La principal característica del parc del Clot és la preservació de les etsructures
fabrils que antigament ocupaven el solar on s’ubiquen els jardins.
D’aquesta
forma, les antigues restes ferrovials i industrials s’incorporen al disseny del
parc: xemeneies, murs, finestres i arcs organitzen l’espai. Crec que aquest
també és un dels seus majors encerts, doncs és una forma de preservar el passat
industrial del barri i recuperar-lo per a l’oci ciutadà.
Ruines al Clot |
A una escala molt més petita, al Prat també trobem algún exemple d’aquest
tipus d’actuació, on elements d’antigues construccions són rescatats de la
destrucció i entren a formar part de la vida de les persones. La masia de can Peixo Vell va ser construïda per la família Amell cap al
segle XVI. Al 1956, els terrenys amb la masia inclosa van ser venuts a la
futura companyia ferroviària RENFE i, al desembre del mateix any, es va
procedir a la seva demolició amb la condició de reconstruir-la. Però enlloc d’aixó,
es va construir una altra masia totalment diferent a l’altra banda de la Gran
Via, que res tenia a veure amb la original. L´única cosa que se’n va salvar van
ser quatre dels finestrals gòtics de la masia.
Masia de Can Peixo Vell |
En l’actualitat aquests finestrals gòtics estan repartits entre dos jardins
propers als terrenys que antigament ocupava la masia: N’hi ha tres als jardins
de la torre Muntadas i un al parc del fondo d’en Peixo i en tots els casos s’utilitzen
com a delimitadors de l’espai.
Però l’únic cas on aquest element és realment
accessible als usuaris és al segon cas. No només ajudava a delimitar dues zones
diferenciades del parc (amb la reforma actual aquest fet ja no és apreciable),
sinó que també ha robat protagonisme a la pràctica majoria dels elements destinats
exclusivament al joc.
S’ha convertit així en un element aparentment petit però
clau sense el qual l’ús del parc segurament seria molt diferent.
Finestral recuperat |
Finestral recuperat |