Molins de Rei
Molins de Rei és un exemple que podríem qualificar
de prototípic d’un nucli de població que deu la seva existència, i fins i tot
el seu nom, a una funció industrial, estretament relacionada amb la seva
proximitat al riu Llobregat. Sense el riu i sense el seu aprofitament, Molins
de Rei no existiria o seria molt diferent del que és i s’anomenaria d’una altra
manera. De fet, i més concretament, als seus orígens, la vila s’anomenava
Molins de Llobregat i també Molins Reials.
El segle XII és el de gestació de la vila. “El
rei havia donat als barons la terra per ells conquerida, reservant-se no
obstant les aigües dels rius i rieres com a cosa pública. Aleshores les valls
començaren a poblar-se i els de Llobregat no eren pas de les menys conreuades.
El rei escollí aquest lloc com a més cèntric i a fi de que llurs habitants
poguessen moldre els seus blats, hi va establí un molí”
És una població de la comarca del Baix
Llobregat, a 11 km de la Ciutat Comtal. Limita al nord amb la població de
Papiol i Sant Cugat del Vallès, a l’est amb el terme municipal de Barcelona i
amb Collserola, al sud amb Sant Feliu de Llobregat i a l’oest amb Sant Vicenç
dels Horts i Pallejà, mitjançant el riu Llobregat. Està situada a 32 metres
sobre el nivell del mar. El poble té un creixement demogràfic molt notable dins
l’últim segle. L’any 1900 compta amb 2936 habitants, al 1955 amb 10201 i
actualment amb 24.572 hab.
 |
| Pont de les quinze arcades abans que s'enfonsés |
La xarxa de comunicacions de Molins (que és
com és coneguda la vila) amb la resta de pobles de les rodalies és molt completa.
Construït al 1763, en temps de Carles III, s’alçava el pont de les 15 arcades,
que fa que Molins guanyi importància estratègica i un cert protagonisme en ser
parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona. Aquest però, s'esfondrà
durant una forta riuada l’any 1971. Ja a primers de segle era el lloc de parada
de les diligències que anaven a Barcelona i en venien. Actualment és lloc
estratègic on convergeixen no solament la carretera Nacional II de Barcelona a
Madrid i l’autopista A-II de Barcelona a València, sinó també diversos camins
que condueixen a les diferents poblacions de la rodalia. També hi ha servei de
bus i ferrocarril, aquest darrer desde 1855 que va arribar a la vila.
 |
| El Camell de Molins en ple corre-cuita |
Molins de Rei, a més a més, és coneguda arreu
del territori català per la Fira de la Candelera i la seva Festa Major de Sant
Miquel. Aquesta primera, declarada l’any 2002 com a Festa Tradicional d’Interès
Nacional, i portant ja més de 160 edicions, acull cada primer cap de setmana de
febrer milers de vilatans i visitants que recorren els carrers plens de mostres
agrícoles, industrials, comercials, lúdiques i culturals més arrelades a la
comarca i al nostre país. Als seus orígens però, l’activitat es concentrava en
mostres agrícoles i de bestiar.
La Festa Major se celebra pels volts del 29 de
setembre de cada any, el dia del patró de Molins de Rei. Una festa que
bàsicament es desenvolupa per la forta implicació de les entitats com els
gegants (amb dues parelles), els castellers, grallers, esbart, diables, ateneus
i casals de joves i amb una atracció molt important per la vila, i que l’ha
fet coneguda entre infants i adults, el Camell de Molins. Una bèstia de foc que
omple els carrers d’espurnes i festa en diverses ocasions de la festivitat i
amb un naixement al segle XIX i recuperada al 1981.
