Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alchemika. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alchemika. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de gener del 2013

rehabitar l'espai. El patrimoni industrial cedit al ciutadà

Amb el creixement de la ciutat de Barcelona l’antiga fàbrica de l’Alchemika passà de la perifèria a la centralitat. La rehabilitació de antics espais industrials aporta no només la memòria del passat sinó la possibilitat d’oferir un nou present als barris del voltant. En les últimes dècades s’han portat a terme per part dels ajuntaments i governs la recuperació d’aquest espais i han estat cedits a la ciutadania.

Tot i que a la ciutat de Palma no hi trobem el passat industrial de la Ciutat Comptal ens els últims anys també s’han dut a terme algunes d’aquestes accions. Rehabitar un espai en desús per posar-lo a disposició de la ciutadania.

Al barri de sa gerreria de Palma, es trobava una antiga fàbrica de flassades que estigué en ús fins la dècada dels 60. A partir del 1985 l’Ajuntament de Palma inicià la reconversió de l’edifici com a centre d’usos socials, en el marc de la iniciativa comunitària URBAN, el qual s’inaugura l’any 2000. El centre no comparteix estructura de programa amb l’Alchemika, sinó que esdevé un espai multifuncional cedit a la ciutadania; sala d’actes, aules de tallers, seminaris i cantera fan de l’espai un lloc de relació de la gent del barri, però també d’aprenentge i d’intercanvi cultural, social, i artístic.

El projecte també e podria relacionar amb l’actuació al centre La Violeta de Gràcia, sobretot per el que ofereix al barri i per intenció de ser i seguir essent en un futur un lloc de trobada de la gent del barri.



A més també volia citar el projecte de recuperació de Can Ribas al barri de la soledat de Palma. Allá es trobava tota una zona de indústria tèxtil que condicionà fortament les vivendes del voltant, les quals es troben enganxades a les fàbriques. El projecte, que es desenvolupa de forma parcial. En una primera etapa es construí un centre de dia. Posteriorment, l’arquitecte i professor Jaume J Ferrer, ha guanyat el concurs per la rehabilitació del patrimoni industrial de Can Ribas i la construcció d’un centre cívic i vivenda social al complex.

dilluns, 14 de gener del 2013

Ey, ¿construimos un mundo más humano?



Estamos perdiendo el norte en todos los ámbitos, y la arquitectura no queda impune. En todas las obras del ser humano subyace algo difícil de apreciar pero muy influyente en el resultado final, y es la intención. Lo importante y que debe colmar la mayor parte de nuestro tiempo al proyectar es en primer lugar entender usuario y entorno, y después pensar cómo podemos hacer el mundo un poquito mejor con nuestro proyecto, a todos los niveles.

Nos deberíamos preguntar: con esto que dibujo, el usuario podrá desarrollarse plenamente y hacer las actividades que él desea? Creamos sugerencias? Ayudo a que sintonice el usuario con el entorno y tenga una vida mejor? Puede sentir el sol en la cara, y el refugio de su vivienda siempre que quiera? Se siente feliz después de hipotecarse por años? Es esta arquitectura amable y humana? Señor@s que somos animales humanos, nos gusta la naturaleza, los parámetros que varían, los interfaces que nos permiten libertad, intercambiar energías con el entorno y el resto de seres vivos, y no las cosas que nos limitan y aburren.

  
Partiendo de mi admiración por los proyectos de la Alchemika y el centro cívico la Violeta, creo que si algo se les puede reprochar es falta de atención al usuario en casos puntuales. He estado 2 años en una entidad de barrio, y puedo decir que el espacio reservado para ellas en el centro cívico la Violeta, parece más una oficina que un lugar en donde crear y guardar los tambores de las “batucadas”, los disfraces de los “Diables”,  el material para el “ball de bastons”, las cabezas dels “Capgrossos”, etc; tiene una frialdad muy poco popular.

También me parece que peca del mismo fallo la Alchemika, especialmente en el espacio previsto como patio. Buena decisión la interacción entre la gente mayor y los niños, pero un patio con un suelo negro que va a hervir en verano, además ¿dónde se ha visto un patio sin un arenal, sin apenas plantas (las que hay son simplemente para hacer bonito y quedan demasiado altas para los niños) para arrancarlas, tocarlas, aprender a cuidarlas, y esconderse? Es un espacio triste y de pocas posibilidades especialmente para un niño, que está descubriendo el mundo. Aunque eso sí, queda muy moderno el blanco de la pared contrastado con el negro del suelo. Pero yo como niño en ese patio de guardería, creo que pintaría en esas paredes blancas por ser lo más interesante que se puede hacer.

Triste patio de la Alchemika.
Espacio "para entidades".

