El parc del Clot és
un parc que acull usos molt variats on els elements arquitectònics ordenen
l’espai i es converteix en un lloc de repòs, pas, de joc i d’esport. Està
distribuït en varis espais molt diferents entre si però que tenen un nexe
d’unió entre ells, el mateix passa al parc de l’estació del Nord i de la
mateixa manera a Molins de Rei tenim un parc amb unes característiques
similars. El Parc del Clot té un
passadís que va d’extrem a extrem i que separa les zones de pas, estada i jocs
infantils, al parc de la Mariona de Molins de Rei passen episodis similars que
descriurem a continuació. A més a més, el del Clot, és un parc amb molta
vegetació, camins, geometria, ombres, zones per fer esport i fins i tot una
escultura, elements que recorden molt al parc senyalat del meu poble. El tracte
de la geometria del parc de l’estació del Nord també recorda a la delicadesa
amb la que s’han treballat els altres parcs esmentats.
 |
| Parc del Clot |
 |
| parc Estació del Nord |
El parc de la
Mariona de Molins és un parc que va ser projectat el 1995 i que disposa de 4,2
hectàrees. Se situa entre el barri del Canal i el barri del Pla i consisteix en
un espai de transició i de reequilibri paisatgístic entre la zona industrial i
el nucli urbà.
 |
| Parc de la Mariona |
Entre el 1960 i el
1975, a Molins de Rei com a la resta de municipis al voltant de Barcelona,
apareixen una gran quantitat d’immigrants necessitats de feina i d’habitatge.
Les noves barriades se situen sense planificació i de forma il·legal a la vora
del riu i es llavors quan es decideix industrialitzar tota aquella zona. Posteriorment
es van elaborar els corresponents plans i projectes urbanístics i es així com
es va definir la zona on ara se situa el parc de la Mariona. Al 2002 hi va
haver una ampliació del parc que feia frontera amb l’avinguda Barcelona i va
acabar de conformar el parc com l’espai de lleure familiar i espai verd urbà
més important de Molins.
 |
| Escultura Tripòdium de M.Marzo Mart |
El parc té forma
rectangular i es caracteritza perquè tota la seva distribució segueix la lògica
de la geometria. Hi ha una gran zona pavimentada amb bancs de formigó i
elements pels skaters i bicicletes, un gran prat de forma triangular i hi
apareix una escultura (tripòdium) de dimensions considerables i altres espais amb caràcter propi. Un camí travessa
el parc en diagonal i el divideix en dos sectors pensats per a usos diferents:
les placetes i la pollancreda. En la primera consisteix en 4 places separades
entre elles vegetalment, cadascuna amb una espècie d’arbres diferent. La
pollancreda limita amb el sector industrial i un seguit de parterres i camins
creen petits espais amb un ús més reposat. S’hi trobem bancs sota les ombres
dels pollancres, zones per fer exercicis i fins i tot un turonet amb pins i
alzines des d’on es pot veure la vall del Llobregat. El joc de colors que
ofereix la flora de tot el parc és un dels reclams preciós del parc sobretot en
època de floració.
