Gràcia i Santa Catalina

Només veient la geometria de Gràcia ens recorda al barri de Santa Catalina de Palma. 

Geometria carrers Santa Catalina, semblança amb Gràcia

Però quan es coneix la vida del dia a dia les similituds són més grans. Els dos són un barri popular, amb vida pròpia i de característiques diferents amb la resta de la ciutat. També tenen molta vida tant durant el dia com la nit, amb molts bars i restaurant que tenen el seu propi encant, que fa que durant tot el dia hi hagi molta gent passejant per els carrers, sobretot els caps de setmana, els dos barris són un reclam per la gent de la ciutat. Així com el Bar Canigó és un punt emblamàtic de Gràcia també ho és el Bar Cuba a Santa Catalina. Els dos barris tenen importants teatres com el Teatre Neu en el cas de Gràcia i el teatre Mar i Terra a St Catalina.

Bar Cuba actualment 

Santa Catalina és una de les zones que conformen l'àrea urbana de Palma. És veïna dels barris de Son Espanyolet i Son Armadans és una de les zones típiques de Palma per el seu mercat on encara es poden comprar productes típics mallorquins.

Comença sent un barri pescador ja que està situat molt aprop del mar, avui en dia encara es conserves algunes cases típiques de 1 o 2 plantes, amb terrassa i persianes mallorquines. Santa Catalina conserva el caràcter de cases baixes i carrers tranquils.

Santa Catalina va néixer amb el barri d'es Jonquet, on vivien pescadors, cordeleres i moliners, és per això que encara trobam alguns molins a la zona. Es creà quan la ciutat de Palma encara estava emmurallada, era l'excepció de la normativa militar de no construir poblacions a menys de 1000m de les muralles. Palma  necessitava espai, per això moltes industries es desplaçaren a Santa Catalina, i en queda constància amb alguns noms de carrers com el carrer fàbrica.

Palma emmurallada i St Catalina. 1896

El barri es va començar a enriquir a finals del segle XIX i principis del XX. Hi trobem edificis modernistes com el teatre "Mar i Terra" i el Bar Cuba que encara es conserven.

Semblança entre el Parc de l’estació del Nord i el Parc de les estacions de Palma

L’altre dia que visitarem el Parc l’estació del Nord no vaig poder de deixar de pensar en el Parc de les estacions de Palma, la semblança no la vaig veure tant amb l’aspecte si no en el context, un parc creat on el que abans havia estat l’antiga estació però que des del soterrament de les vies s’havia destinat a la creació d'un parc,  i al costat del que ara és l’estació central d'autobusos.

Llavors m’agradaria explicar les diferents modificacions que ha sofert el Parc de les estacions, els conflictes d'interessos  les corrupcions... més que el seu disseny.

El Parc de les estacions és l’únic pulmó verd existent en el cor i eixample de Palma, és una extensió de 38000 m², es troba davant de la Plaça Espanya, separant aquesta del parc les avingudes.

Vista actual del Parc de les Estacions de Palma

 Abans de la darrera modificació, el parc interactuava amb l’estació d'autobusos i ferrocarrils de Palma, era un lloc amb molta fluència de gent que arribava a la ciutat i en sortia d'ella, el 5 de Juny de 1999 fou inaugurat el  nou Parc realitzat per l’arquitecte Carme Pinós, era un Parc amb zones verdes, elevacions del terreny que hem recordaren molt a l’actual Parc de l’estació del Nord, però en la construcció ja aparegueren conflictes entre l’arquitecte, el constructor i el promotor, degut a que quan es va treure a concurs ja hi havia una constructora fixada, complicant la feina de Carme Pinós. El concurs consistia en crear un  Parc que funcionés millor i encara que ja s’estava pensant en el soterrament de les vies no es tirava al capdavant degut a la manca de finançament.