Fijarse y entender al usuario debe ser la máxima prioridad. El año pasado, me dí cuenta de hasta qué punto la arquitectura condiciona nuestros comportamientos  Yo vivía en una residencia de 80 personas, y un amigo en el complejo estudiantil más grande de Europa, con más de 2500 personas  ambos en Múnich. En mi residencia nos conocíamos todos y nunca ocurría nada, se respiraba un ambiente de gran familia, mientras que en la otra ocurrían robos, ruidos, cada fin de semana botellas rotas, peleas,  problemas de drogas, y se encontraba todo en un estado deplorable no por falta de mantenimiento sino por falta de consideración. Hasta el surrealista punto en que un día se organizó una fiesta y un chico se suicidó. ¿Porqué? Pues en mi residencia compartíamos cocina por plantas, y eso fomentaba que nos conociéramos, mientras que en la otra residencia tenían todo integrado en la habitación y a penas existía interacción entre habitantes.

Residencia masiva donde sucedió el suicidio.
Residencia en el centro, más familiar.


Es un ejemplo que viví en primera persona y me dí cuenta de que lo más importante en nuestra profesión como en todas, es que por encima de todo hay que pensar en las personas. Queda muy potente decir que se ha hecho una "máquina de estudiantes" con edificios en torre y con bares y demás servicios, pero a la hora de la verdad, no es eso lo importante. Será económico, moderno, y práctico pero no es lo mejor para seres humanos, así que no es válido.

Ey, ¿construimos un mundo más humano?

Can Bertrand


Conforme nuestras ciudades van creciendo con el paso de los años es irremediable que zonas y elementos originalmente periféricos se encuentren sin quererlo en mitad de nuevos crecimientos o ensanches que alejan los límites de la ciudad. Algunos de estos elementos se convierten en puntos de nueva centralidad por su situación y/o singularidad. Éste es el caso de la antigua colonia de Can Bertrand en Sant Feliu de Llobregat.

Los hermanos Manuel y Joan Miquel Bertrand fundaron la empresa textil en 1862 y empezaron estampado telas de algodón con un par de máquinas. La empresa creció rápidamente gracias a la producción de hilo y en 1914 llegaron a tener cerca de 400 telares. Ante el crecimiento de la fábrica fue necesaria la construcción de viviendas para los trabajadores: las primeras, casas en hilera de planta baja + 1 con jardín posterior, se construyeron en 1874 y hoy en día se conservan perfectamente y son conocidas como “les casetes Bertrand”. En 1924 se llevó a cabo una actuación de mayor densidad, acorde a la llegada masiva de inmigración obrera de principios de siglo XX: se construyeron once bloques de planta baja + 4 unidos por una escalera exterior por cada dos bloques. Los “Pisos Bertrand” fueron considerados un adelanto a su tiempo por su estructura de hormigón armado y sus espacios de distribución abiertos.

Hasta hace pocos años la antigua fábrica se mostraba como una ruina decrépita de algo que hace muchos años perdió su sentido, un vestigio enquistado que impedía a la ciudad desenvolverse con libertad y colonizar terrenos descuidados. Sin embargo era necesario valorar el papel de éste elemento tan especial en la historia reciente de Sant Feliu. La solución tomada por la administración fue la misma que en el caso de la antigua fábrica Alchemika, vaciar el edificio para poder rehabitarlo. En ambos casos se catalogó la “fachada característica” como elemento a conservar y definitorio del nuevo edificio.


El proyecto para la rehabilitación de la gran nave de Can Bertrand se entregó en 2006 por el arquitecto municipal con la previsión de acoger la segunda biblioteca municipal de Sant Feliu. Las obras de rehabilitación fueron finalizadas en 2011 pero las estrecheces económicas han provocado un paro indefinido en el proyecto para la nueva biblioteca, dejando la antigua nave con una imagen renovada pero sin uso alguno. Aunque los ciudadanos no podemos usar el nuevo espacio sí que hemos ganado para nuestra ciudad la posibilidad de regeneración de tejidos que eran residuales y que ahora pueden crecer y conectarse libremente.



diumenge, 13 de gener del 2013

Alchemika-Can Framis_ Fàbriques tèxtils Berguedà.



Aquest blog vull que s’entengui com una queixa de l'abandonament i deteriorament que estan patint la majoria de fabriques tèxtils del Berguedà. Crec que són elements molt importants en la historia de la nostre comarca i del nostre país i que els estem deixant fer malbé sense cap tipus de remordiment.

Per això m’agradaria mostrar dos bons exemples de com la nau d’una antiga fàbrica es pot remodelar i adaptar a unes funcions molt útils per a la ciutat actual, i així aconseguirem conservar i mantenir el nostre patrimoni arquitectònic i la nostre història i comparar-lo amb l’abandonament i deteriorament que pateixen els mateixos tipus de naus en la ciutat de Berga.


