Les similituds
entre Palma i Barcelona són moltes. La relació de la ciutat amb el mar, la posición
del casc antic i entre elles, la existència d’una zona verda, elevada, que
domina mar i terra.
Bellver és el
pulmó de la ciutat de Palma, un bosc situat al sud-oest de la ciutat , gairebé
tocant el mar, amb una alçada de 112m, des d’on es domina tota la ciutat, el
pla de Mallorca i l’arribada per mar. La ciutat, en aquest punt queda comprimida,
per la serra de na Burgesa, el mar i el bosc que es situa enmig, sembla que la
ciutat es desfaci, envoltant per complet el turó.
Amb l’arribada
del rei Jaume II, a principis del segle XIV es comença la construcció del castell
de Bellver. Les obres començaren entre 1301 i 1309 i a la mort de Jaume II el
1311, la construcció ja estava gairebé acabada. En la construcció hi
participaren artistes com Pere Despuig o Francesc Camprodon. A sota del castell
es construïren unes galeries per extreure el marès, tot i que se sap que també
s’usà marès de Portals i Santanyí que és més fort. El marès de Bellver també ha
es va utilitzar per la Seu i per l’església de la Santa Creu. El castell de Bellver és dels pocs d'Europa de planta circular.
El castell, que
havia estat construït com a residència palatina, es convertir en presó quan el
Jaume III va perdre el regne de Mallorca. Durant aquella època l’eposa de Jaume
III i els seus fills foren empresonats al castell, igual que tots els
simpatitzants de rei. Els presoners de Bellver han estat molt diversos segons
el domini de l’Illa. El presoner més conegut del castell és sens dubte Gaspar
Melchor de Jovellanos, empresonat els darrers anys de la seva vida, des d’on va
escriure “Memorias del castillo de Bellver” i “ Descripción histórico-artística
del castillo de Bellver”. Cap al segle XVI es dugueren a terme reformes de
fortificació del castell, per adaptar-lo al avenços militars i els atacs turcs.
“Antigament la força del castell era de les més respectables d'aquell temps, tant per la seva aspra i eminent situació com per la solidesa dels murs i defenses (...). Avui gairebé només podria resistir mitja hora una bateria de vint-i-quatre (...). Només em cal reflexionar, pel que fa al meu objecte, que com encara existeix aquest preciós monument, seria una llàstima que una mà dresta no n'estengués per mitjà del dibuix i del gravat la notícia, per preservar-lo de la runa que amenaça no sols les seves pedres, sinó també la seva memòria”.
Alguna vegada, en tornar de les meves passejades solitàries, quan el veig, a la tènue llum del crepuscle, tallar l'altíssim horitzó, em sembla veure un castell encantat, sorgit de sobte de les entranyes de la terra, com ara aquells que la vehement imaginació d'Ariosto feia sortir d'una bufada del si de les muntanyes, per fer-los servir de presó d'algun malfadat cavaller. Inundat d'aquesta il·lusió, gairebé esper sentir el so del corn tocat des de dalt dels seus albacars, o guaitar algun gegant per vigilar el pont, i aparèixer algun altre cavaller, que ajudat del seu nigromant vingui a desencisar aquell desventurat” . (Impressions de Jovellanos sobre el castell)
Montjuïc no ha
estat no ha estat només lloc de fortificació i domini del territori sinó també
la muntanya que ha acollit al poble. Em va sorprendre descobrir que Bellver,
també tingué aquest paper en el seu moment. Fou lloc de refugi per a la cort de
Barcelona a finals del segle XIV a causa de la pesta que assetjava la ciutat
comptal, però més endavant cap 1821, esdevengué refugi d’una gran part de
ciutadans de la Palma que fugien de l’epidèmia de la pesta groga. Durant aquells anys, la falta del turó s’ompli
de barraques improvisades amb l’esperança de poder retornar a la ciutat.
Finalment Bellver
fou cedit a L’ajuntament de Palma al 1931 per la II República i es convertí en
el museu d’història de la ciutat.