En el canvi de legislatura, quan entrà el PP al govern de les Illes Balears, decidí demolir l’obra de Carme Pinós, amb l’excusa de crear una nova estació subterrània i el soterrament de les vies, com també la creació duna primera línia de metro que uneix la Plaça Espanya amb la Universitat de les Illes Balears, aquesta nova línia entrà en servei el 25 d'Abril de 2007. Amb el soterrament de les infraestructures es creà el nou Parc damunt l’estació intermodal, inaugurat també al 2007, és un parc que consta d'uns camins que sobrin dins una vegetació, zones de joc infantil i una zona amb aigua però que la meitat dels anys ha estat en desús per continuades averies igual que les zones de joc infantil i el mobiliari urbà que no complien les normatives.

Les diferents modificacions han creat moltes diversitats d'opinions  del Parc que hi ha avui en dia es diu que no interactua amb les edificacions del voltant, que no deixa cap record del que era anys enrere, el parc s’utilitza més com a pas dels veïns que viven més a la perifèria i el travessen per anar al centre de la ciutat o per tornar a casa, només es veuen uns quants jubilats asseguts als bancs i joves parelles que cerquen intimitat. També qualque pic s’aprofita per fer concerts sota la pèrgola de l’entrada.

Pèrgola de l'entrada del Parc

Jo personalment no és un lloc que disfruti degut a que si vaig a l’estació per agafar un bus l’entrada és just al costat de les avingudes sense la necessitat d'entrar al parc, cosa que per mi em facilita l’accés però que fa que el Parc quedi casi totalment desvinculat de l’estació. Avui en dia encara canvien plantacions degut a que les anteriors no han tingut una bona adaptació al lloc.

Noves plantacions (fotografia del 2012)

Per acabar volia parlar d'aquesta nova estació intermodal, suposo que molta gent ha sentit a parlar de les diferents corrupcions que hem patit últimament a les Balears, i aquesta nova estació també ha estat tema de debat, jo no vull opinar sobre com s’ha duit a terme, només indicar un parell d'incidents que sortiren a la llum  poc després de l’ inauguració, a part de que es posa molt en dubte si era necessària una línia de metro (que costà molts diners), el primer cop que plogué de forma considerable a Palma l’estació patí inundacions molt greus que feren que l'estació tanques durant 10 mesos, tampoc s’havia pensat amb l’accessibilitat de les persones en cadira de rodes, i el dia de l’ inauguració la gent va haver de sortir a fora de l’estació perquè hi havia greus problemes amb els conductes de ventilació.

5 mesos després de l'inauguració

Aquí deix un enllaç al diari de Mallorca sobre una entrevista que es realitzà a Carme Pinós al Gener de 2010 parlant sobre el Parc de les Estacions:

http://www.diariodemallorca.es/palma/2010/01/22/parc-ses-estacions-fallamos-cliente-constructor/539193.html

Parcs naturals - Collserola i na Burguesa

El bosc del castell de Bellver podriem dir que és una extensió de la Serra de na Burguesa. La Serra de na Burguesa és la part més meridional de la Serra de Tramuntana, situada entre Palma i el municipi de Calvià. La grandària no es pot comparar amb Collserola, ja que na Burguesa té una menor extensió, però si que després de veure les grans similituds entre Barcelona i Palma podem dir que aquí tenim un altre exemple.

El clima i la fauna són semblants en els dos parcs, trobam boscs on predominen pins, alzines i garriga mediterrània. na Burguesa fins a principis del S XX era un conegut lloc de pasturatge d'estiu per als ramats de la zona. Avui en dia es pot recórrer tota la serra per camins modificats que transcorren de de la Vileta fins als repetidors de TV situats ja quasi devora Santa Ponça, camins molt freqüentats per excursionistes i caçadors.

En primer plà la ciutat de Palma, a darrera el Castell de Bellver i ja al fons la serra de na Burguesa

La mitjana de l'altura és de 400 m sobre el nivell del mar, amb màxims en el Puig Gros de Bendinat i en el Puig d'en Bou. Igual que a Collserola, hi està prohibit construir. Na Burguesa s'identifica per la seva torre de vigilància igual que Collserola amb la torre de Collserola de Norman Foster. També hi trobam el Mirador de n'alzamora, un petit refugi amb terrassa d'es d'on s'obté una bona vista del mar.

