Ciutat vella _ Nucli antic Berga

Igual que Barcelona trobem els primers indicis d’ocupació a Berga en l’època romana, tot i que els orígens són poc clars es creu que els anomenats bergistans eren els primers habitants d’aquesta zona. S’han trobat textos que confirmarien que cap al 195 aC, els anomenats bergistans tenien diversos castells en la zona el més important és el castrum Bergium que devia correspondre a l’actual ciutat de Berga.

Igual que la major part de la península ibèrica el Berguedà de l’època visigòtica  i Barcelona van ser ocupades pels musulmans, es diu que aquesta ocupació va comportar la destrucció total de la ciutat de Berga. La conquista realitzada pels francs al final del mateix segle VIII alliberà aquests territoris que van ser repoblats abans de l’any 835.

Al llarg del segle IX començà a configurar-se el comtat de Berga dins el conjunt del comtat de Cerdanya, i acabà adquirint un caràcter independent els primers anys del segle X, amb Berga com a capital.

És en aquest segle quan comença a adquirir importància la ciutat de Berga per la seva proximitat a França. La ciutat comença a créixer en la zona que actualment és el nucli antic, situat en una costa just al peu de la serra de Queralt entre les rieres de la Fontollera i la dels Molins. Igual que Barcino la ciutat creix en un petit turonet limitada per dos corrents d’aigua, tot i que l’escala és molt diferent veiem clares similituds en els dos orígens de les ciutats.

Des d’aquesta zona elevada es té una visió molt bona de gran part de la vall del Llobregat, fet que proporcionava una gran avantatja alhora de defensar la ciutat de Berga i això va permetre que aquesta anés adquirint importància en la zona. Igual que Barcelona Berga tenia el Castell de Sant Ferran en un turo una mica més elevat que la pròpia ciutat i des del qual es dominava aquesta.

Al segle XIV consta que fou construïda la muralla definitiva de la ciutat, aquest fet representa una extensió aproximadament a la de l'actual nucli antic. Aquest nucli incloïa un barri jueu d'una certa importància, sorgit al segle anterior i que tenia la seva pròpia sinagoga. La muralla seguia gairebé la corba de nivell dels 700 m d’altitud, línia que actualment correspon al passeig de la Canya o la ronda del Rector Moreta. A l’interior una sèrie de carrers amb pujada organitzaven la malla i ajudaven a salvar el desnivell que en alguns punts arriba a ser de 40 m. L’eix més important de la població antiga era, i encara és, el carrer Major o carrer de la Ciutat que acaba a la plaça de l’església de Santa Eulalia i on actualment trobem l’ajuntament.

Amb aquest aspecte també trobem algunes similituds amb Barcelona, ja que el antic carrer principal de la ciutat segueix tenint  una rellevància considerable en la morfologia de la ciutat, i l’ajuntament i els edificis on es troba el poder polític segueixen estan en el mateix lloc on es trobaven en la ciutat medieval. També és important que la antiga muralla passa a ser un carrer d’una importància considerable per la ciutat com passa a Barcelona amb les Rambles.

Les dimensions de la ciutat es mantingueren estables fins al segle XVIII. La part més antiga correspon a l'eix que va des de la plaça de Santa Magdalena, al nord-est, fins al capdavall del carrer del Roser, al Sud-oest. Les construccions arriben just fins a sota de la carretera de Sant Llorenç de Morunys. Dels set portals que envoltaven la ciutat només queda el de Santa Magdalena, d'origen medieval.

Tot i que ja hi havia alguns edificis a l’exterior de la muralla, no va ser fins al segle XVIII que les muralles es queden petites i la ciutat comença a créixer a fora, mitjançant una sèrie de carrers amb desnivells pronunciats es pot passar del nucli antic a l'eixample oriental de la ciutat, urbanitzat amb amplitud i que inclou la plaça de Viladomat, que continua per un passeig (actual passeig de la industria) amb arbres que enllaça, al capdavall, amb el passeig del Cementiri i els habitatges de Santa Eulàlia. En aquest nou creixement hi ha anat instal·lant diversos equipaments, com la residència d'ancians Verge de Queralt, a sota mateix del vulgarment anomenat revolt dels Oms, l'hospital al turó de Santa Magdalena i el cementiri i el parc de bombers a l'extrem SE de la ciutat, sobre el camí de Pedret. La ciutat s'expandí també a cavall de les carreteres de Solsona i de Manresa, tot constituint l'eixample sud-occidental. Gairebé al centre de la ciutat actual hi ha el passeig de la Pau, que surt de la plaça de la Creu, punt de bifurcació de les dues carreteres.

