diumenge, 2 de desembre de 2012

Montjuïc_Queralt



Tal i com vam veure a classe, la muntanya de Montjuïc (mont Jueu) ha estat, al llarg de la història, un element poc estimat de la ciutat de Barcelona. Tot va canviar a partir de les remodelacions de l’exposició del 1929 i els jocs olímpics del 1992. Com a conseqüència d'aquests fets, aquesta emblemàtica muntanya ofereix als visitants moltes facetes, la històrica, la cultural, la lúdica i la esportiva.  El símbol històric i el monument més antic és el Castell de Montjuïc. El castell, que actualment allotja el Museu Militar, ha estat, en gran part, un símbol d'opressió al llarg dels segles, ja que va servir per controlar i amenaçar la ciutat durant molts segles, és allà on van torturar i assassinar als instigadors de la Setmana Tràgica i a Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya l’any 1940, entre d’altres. Aquests fets, han estat la causa de que la muntanya hagi sigut poc estimada pels ciutadans, provocant que aquesta fos utilitzada com a abocador.
De totes maneres, en els últims anys s’ha convertit en un símbol de la ciutat gràcies al Poble Espanyol. Aquest és un recinte que evoca algun dels monuments més importants d'Espanya  També com a construcció més recent, trobem la Fundació Joan Miró, de 1975, que recull una col·lecció permanent d'aquest gran artista català i d'altres exposicions temporals.
L’última renovació i la més important que afecta la muntanya i la converteix en el que actualment podem trobar és que la realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, l’estadi, les piscines, el Palau Sant Jordi i d’altres instal·lacions. L’Estadi Olímpic de Montjuïc, tot i que va ésser inaugurat l’any 1929, fou renovat completament.  El Palau Sant Jordi és una de es obres més espectaculars de les olimpíades. Molt a prop, també podem admirar la Torre de Calatrava, que pel seu disseny identifica sens dubte la Barcelona del 92.
Després d’explicar la muntanya de Montjuïc m’agradaria comparar alguns dels seus aspectes amb la muntanya de Queralt (Berga). Actualment la muntanya de Queralt és, igual que Montjuïc per Barcelona, un símbol de la ciutat de Berga. A diferència que de Montjuïc la muntanya de Queralt és des de sempre un símbol d'identitat i una part molt estimada de la ciutat de Berga. Segurament part d'aquesta estimació i respecte cap a ella que senten cap a ella molts dels berguedans, és degut a que en ella és diu que es va trobar la verge de Queralt, patrona de Berga. Segons la llegenda, que dóna més interès a la muntanya i li afegeix una misticitat especial, es diu que: 

 Un bover de la masia de Vilaformiu estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquest animals, deixa el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrera d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa al veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps- El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no per l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge el mateix lloc l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altre gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc, i li construïren una capella. La primitiva capella que s'edificà on avui hi ha el celler, a l'edifici adossat a l'església.

Aquesta és la llegenda de com es va trobar la verge i que fa que la muntanya sigui un lloc estimat, màgic i especial.
A part de la llegenda, la muntanya de Queralt, igual que Montjuïc, és extraordinari mirador. En un dia clar és pot gaudir de unes meravelloses vistes, no només de la ciutat de Berga sinó de tota la comarca del Berguedà i de gran part de la depressió de la Catalunya central fins a Montserrat. Això, i la gran quantitat de camins rurals fa que molta gent pugi des de Berga per distreure’s i entrar en contacte amb la natura.
Per tant podem dir que Montjuïc amb els anys també s’ha convertit en una muntanya estimada, però tot ha sigut gràcies a les noves infraestructures que s’hi ha anat creant al llarg dels anys, en canvi Queralt sempre ha tingut un màgia i un encant que la han fet especial important i única per a la ciutat de Berga.