ROQUETES/LE
MIRAIL
Per
entendre el barri de Roquetes cal conèixer el seu context històric i social. Es defineix amb l’arribada massiva de la immigració a principis del anys
60 com a resposta del procés d’industrialització que necessitava urgentment molta
mà d’obra barata. La seva situació geogràfica, apartada
de Barcelona, amb una topografia complicada, al cap dels anys, l’exclusió
social, l’atur, els desnonaments eren situacions que es respiraven amb
angoixa pels carrers.
Però
el barri de Roquetes té un abans i un després marcat per les actuacions dels
propis veïns. Per sort o per desgràcia, aquesta gent es va unir per a tirar
endavant un projecte que semblava, al menys per l’ajuntament de Barcelona, de
poc interès. Van reivindicar la seva situació precària, sense tenir ni
tant sols un sistema de clavegueram, reivindicaven que també eren ciutadans de
Barcelona i que tenien el mateix dret d’urbanitzar-se i adequar la zona per a
viure-hi dignament.
“Va
fer falta sequestrar un autobús perquè ens escoltessin…” va comentar la presidenta del centre cívic.
Actualment, l’espai públic és de gran complexitat, però
sobretot, amb molta vida, amb guitarres que es deixen escoltar durant els
vespres, escales mecàniques que apropen al més allunyat, amb artistes que
pintes els espais públic, amb nens de carrer que juguen a futbol en comptes de
jugar a les drogues…
Referent
a la majoria d’edificis públics han estat construits per reivindicacions
populars, els quals són autogestionats pel propi veïnatge.
El
projecte del Mirail s’enmarca en una situació social similar. Davant la
rapidesa en el desenvolupament de Toulouse a principis dels 60, calia respondre
ràpidament al boom demogràfic. L’utopia de concebre el barrri del Mirail,
prometia una nova ciutat creada a pocs quilòmetres de centre. Era un projecte
radicalment modern, amb carrers
superposats verticalment, separant la circulació rodada de la peatonal; una
ciutat alhora densa per l’intensitat de la vida que s’hi proposava, mixta en
activitats sempre entrellaçades, amb una morfologia d’urna d’avella clara i amb
gransespais verds, equipaments públics, llocs de traball, universitats… segons
les previsions, el Team X pretenia doblar la “ville rose”, és a dir, agrupar
100.000 habitants.
Però
el que havia de ser una oda al progrés, l'inici d’un urbanisme
revolucionari ha quedat en l’imaginació. En comptes de relligar, s’entèn com una
ciutat d'altes muralles de formigó. No s’hi entra si no hi estàs
obligat. Però fa una desena d’anys que hi ha un treball de recomposició
urbana, després d’un seguit de demolicions “necessàries” que han deixat
cicatriu a la zona.