del Molí d'en Rovira. 

Vista general Carrer del Comerç 1911

Actual Carrer del Comerç

Tot i que el Poble Nou de Bcn està patint una gran transformació amb el plan 22@ no deixa de ser un d'aquests barris que es van crear en el seus orígens per a proporcionar una zona de comerç a la ciutat i on trobem uns edificis dignes de conservar. A Vilafranca a petita escala, paral·lelament a la via del tren, trobem el carrer Comerç (dins del barri Molí d'en Rovira), destinat bàsicament a l'expenedoria del vi, per mitjà de ferrocarril. Les construccions que hi trobem s'adapten a les necessitats pròpies de la industria, moltes vegades introduint grans obertures. Aquest carrer té una diversitat estilística i al mateix temps una certa homogeneïtat. 

Vista aèrea actual

 

L'espai lliure que deixa el tren ens deixa contemplar en tota la seva magnitud el conjunt de magatzems del carrer del Comerç, una de les estampes més peculiars de la Vila. Aquests edificis els podríem situar dins el Modernisme tardà amb arrels historicistes com les obertures amb arc apuntat o en els merlets dels coronaments escalonats.

Perfil edificatòri

El 22@ està patint uns canvis bastant dràstics a nivell urbà, econòmic i social i disposa d'unes dimensions força elevades per a produit tots aquests canvis, el Carrer Comerç continua sent actiu, són magatzems de diverses empreses del món del vi i el cava, però és un barri destinat al canvi, per exemple alguna d'elles ja és en desús, ja que molts cellers tenen grans bodegues pel Penedès. El futur d'aquestes naus està per decidir, tant a nivell urbà, com econòmic, com social. Esperem que es mantingui aquesta perspectiva del carrer a nivell urbà i que el seu ús en cas de canvis sigui al gust dels habitants de la vila. Avui dia la paraula especulació fa respecte i per tant esperem que cap d'aquestes naus acabi sent enderrocada i faci que el perfil continu i regular del carrer desaparegui.

Vilafranca emmurallada

ORÍGENS

Com vaig citar en el primer escrit les "VILES FRANQUES" es situaven en llocs geogràficament ben comunicats i amb un ràpid desenvolupament de les relacions comercials, per això la primera data que tenim de Vilafranca és del S.XII, no tenim existència de muralla Romana, com bé vam poder veure a BCN però si que tenim coneixença de traces romanes properes a la Vila. Al mateix S.XII es conquereix Tarragona i per tant el Penedès deixa de ser una zona de conquesta i de perill i la repoblació d'aquesta zona es fa ràpidament.
Vilafranca creix al voltant de l'antiga Torre Dela, propera a la Via Augusta, és a dir traça ROMANA. La formació i el creixement de la vila estan relacionats amb la pròpia situació de la vila, en una cruïlla de vies comercials. A mitjans del S.XII es creen el mercat i la fira de Vilafranca, que convertiran la Vila en un centre comercial, especialment pel comerç de cavalls, de teixits i d'esclaus entre d'altres. Aquesta cruïlla enllaçava les terres CRISTIANES amb les MUSULMANES, això va ser decisiu tan pel creixement com per la importància que va anar agafant la fira.

Entrada romànica de Santa Maria

El centre religiós era l'antiga església romànica, que ocupava el mateix lloc que l'actual basílica gòtica de Santa Maria. El 1283 és el moment en que es fa la construcció de la basílica gòtica, serà símbol de poder, tant de l'estament eclesiàstic com el de la burgesia. Durant el S.XIII la Vila creix econòmicament i socialment parlant degut a la seva posició com a centre comercial. També s'hi aixeca el Castell del 1181, que es va anar reformant i transformant amb els anys, avui desaparegut

A la Vila, es conserva el traçat de l'antiga MURALLA MEDIEVAL del segle XIV, però abans d'ella existia un primer nucli de la Vila, que no era emmurallat sinó fortificat amb un vall obert a peu de les edificacions més externes de la vila, el mur posterior feia les fusions de muralla, no es coneix el perímetre i l'extensió.
 

Límits de la muralla S.XIV i eix principal

La construcció de la muralla és a la segona meitat del segle XIV. El seu perímetre recorre els actuals carrers de la Beneficència,Banys,Ponent,Clascar,General Prim,Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó i carrers Sant Cristòfor i de Sant Sebastià.

