El casc antic de Barcelona
és un clar exemple de suma d’agregats fruit del pas del temps i de diverses
civilitzacions. Així, podem trobar restes romanes com per exemple, el mont Tàber,
la necròpolis, parts del temple d’August, de l’aqüeducte o bé restes de la muralla medieval.
Manresa, en
canvi, no disposa d’elements tan clars de la seva època de fundació ja que moltes de les construccions originals no han suportat els saqueigs que la ciutat ha patit o bé han estat aprofitades com a base per a construccions posteriors.
No obstant, la
troballa d’unes restes ceràmiques i d'una necròpolis al cim del Puig
Cardener permeten situar aquesta zona el nucli primitiu i fundacional de la ciutat.
El Puig Cardener es troba a 238 metres sobre el nivell del mar. És una gran plataforma plana de 5000 metres quadrats limitada quasi tota ella per un penya-segat, emplaçament ideal per a una ciutat antiga. Així, diverses civilitzacions passaren per aquest punt en el llarg de la història.
El Puig Cardener es troba a 238 metres sobre el nivell del mar. És una gran plataforma plana de 5000 metres quadrats limitada quasi tota ella per un penya-segat, emplaçament ideal per a una ciutat antiga. Així, diverses civilitzacions passaren per aquest punt en el llarg de la història.
La ciutat es consolida i va creixent fins arribar a la necessitat d'expandir-se. Diverses ampliacions es van desenvolupant al llarg dels anys. Així, al segle XI, quan el Puig Cardener es queda petit, comencen a aparèixer cases al Puig Mercadal, un turó situat a la part nord permetent que la ciutat creixi cap aquella zona.
La altres ampliacions es fan durant els segles XIV i XVII. Aquestes es desenvolupen cap al vessant oest ja que cap a la part est hi ha el torrent de Sant Ignasi, cap al sud el Puig Cardener i cap al nord el Puig Mercadal, barreres naturals difícils de superar.
La ciutat de Barcelona, degut al creixement demogràfic, també ha de fer front a diverses ampliacions ja que el primer recinte emmurallat romà queda petit amb el anys. Així, sergeixen diversos ravals extramurs com el de Santa Maria del Mar o bé el de el de Sant Pere de les Puelles. Per això, les muralles s'amplien per incorporar i consolidar els nous assentaments. La primera intervenció es fa durant el segle XIII i passa per la riera de Sant Miquel i per la part nord-est de la ciutat. La segona, en canvi, es fa al segle XIV i segueix el curs de la riera de Magòria.
La altres ampliacions es fan durant els segles XIV i XVII. Aquestes es desenvolupen cap al vessant oest ja que cap a la part est hi ha el torrent de Sant Ignasi, cap al sud el Puig Cardener i cap al nord el Puig Mercadal, barreres naturals difícils de superar.
La ciutat de Barcelona, degut al creixement demogràfic, també ha de fer front a diverses ampliacions ja que el primer recinte emmurallat romà queda petit amb el anys. Així, sergeixen diversos ravals extramurs com el de Santa Maria del Mar o bé el de el de Sant Pere de les Puelles. Per això, les muralles s'amplien per incorporar i consolidar els nous assentaments. La primera intervenció es fa durant el segle XIII i passa per la riera de Sant Miquel i per la part nord-est de la ciutat. La segona, en canvi, es fa al segle XIV i segueix el curs de la riera de Magòria.
Per tal d'accedir a Manresa, durant el segle XIV hi ha els portals d'on en surten els camins cap a altres poblacions. Així, del portal de Sant Domènec en surt l’antic camí de Cardona; del portal del Carme, el camí de Santpedor; del portal de Sobrerroca, el camí de Vic...
