Podem comparar la muntanya de Montjuïc i el seu Castell amb el
Castell de Monjtuïc de la ciutat de Girona:
A Barcelona la muntanya va tenir una presència humana molt aviat,
ja que va ser poblada pels Íbers, que van donar pas a les ciutats romanes. A causa de les dificultats per establir el
comerç a la muntanya i els problemes de comunicació i transport, la ciutat
romana es va traslladar a la plana. És llavors quan va ser necessari emmurallar-la
per motius de defensa, cosa que va fer que la part de Montjuïc anés quedant
cada cop més abandonada. A Girona els Íbers no es van situar a Montjuïc sino a
Sant Julià de Ramis, i més tard amb l’arribada dels romans a Girona també es va
emmurallar la ciutat, però deixant a banda la muntanya de Montjuïc.
Pel seu mateix nom “Mont dels jueus” podem veure que prové d’allà
mateix, en els dos casos la muntaya va
ser utilitzada com a cementiri de la
comunitat jueva.
Tant a Girona com a Barcelona el Castell va ser la primera construcció
que va ocupar el cim, i va ser construït a finals del segle XVII per Felip IV.
En el cas de Barcelona era destinat a
informar mitjançant senyals de la proximitat de vaixells i a la vegada servia
per mantener la ciutat vigilada. A Girona es va fer construir per tal de defensar la ciutat contra els atacs de
l’exèrcit francés.
En quant a l’estructura del Castell podem
veure que es tracta de planta quadrada en ambdós casos, tot i que el de
Barcelona va anar creixent amb l’afegició de baluards, se’l dotà d’artilleria…
deixant la petita fortificació inicial com a reducte interior. Aquest va estar en mans de Felip V fins que el 1714 els
catalans el van tornar a recuperar.
A Barcelona la muntanya va ser molt ben considerada, fins que la presència del poder de Madrid va
arribar al Castell. Amb el constant bombardeig que ens privava de les
llibertats, era despreciada per la ciutat, que la va començar a utilitzar d’abocador.
Molts immigrants es van instal·lar allà en barraques, s’hi va ubicar el gran
cementiri…
A girona també va tenir molta importancia ja que durant les
guerres franceses va ser l’objectiu principal per tal d’entrar a la ciutat de
Girona. Va ser el 1814 que es va fer la pau amb França i aquests al haver d’abandornar
el Castell el ban bombardejar. No es va tornar a reedificar i actualmente està
en ruïnes.
EVOLUCIÓ URBANÍSTICA
Durant el llarg període d’ocupació militar del Castell de
Barcelona, les masses populars es van anar acostant al peu de la muntanya, tot
i que l’acostament més important de Barcelona a Montjuïc no va ser fins a l’exposició
Universal del 1929. Aquest període es considera
la 1ra reconquesta de Montjuïc en la que es van fer grans intervencions com la
Plaça Espanya, l’Av.MAria Cristina, la Fundació Miró… Va ser el 1992 amb els Jocs Olímpics que es
torna a replantejar Montjuïc de manera
global, urbanitzant el costat sud i desallotjant les barraques i refent les
parts omplertes de basures. Actualment
és un gran pulmó verd dins la ciutat, on es volen potenciar les activitat que
s’hi fa.
A girona també hi va haver una época a partir de la segona meitat
del segle XX, en que la muntaya es va
anar convertint en un refugi de la població immigrant, es van construir una
gran quantitat de barraques. Quan la muntanya, que estava en mans de l’exèrcit
va ser cedida a la ciutatd e Girona, es van evaquar aquestes peronses i la
muntanya es va convertir en una zona
residencial aparaguent un nou barri.
