fabrica de cal Rosal al 1907 |
Cal Rosal és un nucli de
població d'uns 700 habitants, situat a la riba del riu Llobregat, en el punt on
conflueixen els termes municipals d'Avià Berga i Olvan a la comarca del
Berguedà. Abans d'esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de
pas, ja que hi havia una carretera que unia Berga amb Vic i que passava per Cal
Rosal. Més endavant, l’any 1858, els germans Rosal, nascuts a Mataró, però
fills d'empresaris tèxtils berguedans, van comprar uns terrenys a la vora del
Llobregat per construir-hi una fàbrica, la maquinària de la qual seria moguda
per la força de l’aigua, i que es convertiria en la primera colònia tèxtil de
Catalunya.
Com a la majoria de les
fàbriques situades a peu de riu, allunyades dels nuclis de població, va caldre
construir-hi habitatges pels treballadors i una sèrie de serveis que es van
anar ampliant al llarg del segle XIX i XX. Els primer pisos que es van fer van
ser al costat de la fàbrica, ben aviat es va comptar amb l’església i una
botiga de queviures, cafè, fonda i estanc. A finals del segle XIX es va
construir el convent amb l’escola i la residència de noies i joves. Al segle XX
la colònia es va ampliar pel gran nombre de treballadors que hi havia i va
construir nous pisos a la zona de Sant Josep i de Sant Ramon (1946).
Paral·lelament, la colònia es va anar equipant amb un cinema-teatre, nous cafès
i noves botigues de queviures, esdevenint un veritable poble.
Actualment la colònia ja no
està activa, tot i que alguns comerços encara són vigents. Les cases que van ser
construïdes durant el temps de la colònia encara estan habitades per antics
treballadors o pels seus respectius familiars.
El dia que vam anar a
visitar el barri de Can Peguera, vaig trobar molt curiós que s’assemblés tan al
barri on jo visc actualment. Per aquest motiu m’agradaria mostrar les
semblances que hi ha entre aquests dos barris tan similars, però a la vegada
diferents.
El barri de Sant Ramon igual que el barri de Can Peguera, es van construir per a la gent obrera d’aquella època. A Sant Ramon les cases que hi trobem són petites cases unifamiliars adossades, d’una sola planta, d’uns 60 m2, amb un pati posterior, que en molts casos ha sigut ocupat per l’habitatge. A Can Peguera les cases que trobem són molt similars, però són una mica més petites, d’entre 40 i 55 m2 útils, algunes amb sostres rústics i petits jardins davanters, que també en molts casos han sigut ocupats. En els dos barris, les cases, tan antigament com ara, han estat venudes per preus assequibles, per això Can Peguera és conegut familiarment com a “Les cases Barates”.
Els dos barris antigament
havien tingut equipaments, però actualment no tenen els equipaments bàsics que necessita un barri i, per aquest
motiu s’han de desplaçar, en un cas a pobles propers i en l’altre cas al centre
de Barcelona.
Una de les coses que més em
va sorprendre és la relació que tenien les persones a Can Peguera, ara us podeu
demanar a que em refereixo. Doncs simplement que a Can Peguera, tot i que
pertany a la gran ciutat de Barcelona, la gent té un tracte molt proper entre
ells, es saluden, parlen... I això em va recordar encara més al meu barri.
En el moment que vaig veure
Can Peguera vaig quedar sorprès de com un barri de Barcelona podia assemblar-se
tan a un barri d’un petit poble. Semblava impossible que dos barris tan
allunyats entre ells poguessin arribar a assemblar-se tan i a tenir tantes
coses en comú.
M'agradaria destacar la sorpresa que em va provocar conèixer que a Barcelona també podem trobar un tipus de barri com el de Can Peguera, que jo desconeixia que existissin a les grans ciutats. Em va sorprendre per les gran quantitat de característiques que comparteix amb la gran majoria d'habitatges creats en les colònies tèxtils de la meva comarca, el Berguedà.
Per això vaig trobar interessant comparar-la amb un dels exemples de colònia del Berguedà. I així mostrar que tot i que ens pugui estranyar trobar un tipus de barri així a Barcelona, és molt habitual trobar-lo fora d'ella i sobretot en antigues colònies tèxtils.