La falca verda_Palma

La visita de l’altre dia al parc del Clot ens deixava amb un gran exemple de parc que funciona, que s’integra en la ciutat, que atreu als veïns de la zona i que és capaç de donar resposta al barri durant més de 25 anys, reinventant-se pel propi ús diari.

No vaig poder evitar demanar-me perquè a Palma manquen tant aquests espais a la ciutat. Si bé és veritat que la ciutat és petita i en un tres i no res es pot gaudir de zones verdes i de la natura a la resta de l’illa, crec que la ciutat necessita també d’aquests espais integrats a la ciutat.

Fa uns quans anys es va començar el projecte de recuperació dels votants de la sa riera, i amb ella, la construcció del parc de Sa Riera, o falca verda; un espai antigament ocupat pel recinte firal del Ram i on també s’hi troba l’estadi Lluís Sitjar, on abans jugava el RCD Mallorca.

El projecte pretenia enllaçar la nova zona verda i de parc amb tot el curs urbà de sa riera i d’alguna manera oferir un recorregut més verd fins al mar. El projecte però, suposa un fracàs, des del meu punt de vista, des del moment en que es tanca en sí mateix i es desvincula completament dels teixits del voltant. Tot i que el projecte paisatgístic interior del parc és força interessant, no aconsegueix la condició urbana que trobàvem al parc del clot ni dóna lloc a recorreguts espontanis o alternatius, doncs queda envoltant d’una tanca que només es trenca en el punt d’accés, interrompent el ritme de la ciutat.

L’extensió del projecte és molt més gran, i en certa mesura, crec que es podria assimilar més a la situació del parc del Besós, però en canvi, el voltant del riu Besós, l’espai públic es troba obert, disposat a que els veïns l’utilitzin i se’l facin seu, mentre que a Palma, el que s’hagués pogut convertir en un enllaç entre teixits i zones de la ciutat molt properes ha propiciat un major distanciament.