Encara que el barri de Santa Catalina no va ser mai poble en si mateix,
s’assembla a Gràcia en diversos aspectes. Ambdós barris sobresurten de la
ciutat en relleu, estant una mica per sobre del nivell del mar. Per damunt de
tot, allò que els uneix són dos trets distintius: les cases baixes i els
carrers tranquils, alguna cosa que surt del conjunt i que fa que algú que hagi
estat a un barri, s’enrecordi de l’altre quan el visita.
Santa Catalina era un barri de pescadors com ho era la Barceloneta, però
més modest pel que fa a les construccions. En termes de modèstia també es
distancia molt de la vila gracienca ja que sempre ha estat barri obrer i Gràcia
ha mantingut sempre un aire burgès que es conserva. Així i tot, l’afany dels
graciencs de sentir-se encara avui part d’un poble annexat a una gran ciutat és
similar a l’afany dels cataliners per diferenciar-se d’altres barris pròxims
com els de Son Armadans o Puig de Sant Pere. Hi ha per tant, una història en
ambdós casos que ens porta a entendre la personalitat que tenen els seus
carrers. Avui dia, podem dir que s’han conservat molts
d’aquests aspectes encara que vagin evolucionant. Ambdós barris són dels més cobejats per les
agències immobiliàries i estan sofrint canvis de millora. Per exemple, s’han
anat tancant carrers per als vianants per tal de fer el barri més transitable.
A finals del segle XIX i principis del XX el barri de Santa Catalina es va
enriquir i a partir d’aquí es construïren diversos edificis de tall modernista
popular, com el Teatre Mar i Terra reformat l’any 2010 o l’edifici de l’hostal
Cuba d’inspiració àrab (1908). Gràcia per altra banda és una mostra clara del
modernisme català i el trobem arreu de les façanes de la vila: la casa Vicens
al c/Carolines o la Casa Elisa Bremon d’Espina a Gran de Gràcia en són exemples
ben interessants.
Al barri de Sta. Catalina s’hi pot accedir via el majestuós carrer de Jaume
III així com el Passeig de Gràcia serveix d’entrada a la vila. Ambdós barris
queden avui apartats del nucli urbà per grans vies com l’Avinguda d’Argentina
per una banda i la Diagonal per altra. El traçat urbanístic és diferent ja que
el raval cataliner manté una quadrícula més pronunciada que la vila gracienca
la qual manté una estructura més caòtica, i s’organitza a partir de places i
carrers principals com Gran de Gràcia o Travessera. La mobilitat al barri
cataliner es fa via les principals avingudes que el rodegen: Argentina, Gabriel
Roca, Indústria. I el barri de Gràcia està ben comunicat gràcies a l’Avinguda
Diagonal, Ronda General Mitre, Via Augusta i el Passeig de Sant Joan.
Si caminem per aquests carrers ens queda clar que es conserva en gran part
la seva història, en noms de carrers i façanes d’edificis singulars però
tanmateix el que més fa que s’assemblin és l’aire cosmopolita que s’hi respira.
Aquests dos llocs tenen una barreja similar de tradició, personalitat,
autenticitat, mestissatge cultural, nostàlgia per allò que va ser, comerços
moderns, botigues de tota la vida, etc. que et fan sentir en un lloc i en molts
a la vegada. Del barri o raval de Santa Catalina n’han parlat com si fos un
Soho, en proporció a l’illa, tot sigui dit. I de Gràcia se n’ha dit de tot!