Per la banda nord, al damunt de la ciutat, hi ha l'indret anomenat castell de Sant Ferran, antiga fortalesa de la qual resten alguns fragments de muralla.

Com hem pogut observar, tot l’evident diferència de dimensió, veiem que els orígens i el creixement de la ciutat de Berga i la de Barcelona no són tant diferents, les dues apareixen en l’època dels romans, col·locades en una zona estratègica. Passant uns anys protegides per les muralles i amb el pas del temps aquestes es queden petites i la ciutat creix mitjançant un eixample, en el cas de Berga més irregular degut a la difícil topografia.

Alchemika-Can Framis_ Fàbriques tèxtils Berguedà.

Aquest blog vull que s’entengui com una queixa de l'abandonament i deteriorament que estan patint la majoria de fabriques tèxtils del Berguedà. Crec que són elements molt importants en la historia de la nostre comarca i del nostre país i que els estem deixant fer malbé sense cap tipus de remordiment.

Per això m’agradaria mostrar dos bons exemples de com la nau d’una antiga fàbrica es pot remodelar i adaptar a unes funcions molt útils per a la ciutat actual, i així aconseguirem conservar i mantenir el nostre patrimoni arquitectònic i la nostre història i comparar-lo amb l’abandonament i deteriorament que pateixen els mateixos tipus de naus en la ciutat de Berga.

El primer exemple és el de l’antiga fàbrica de l’Alchemika en la qual, amb el que considero que és un molt bon projecte, s’hi ha ubicat una escola infantil, una llar d’avis, una biblioteca i un local pel barri. El projecte tot i eliminar la major part de preexistències manté la façana de l’antiga fàbrica i això fa que es mantingui l’essència del que hi havia hagut anteriorment.

El segon exemple que vull destacar  és el museu Can Framis, el qual amb una delicadesa espectacular converteix una antiga fàbrica tèxtil en un museu, mantenint dues naus completes de l’antiga construcció. El tracta la façana d’aquests dos volums amb un recobriment homogeni que ajuda a mantenir l’essència de l’antiga fàbrica i a la vegada el converteix en un edifici modern perfectament vinculat al nou volum de formigó.

Amb aquest dos exemple vull demostrar que tot i que a Berga, al contrari que a Barcelona, tinguem molt espai per construir i ens surti més econòmic utilitzar un nou emplaçament és molt interessant no deixar perdre el nostre patrimoni arquitectònic.

 I per tant penso que és una llàstima deixar ensorrar aquestes fàbriques i crec que s’hauria d’intentar rehabilitar algunes d’aquestes antigues naus que tot i que actualment no tinguin molt valor si que són un segell d’identitat de la nostre història i de la memòria viva de la comarca.

Per això espero que aquesta comparació entre l’ús que donen a les grans ciutats a les antigues fàbriques i l’ús que s’hi dóna a les petites  algun dia sigui totalment diferent a la que és ara.

Montjuïc_Queralt

Tal i com vam veure a classe, la muntanya de Montjuïc (mont Jueu) ha estat, al llarg de la història, un element poc estimat de la ciutat de Barcelona. Tot va canviar a partir de les remodelacions de l’exposició del 1929 i els jocs olímpics del 1992. Com a conseqüència d'aquests fets, aquesta emblemàtica muntanya ofereix als visitants moltes facetes, la històrica, la cultural, la lúdica i la esportiva.  El símbol històric i el monument més antic és el Castell de Montjuïc. El castell, que actualment allotja el Museu Militar, ha estat, en gran part, un símbol d'opressió al llarg dels segles, ja que va servir per controlar i amenaçar la ciutat durant molts segles, és allà on van torturar i assassinar als instigadors de la Setmana Tràgica i a Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya l’any 1940, entre d’altres. Aquests fets, han estat la causa de que la muntanya hagi sigut poc estimada pels ciutadans, provocant que aquesta fos utilitzada com a abocador.

De totes maneres, en els últims anys s’ha convertit en un símbol de la ciutat gràcies al Poble Espanyol. Aquest és un recinte que evoca algun dels monuments més importants d'Espanya  També com a construcció més recent, trobem la Fundació Joan Miró, de 1975, que recull una col·lecció permanent d'aquest gran artista català i d'altres exposicions temporals.

