Quan observem Castelló des de l’aire crida l’atenció la preciosa esplanada
en la que es disposa ocupada per camps de regadiu, sobretot de tarongerars però
també tomates, encisams o carxofes, combinats amb camps de secà, on destaquen
els garrofers i ametlers. Aquests són els grans pulmons de Castelló
supervivents, per el moment, al menyspreu de l’activitat agrària, l’especulació
i construcció excessiva que ha estat la responsable de l’extirpació de gran
part de pulmons costaners.
Malauradament la costa valenciana, com supose que en tindreu noticies, ha
estat greument perjudicada amb la construcció desmesurada de grans monstres com
ara el de Marina d’Or. A les rodalies de Castelló, els únics racons que conec
que es conserven intactes són un petit tram de la Renegà i la Serra d’Irta,
20km de salvatges penya-segats i cales entre Alcossebre i Peníscola.
Pel que fa a la zona muntanyosa, encara conservem el desert de la Palmes
que tot i que ha patit l’amenaça de molts incendi, l’últim el 1992, poc a poc
recupera el seu verd i marró característic de margallons, matapolls, canyes,
alzines i carrasques. És possible fer ruta entre les seues nombroses sendes, si
algú s’anima en el següent enllaç podrà trobar-ne algunes: http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=51984&idioma En les més senzilles es possible
creuar-se des dels excursionistes més petits en una excursió escolar, corredors
o a ciclistes muntanyosos .
Potser ara és bon moment per replantejar-se el valor que donem als espais i
paisatges que ens envolten i, al meu parer, els conreus són un exemple clar. En
aquesta línia actualment es vol posar en marxa una iniciativa de Banc de Terres
que permet als llauradors que encara conreen els seus terrenys agrupar
les finques i, així, i amb la col·laboració de l’Ajuntament i de les
associacions de llauradors, optimitzar-ne la gestió i rendabilitzar els
conreus. A més a més, i per a aquells propietaris de terrenys que no puguen o
no vulguen continuar el conreu, s’habilitarà la possibilitat de posar en venda
o lloguer o de permutar les terres per tal que d’altres persones puguen fer-ho.
A més a més, jo imagine una revitalització dels camins, crear continuïtats
entre ells perquè tot castellonenc, o no, puga passejar, córrer, anar en
bici... i, en definitiva, gaudir de la nostra plana i del nostre entorn.