els avions passen volant...són feixistes! tatatata...un avió menys...s’ha de defensar la ciutat...però la guerra passa i l’enemic ja no necessita els avions. El temps passa i la fam apreta. Les barraques proliferen i una construcció sólida i de formigó no passa inadvertida a l’alicatat valencià. Finalment es tornen a sentir dispars, aquest cop cap a la ciutat, aquest cop visuals.
És l’edat mitja i els cavalls ataquen, musulmans o francs...també es defensa la ciutat...i aviat la gana també apreta i tothom es dedica a la terra. Les construccions són grans i sólides...se senten passos cada dia...finalment els únics passos que se senten són els de les vaques xafardejar dins de les cases.