La construcció d'aquesta muralla la podríem comparar amb la muralla del S.XIII de Barcelona, aquesta muralla tenia la funció de protegir els nous assentaments, que també rebien el nom de noves viles lligades a una parròquia. A diferent escala, ja que la muralla de Vilafranca només era per protegir una vila i la de Barcelona el conjunt de viles que s'havien format. 

L'eix principal estava format pels carrers de la Cort i dels Ferrers, que conduïen als portals de Sant Pere i de la Granada. En la intersecció trobem l'actual Plaça de la Constitució que al 1320 es deia Plaça del Blat,on es feien transaccions d'aquest cereal.A part dels dos portals que ja hem comentat Vilafranca tenia 8 portals més, en alguns casos van variant el nom.

Fora del recinte s'hi trobaven el convent de Sant Francesc i l'hospital de Sant Pere, la comanda del Monestir de Montserrat i el convent de Santa Clara, i també nuclis habitats.ien format. 

Santa Maria i el Palau Balta

Igual que a Barcelona es van construir varis edificis gòtics durant l'edat Mitjana, L'arquitectura gòtica de la vila està situada dins del recinte de la muralla, menys el convent de i L'església de Sant Francesc. La construcció més important. La basílica de Santa Maria és el primer edifici parroquial de Catalunya que s'aixeca seguint la traça de L'arquitectura gòtica (nau única, cobertes amb voltes de creueria amb una ampla volta de cinc trams i cinc capelles laterals, molt separades entre si ja que els contraforts són excepcionalment gruixuts). Santa Maria de VILAFRANCA avança uns quinze anys a Santa Maria del Mar de BARCELONA.

Santa Maria per Festa Major

Planta Santa Maria

 

 

Vilafranca del Penedès

Vilafranca des de l'aire

Les VILES  FRANQUES consolidaven la repoblació en tota l’àrea de jurisdicció reial, i es situaven en llocs geogràficament ben comunicats, on fos posible un ràpid desenvolupament i l’establiment de relacions comercials. 

El PENEDÈS és el territori que hi havia entre el riu Llobregat i el Gaià, i la serralada del Prelitoral i el mar. Per defensar aquest, els comtes van construir castells estratègicament situats als cims i turons més elevats. Penedès deriva del llatí penna, que fa referència a aquestes penyes on se situaven les fortaleses.  Penedès –Penitensis- seria doncs, “la terra de les penyes” o “la terra dels castells roquers”

Vilafranca al 2012

Bé doncs després d’aquesta breu explicació d’on provenen els noms de la Vila on visc començaré a explicar algunes coses més d’aquest indret on actualment el definiría amb tres paraules claus: VI, FESTES i TRADICIÓ i MODERNISME.

Raïm del Penedès

Casa Modernista

 Vilafranca va ser fundada a mitjans del segle XII en un punt de vies comercials, on es va crear el mercat i la fira de Vilafranca això va povocar un gran creixement de la Vila a mitjans d’aquest segle i la construcción d’una esglèsia románica que anys després necessitarà una ampliació i es construirà al mateix lloc i respectant la romànica, l’actual gòtica (Santa Maria). La Vila Medieval era la típica amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa. La Vila va anar creixent fins a arribar a la meitat del segle XIV, però diverses causes com malalties, guerres, la filoxera…van suposar una devallada económica important. La filoxera, que podría ser que més d’un no sapigues que és, és un petit insecte que ataca a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los, aquí una de les paraules claus cep, raïm, VI va ser un dels factors més importants d'aquesta devallada. Recuperts de la Filoxera  (1890) al Penedès hi va arribar un corrent artístic i social que començava a Europa. Els propietaris tan agrícoles com comerciants comencen a voler les seves edificacions inspirades amb el MODERNISME i això dona la coneguda Ruta Modernista de Vilafranca. El Penedés ha estat des de fa segles un referent vinícola de Catalunya amb l’extensió de vinyes més grans.

 Actualment Vilafranca té 38.000 habitants, entre 1950 i 1980 va fer un gran creixement ja que és una zona molt ben comunicada a la mateixa distancia de Barcelona i de Tarragona (aproximadament) i un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis.

3 de 10 Castellers de Vilafranca

També cal destacar el plat fort de la Vila, la FESTA Major de Vilafranca, declarada Festa Patrimonial d'interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Durant la Festa Major es poden veure figures, elements i balls folklorics TRADICIONALS de gran valor patrimonial. Un dels actes més importants de la Festa és la diada de Sant Fèlix actuació castellera amb més ressò dins del món casteller.

El Drac de Vilafranca data del 1601