Al centre de la ciutat vella de Girona es troba el barri jueu, un dels millor conservats del pais.
Degut a la topografia de les dues ciutats, la forma d'adaptar la ciutat medieval ha estat diferent marcant el caràcter de l'una i de l'altra. D'altra banda, en tractar-se de nuclis urbans de dimencions diferents, el ritme de reconstrucció de la ciutat i la necessitat de redensificar ha estat menor a la ciutat de Girona, permetent que hi hagi un caràcter més global.
Amés, les escales que sovint apareixen a la ciutat vella de Girona donen oportunitats úniques a arquitectures i nexes que no existeixen a la ciutat de Barcelona. Això. acompanyat d'una densitat major crea sovint zones del barri jueu més fosques, túnels, passadisos a les fosques, etc.
Comparant les esglèsies del born i barri gòtic de Barcelona amb les de Girona i les intervencions que les acompanyen com a reflexe fidel de la forma d'entendre la ciutat medieval católica, podrem treure conclusions interessants. Si be les esglèsies de Santa Maria del mar al Born, o Santa Maria del pi, o la catedral de la ciutat responen a la seva responsavilitat en la configuració de ciutat amb places adjuntes (en cas de santa Maria del pi, l'antic cementiri), llocs de mercat i en definitiva, espais d'obertura a l'hiperdensa ciutat, a Girona en tots els casos es substitueixen per petits i quasi inútils espais plans i uns sitemes d'escales repressentatius que volen reproduir l'importància de les esglesies dintre de la ciutat. Aixi, la ciutat antiga mantenia d'alguna forma una major densitat de la que hauria disposat d'haver disposat d'una altra topografia. El cas de la catedral de Girona, amb la seva escalinata amb 90 graons és especialment representatiu, però també l'esgrèsia de st. Feliu o la de St. Doménec prenen aquest mateix llenguatge per marcar espais particulars dintre el teixit urbà espontani.
A nivell de carrer, les 'postals' de la ciutat refereixen també dues personalitat ben distintes i dues formes d'entendre l'agrupació urbana ben diferents, una mica en el mateix sentit que als espais públics lligats als temples.
Una característica que es manté però, tot i les diferències a peu de carrer que són al cap i a la fi els que defineixen la ciutat, és el sistema de capilaritats i el sistema pati-casa, que consisteix en pinxar des de carrers més aviats cecs i on l'activitat era solament de pas a patis interiors que cosntitueixen les majors permeabilitats de la ciutat.
Ara però, tal i com hem dit, la manca o l'existència d'esponjaments públics a les dues ciutats canvien de forma important el caràcter d'aquests espais. Els patis a Girona són al barri jueu força més frequents però de menor tamany. Alla s'acumulaben els petits comerços i les activitats que a la ciutat antiga de Barcelona estben més repartides a alguns carrers més rellevants o a les placetes.