Mirador de n'Alzamora 

Mallorca en el 2011 aconseguí que la Serra de Tramuntana sigués patrimoni de la Humanitat, cosa que alegrà a la majoria de mallorquins, és per això que a part de tenir el turisme que ve a Mallorca cercant platja i relax o platja i festa (s'Arenal, Magaluf...), també tenim un turisme que ve cercant el contacte amb la naturalesa i la muntanya, el senderisme, per això la Serra de Tramuntana consta de molts tipus d'excursions, de diferents dificultats i de diferents durades, per a tots els gusts, i es poden trobar aquestes rutes molt fàcilment a diferents pàgines webs. Aquí tenim uns exemples:

http://www.illesbalears.es/esp/islasbaleares/senderismo.jsp?a=1&pagina=1&SEC=SEN

http://serradetramuntana.eu/

I per acabar no puc deixar de nombrar que desgraciadament la Serra de na Burguesa és quasi sempre una víctima dels nombrosos incendis provocats que hi ha cada any a Mallorca, el darrer que ha patit va ser el Juliol d'aquest any.

De Montjuïc a Bellver

Qualsevol persona de Mallorca que visita Montjuïc ben aviat li ve a la ment Bellver. Són molt semblants però alhora tenen moltes diferències, no són de la mateixa època ni tenen la mateixa arquitectura. Les similituds que s’observen són a primera vista, un castell sobre un turó, la situació pròxima al mar, gran zona verda fent de pulmó a la ciutat i el límit que formen amb la ciutat, també en el seu moment les dues elevacions i els castells serviren per protegir la ciutat, vigilar i defensar-se.

Les diferències es van observant així com ascendeixes per la muntanya: Montjuïc ha patit canvis durant l’ història (exposició universal del 29, jocs olímpics...), hi trobem instal·lacions esportives, el Palau Sant Jordi... En canvi el Castell de Bellver està rodejat per Bosc fins arribar a la part més baixa, no ha patit transformacions, és un lloc de peregrinació, no s’hi troben construccions, només hi ha un corredor esportiu, un parc infantil amb una àrea de pícnic.

Vista aèria de la muntanya de Bellver i Montjuïc on es veuen les clares diferències de l'entorn del castell:

Bellver

Montjuïc

El castell de Bellver d'estil gòtic fou construït a principis del S XIV per ordre del Rei Jaume II, es troba en una elevació de 112 m sobre el nivell del mar, des d'on es pot contemplar tota la ciutat de Palma, de fet el nom de Bellver ve del català antic que significa “bella vista”. És un dels pocs castells de tot Europa de planta circular i consta de 3 torres semicirculars adossades  La construcció del castell es va dur a terme amb el marès extret del mateix turó, però també es va anar a cercar marès de Santanyí i Portals Vells on la pedra és més dura.

Les primeres funcions del castell foren residencial, més endavant es va fer servir com a presó, a la Segona República, en 1931, es va cedir el castell juntament amb el bosc que l’envolta a la ciutat de Palma. Avui en dia, propietat de l’ajuntament de Palma, el castell de Bellver és el museu de la ciutat i també s’hi troben els estables de la policia municipal muntada.

És un gran reclam turístic, també per les visites escolars, per els esportistes corredors de muntanya i els caps de setmanes per les famílies anar de pícnic i passar el dia per el bosc.

Vista del castell de Bellver de planta circular

De la Ciutat Vella de Barcelona al Casc Antic de Palma

La ciutat Vella de Barcelona crec que recorda a molts cascs antics de les ciutat actuals, però a mi especialment m’evoca al casc Antic de Palma encara que amb algunes diferències.

La primera muralla que hi hagué a Palma fou romana on el carrer Sant Roc i el carrer de l’estudi General foren els antics eixos del cardo i decumanus de la ciutat, igual que a Barcelona foren el carrer Bisbe i el Carrer Call. L’àrea d'aquesta primera ciutat correspon al barri de l’Almudaina, d’aquesta primera muralla només se'n conserva una porta al carrer de l’Almudaina.