L’última renovació i la més important que afecta la muntanya i la converteix en el que actualment podem trobar és que la realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, l’estadi, les piscines, el Palau Sant Jordi i d’altres instal·lacions. L’Estadi Olímpic de Montjuïc, tot i que va ésser inaugurat l’any 1929, fou renovat completament.  El Palau Sant Jordi és una de es obres més espectaculars de les olimpíades. Molt a prop, també podem admirar la Torre de Calatrava, que pel seu disseny identifica sens dubte la Barcelona del 92.

Després d’explicar la muntanya de Montjuïc m’agradaria comparar alguns dels seus aspectes amb la muntanya de Queralt (Berga). Actualment la muntanya de Queralt és, igual que Montjuïc per Barcelona, un símbol de la ciutat de Berga. A diferència que de Montjuïc la muntanya de Queralt és des de sempre un símbol d'identitat i una part molt estimada de la ciutat de Berga. Segurament part d'aquesta estimació i respecte cap a ella que senten cap a ella molts dels berguedans, és degut a que en ella és diu que es va trobar la verge de Queralt, patrona de Berga. Segons la llegenda, que dóna més interès a la muntanya i li afegeix una misticitat especial, es diu que: 

 Un bover de la masia de Vilaformiu estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquest animals, deixa el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrera d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa al veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps- El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no per l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge el mateix lloc l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altre gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc, i li construïren una capella. La primitiva capella que s'edificà on avui hi ha el celler, a l'edifici adossat a l'església.

Aquesta és la llegenda de com es va trobar la verge i que fa que la muntanya sigui un lloc estimat, màgic i especial.

A part de la llegenda, la muntanya de Queralt, igual que Montjuïc, és extraordinari mirador. En un dia clar és pot gaudir de unes meravelloses vistes, no només de la ciutat de Berga sinó de tota la comarca del Berguedà i de gran part de la depressió de la Catalunya central fins a Montserrat. Això, i la gran quantitat de camins rurals fa que molta gent pugi des de Berga per distreure’s i entrar en contacte amb la natura.

Per tant podem dir que Montjuïc amb els anys també s’ha convertit en una muntanya estimada, però tot ha sigut gràcies a les noves infraestructures que s’hi ha anat creant al llarg dels anys, en canvi Queralt sempre ha tingut un màgia i un encant que la han fet especial important i única per a la ciutat de Berga. 

Can Peguera_ Colònies tèxtils

                                                                     fabrica de cal Rosal al 1907

Cal Rosal és un nucli de població d'uns 700 habitants, situat a la riba del riu Llobregat, en el punt on conflueixen els termes municipals d'Avià  Berga i Olvan a la comarca del Berguedà. Abans d'esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de pas, ja que hi havia una carretera que unia Berga amb Vic i que passava per Cal Rosal. Més endavant, l’any 1858, els germans Rosal, nascuts a Mataró, però fills d'empresaris tèxtils berguedans, van comprar uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica, la maquinària de la qual seria moguda per la força de l’aigua, i que es convertiria en la primera colònia tèxtil de Catalunya.                                                       

Com a la majoria de les fàbriques situades a peu de riu, allunyades dels nuclis de població, va caldre construir-hi habitatges pels treballadors i una sèrie de serveis que es van anar ampliant al llarg del segle XIX i XX. Els primer pisos que es van fer van ser al costat de la fàbrica, ben aviat es va comptar amb l’església i una botiga de queviures, cafè, fonda i estanc. A finals del segle XIX es va construir el convent amb l’escola i la residència de noies i joves. Al segle XX la colònia es va ampliar pel gran nombre de treballadors que hi havia i va construir nous pisos a la zona de Sant Josep i de Sant Ramon (1946). Paral·lelament, la colònia es va anar equipant amb un cinema-teatre, nous cafès i noves botigues de queviures, esdevenint un veritable poble.

Actualment la colònia ja no està activa, tot i que alguns comerços encara són vigents. Les cases que van ser construïdes durant el temps de la colònia encara estan habitades per antics treballadors o pels seus respectius familiars.

El dia que vam anar a visitar el barri de Can Peguera, vaig trobar molt curiós que s’assemblés tan al barri on jo visc actualment. Per aquest motiu m’agradaria mostrar les semblances que hi ha entre aquests dos barris tan similars, però a la vegada diferents. 

