La ciutat
que he triat és Lille, una de les ciutats més importants del nord de
França, a tocar amb la frontera belga. El que és propiament la ciutat original
té poc més de 200mil habitants però, a causa del seu propi creixement i del dels
pobles que l’envolten, ara és una gran àrea metropolitana convertint-se així en
la quarta ciutat més poblada del país, fenòmen semblant al de Barcelona.
Avui
en dia està limitada físicament per dues importants barreres. La primera, el
riu Deûle, a la vora del qual es va fundar la ciutat i on es va col·locar la
Ciutadella Vauban, fortificació militar, al segle XVII sota les ordres de Louis
XIV. La segona barrera, molt més actual, és la via de circulació perifèrica que
connecta la ciutat amb les principals carreteres cap a la resta d’Europa.
Capital
europea de la cultura al 2004, Lille es caracteritza per la quantitat d’espais
i activitats culturals o de lleure que es realitzen amb forta freqüència
dirigides a un públic molt ampli. Tot i així, la població estudiantil és
nombrosa ja que a les afores de la ciutat s’hi troben campus universitaris que
acullen una gran diversitat d’estudis superiors.
Caminant
pels seus carrers, malgrat el fred i la pluja, es fa fàcilment reconeixible el
curs que la història ha tingut en aquest indret: des del barri antic de carrers
irregulars i alta densitat fins a nous complexes com el famós Euralille de
Koolhaas, passant per barris obrers de l’època industrial o zones més
esponjades de principis de segle.