Traçat hipotètic de les primeres muralles romanes

Porta de la muralla romana al Carrer de l'Almudaina

El laberint de carrers de la ciutat Vella s’assembla als carrers de darrera de la catedral de Palma, però com he dit abans, amb certes diferències. A Barcelona per diferents raons, com guerres, al llarg del temps, dins la ciutat Vella s’han anat creant places, grans vies com la Via Laietana, la plaça St Jaume, el carrer Ferran, etc. En canvi, al casc antic de Palma ha sofert pocs canvis des de la conquesta del Rei Jaume I, no trobem grans places ni carrers amples.
El que si podem destacar del casc Antic, que ha perdurat i que fa que tingui un encant especial són els palaus i les cases senyorials característiques d'alguns carrers de Palma, que foren construïdes a partir del S XV i el que més les caracteritza són els grans patis empedrats, la majoria porticats, frecs i lluminosos, alguns exemples són el Palau Solleric, Can Marquès, Palau Verí, Palau Vivot...

Pati Palau Vivot

La darrera muralla que hi hagué a Palma, després de dues romanes i dues àrabs, de forma estrellada, s’enderrocà al 1902, després de que al 1900 s’aprovés el Pla Calvet d'urbanisme  a partir del qual la ciutat s’eixamplà molt més enllà dels seus murs defensius. Calvet amb l’eixample va aconseguir unir els llogarets perifèrics amb Palma, igual que Cerdà amb l’eixample de Barcelona va incorporar els barris propers com Gràcia, Les Corts, Sarrià.

El que queda de la muralla de Palma és la part que correspon a la façana marítima on juntament amb la catedral (la Seu) crea una imatge molt característica de la ciutat de Palma.

Podem dir que la trama ortogonal del pla Cerdà (1859) va aconseguir una ciutat descongestionada, amb grans espais, ordenada i clara, cosa que es contraposa amb el traçat ortogonal i concèntric de Palma, on els nous barris són irregular, ofegats i tenen poca autonomia funcional.

I per acabar no puc deixar de mostrar la semblança de la plaça Reial amb la plaça més destacable del casc antic de Palma, la plaça Major, les dues porticades, amb gran importància dins la ciutat i amb molta activitat avui en dia.

Plaça Major, Palma

Plaça Reial, Barcelona

Palma (Mallorca)

Jo sóc d'un poble molt petit (500 habitants) del centre de Mallorca, Pina , però la ciutat que he escollit de referència és Palma de Mallorca, la capital de les Illes Balears.

Palma

Palma es troba a la badia de Palma, a l’oest de Mallorca. Palma neix com a fundació romana al 123 aC i la ciutat era el que ara coneixem com el barri de l’Almudaina però degut a diferents conquestes queda poca constància d'aquesta ciutat romana.

Al 1229 i després de diverses poblacions que han anat passant per Palma, les tropes del Rei Jaume I conquistaren Mallorca i crearen el Regne de Mallorca (abans conegut com a Madina Mayurqa), on s’assentaren les bases de la societat mallorquina actual (religió, cultura, llengua, costums...) i creant la ciutat que coneixem actualment.

Avui en dia es pot veure per on passava la muralla, que seguia el traçat del que ara són les avingudes que fan de separació entre el casc Antic i l’eixample. El més destacable del casc Antic és la Plaça Major (porticada), les Rambles, el Born i la catedral de Santa Maria, coneguda com “la Seu” i que es troba al front marítim.

La catedral de Palma, la Seu

Palma té una forma radial, on es veuen clarament les avingudes i exteriorment i paral·lela a aquestes la Via Cintura, una via de connexió principal que uneix exteriorment diferents parts de la ciutat.
De les avingudes surten els carrers principals que estructuren l’eixample i arriben a la Via Cintura on alguns d'aquests carrers la creuen. Ex vies principals: carrer de Manacor, Aragó, 31 de Desembre, General Riera...