El barri de Sant Ramon igual que el barri de Can Peguera, es van construir per a la gent obrera  d’aquella època. A Sant Ramon les cases que hi trobem són petites cases unifamiliars adossades, d’una sola planta, d’uns 60 m², amb un pati posterior, que en molts casos ha sigut ocupat per l’habitatge. A Can Peguera les cases que trobem són molt similars, però són una mica més petites, d’entre 40 i 55 m²  útils, algunes amb sostres rústics i petits jardins davanters, que també en molts casos han sigut ocupats.  En els dos barris, les cases, tan antigament com ara, han estat venudes per preus assequibles, per això Can Peguera és conegut familiarment com a “Les cases Barates”.

Els dos barris antigament havien tingut equipaments, però actualment no tenen els equipaments  bàsics que necessita un barri i, per aquest motiu s’han de desplaçar, en un cas a pobles propers i en l’altre cas al centre de Barcelona.

Una de les coses que més em va sorprendre és la relació que tenien les persones a Can Peguera, ara us podeu demanar a que em refereixo. Doncs simplement que a Can Peguera, tot i que pertany a la gran ciutat de Barcelona, la gent té un tracte molt proper entre ells, es saluden, parlen... I això em va recordar encara més al meu barri.

En el moment que vaig veure Can Peguera vaig quedar sorprès de com un barri de Barcelona podia assemblar-se tan a un barri d’un petit poble. Semblava impossible que dos barris tan allunyats entre ells poguessin arribar a assemblar-se tan i a tenir tantes coses en comú.

M'agradaria destacar la sorpresa que em va provocar conèixer que a Barcelona també podem trobar un tipus de barri com el de Can Peguera, que jo desconeixia que existissin a les grans ciutats. Em va sorprendre per les gran quantitat de característiques que comparteix amb la gran majoria d'habitatges creats en les colònies tèxtils de la meva comarca, el Berguedà. 

Per això vaig trobar interessant comparar-la amb un dels exemples de colònia del Berguedà. I així mostrar que tot i que ens pugui estranyar trobar un tipus de barri així a Barcelona, és molt habitual trobar-lo fora d'ella i sobretot en antigues colònies tèxtils.

Isaac_Berga, Mi ciudad

Jo sóc d’un poble molt petit, Cal Rosal però la ciutat que he decidit triar és la capital de la meva comarca, Berga.

Berga, situada a uns 100 km al nord de Barcelona,  és la capital del Berguedà. Geogràficament està situada just a l’inici de la zona muntanyosa dels Pirineus, i molt pròxima a una de les xarxes viaries més importants de Catalunya la C-16, que connecta Barcelona amb Andorra.

És una ciutat petita de només  17.300 habitants  i això fa que el tracte amb la gent i la relació entre habitants sigui molt més propera, similar a la que és dóna en els pobles.

La ciutat està ubicada just a l’inici de la serralada dels Prepirineu i això li proporciona una relació amb la muntanya i amb la natura molt directe. Aquesta proximitat a la muntanya provoca que la topografia de la ciutat sigui complicada i per tant que la majoria dels carrers s’hagin d’adaptar a aquesta.

La ciutat té un casc antic situat en un petit turonet previ a la gran massa muntanyosa dels Pirineus. La ciutat va creixent adaptant-se al pendent  i buscant connectar-se amb la C-16.

El que més destacaria de Berga, sens dubte, és la festa de La Patum, celebrada durant la festivitat del corpus, i que des de l’any 2005 és patrimoni de la humanitat per la Unesco. Es tracta d’una festa  que consisteix en diferents representacions al carrer, amb la participació ciutadana i de les quals n'és característica la presència de foc i pirotècnia. Aquesta festa es realitza en el cor de Berga, la plaça de Sant Pere (marcada amb vermell a l’esquema) on trobem l’ajuntament i l’església més important de la ciutat.

Una altre lloc a destacar és el Monestir de Queralt, situat uns 500 metres per sobre del nivell de la ciutat. En un dia sense núvols és pot gaudir d’unes espectaculars vistes de la gran depressió de la Catalunya central, poden identificar clarament la muntanya de Montserrat.  

´

Espero que us hagueu pogut fer una idea de com és Berga, crec que és una ciutat excel·lent per visitar si t’agrada la muntanya i també crec que és un bon exemple per entendre millor la cultura catalana. Té alguns símbols importants del catalanisme molt a prop com el pi de les tres branques i el Pedraforca.