Els primers assentaments de Castelló de la Plana on actualment la podem
trobar van donar-se a mitjans del segle XIII com a resultat del trasllat de la
vila des del tossal de la Magdalena als voltants de l’alqueria de Benirabe. La
vila, traçada de forma rectangular, es trobava delimitada per unes muralles que
s’aprofitaven per recollir les aigües de la pluja i brutes de la ciutat. Quatre eren les portes principals d’aquesta
“bastida”, l’encreuament de les dues vies principals amb la muralla que
coincidíem amb els camins més importants i on, en èpoques posteriors, es
produiria el creixement de la ciutat. La ciutat s’escampa en les eres de les
planures formant nous ravals.
El contacte amb la mar, molt important per afavorir el comerç portuari, es
donava en un petit assentament unit a Castelló per ordre de Jaume I pel “ Camí
vell de la mar” on es troba l’actual Grau de Castelló. La separació de 4 km de
tarongerars entre ciutat i grau continua fent important aquesta comunicació que
ha estat millorada amb un increment de les vies possibles.
No és fins principis del segle XX que es planifiquen els eixamples segons
retícules ortogonals però, en canvi, a finals de segle, l ‘expansió produïda
per la migració és de forma tentacular. Aquesta densificació de la ciutat s’ha
anat traduint en un augment d’altures del centre, de dos o tres fins a dotze o
tretze.
Així, el centre al segle XXI es troba molt congestionat per l’edificació,
el trànsit i la gran quantitat d’activitat. Amb voluntat de reduir el nombre de
cotxes pel centre s’han construït recentment les rondes que envolten la ciutat
i creen una circulació radial.
Si et dirigeixes
a Correus a enviar una carta et trobaràs en un dels edificis més bonics, al meu parer, de la
ciutat. L’obra de rajola i cristall amb materials ceràmics és
molt interessant per la textura i combinació d’aquests conformant una façana
flanquejada per dues torretes rematades amb uns pinacles. Però, quan entres a l’interior,
et trobes una zona central de doble alçada d’ús públic il·luminada amb una gran
claraboia de ferro i cristall, l’observació de la qual fa curta l’espera quan
hi ha molta cua. Al voltant d’aquest espai es troba l’àmbit de treball
administratiu amb finestres per atendre als clients responent a la
funcionalitat de l’edifici. Correus i
Telègrafs projectat per Demetri Vives el 1916 amb la col·laboració de
Joaquim Dicenta Viaplana és una de les mostres més importants del modernisme a
Castelló de la Plana.
