El cas de la recuperació de l’edifici de la Violeta, un espai que va ser
molt representatiu per als habitants de Gràcia, representa la materialització d’un
desig que al Prat malauradament encara no s’ha realitzat. La mobilització del
veïnat va aconseguir que l’edifici de l’antic casino de la Violeta passés de
mans d’una immobiliària (que hi volia construir habitatge) a l’ajuntament, cosa
que ha permés la seva transormació i recuperació com a centre cultural per al
barri. Això implica la conservació d’una part de la memòria i la història de
Gràcia.
Una de les coses que li manquen al Prat, com ja vaig comentar als primers
escrits, és la capacitat i la sensibilitat per protegir aquells indrets que una
vegada van ser importants per a la ciutat o per als seus habitants. A
diferència del cas de la Violeta, on podem buscar el culpable de la destrucció
fora de l’àmbit ciutadà, a la meva ciutat tenim l’enemic a casa.
Expliquem una mica la història: l’Artesà va ser un centre cultural i d’oci
sorgit a la primera meitat del segle XX, que comptava amb instal·lacions com un
casino, bar i una petita però digna sala de cinema i teatre. Era un dels pocs
llocs d’esbarjo de la ciutat, per no dir l’únic. Això fa que hagi acabat
formant part de la vida de moltes persones i que representi molt més que quatre
parets amb un sostre.
Doncs bé, el problema actualment no és que hagi caigut en mans de cap
malèfica inmòbiliària que el vulgui tirar a terra per construir una cosa
millor, sinó que estant en mans del propi ajuntament, aquest està deixant que
es mori. I fa mal veure com part del passat va caient a trossos simplement perquè
no es vol cuidar, malgrat múltiples reivindicacions populars.
Com diuen moltes veus pratenques: “un
poble que no cuida el seu passat no té cap futur (i de passat en tenim ben poc)”