El primer exemple és el de l’antiga fàbrica de l’Alchemika en la qual, amb el que considero que és un molt bon projecte, s’hi ha ubicat una escola infantil, una llar d’avis, una biblioteca i un local pel barri. El projecte tot i eliminar la major part de preexistències manté la façana de l’antiga fàbrica i això fa que es mantingui l’essència del que hi havia hagut anteriorment.
















El segon exemple que vull destacar  és el museu Can Framis, el qual amb una delicadesa espectacular converteix una antiga fàbrica tèxtil en un museu, mantenint dues naus completes de l’antiga construcció. El tracta la façana d’aquests dos volums amb un recobriment homogeni que ajuda a mantenir l’essència de l’antiga fàbrica i a la vegada el converteix en un edifici modern perfectament vinculat al nou volum de formigó.



Amb aquest dos exemple vull demostrar que tot i que a Berga, al contrari que a Barcelona, tinguem molt espai per construir i ens surti més econòmic utilitzar un nou emplaçament és molt interessant no deixar perdre el nostre patrimoni arquitectònic.


 I per tant penso que és una llàstima deixar ensorrar aquestes fàbriques i crec que s’hauria d’intentar rehabilitar algunes d’aquestes antigues naus que tot i que actualment no tinguin molt valor si que són un segell d’identitat de la nostre història i de la memòria viva de la comarca.





Per això espero que aquesta comparació entre l’ús que donen a les grans ciutats a les antigues fàbriques i l’ús que s’hi dóna a les petites  algun dia sigui totalment diferent a la que és ara.

dissabte, 12 de gener del 2013

La reconversió de l’espai industrial en un espai cultural i de creació


De la mateixa manera que el que vam veure en la fàbrica Alchemika en el que s’havia escollit una antiga fàbrica industrial i es reconvertia en una sèrie d’equipaments necessaris pel barri com és el cas d’una biblioteca, una llar d’infants i una residència d’avis, a Molins també tenim espais amb el mateix caràcter. 


 
Un dels exemples és el casal de joves de la Mola, situat des de fa cinc anys a una antiga fàbrica del carrer Raseta, una nau industrial que forma part d'un complex industrial que comprèn els carrers Canal de la Infanta, avinguda València i Carrer raseta.

Dins d’aquests complex també hi ha l’espai Desastre, un espai de creació i amb continua innovació. Actualment hi ha ubicat un espai de circ, per pràctica i aprenentatge amb tots els elements necessaris. També hi ha ubicat un bulder i un espai de pràctica de Muay Thai (una art marcial). També s’hi reuneixen Creaciones Creatius que és una organització jove, dinàmica i divertida amb ganes de fer projectes relacionats amb el món dels audiovisuals. En aquesta nau es fan nombroses actuacions, no només de circ (de varis grups que practiquen en la sala i de tant en tant fan actuacions) sinó també s’hi fan mostres de teatre, projeccions de curt-metratges o mostres de cinema alternatiu, entre altres. En aquesta nau encara es poden observar els rails i tubs d’acer que recorrien tota la nau i feien moure la pesada maquinaria que caracteritzava la indústria tèxtil.


Una de les noves incorporacions en una petita nau adjacent al complex és La Xauxa Xica que és un espai d'acompanyament per a infants d'inspiració Montessori, educació viva i contacte amb la natura.



A la sala principal on ens trobem el casal de joves, actualment i després de les darreres reformes, hi ha una barra d’obra, un petit escenari, un magatzem, un parell de despatxos i uns armaris construïts per a l’intercanvi de roba de segona mà. Aquest espai té múltiples usos, des de múltiples xerrades, assemblees, exposicions, concerts diversos, sopars populars, celebracions de castanyada, cap d’any, etc. Cal afegir que el casal és autogestionat i de la mateixa manera les obres i modificacions que es van fent a tota la nau son impulsades i finançades pels socis i col·laboradors.

L’espai és obert a tothom que s’hi vulgui afegir i coordinar les activitats que proposi.

dimecres, 9 de gener del 2013

The ancient Alchemika factory and the Factory of Steam



The city of Milan, like most western cities, is going through an important phase of economic, social and cultural change. This is a non-traumatic but definitely radical change.
The great industrial zones that surrounded the big cities like Milan and Barcelona, up to about ten years ago, with the small and medium sized companies that complemented their production, have shut down as a consequence of technological progress and changed market needs or have moved to other areas.
The areas that have been freed from this type of use are located in semi-central areas of the city, generally close to the public transport network.  In these areas are located factories that are used with new functions, equipment centers for the city: if in Barcelona a good example of this is the ancient Alchemika factory, now converted into a library, an infantil nursery school and a residence for elderly people; in Milan there is the Factory of Steam (La Fabbrica del Vapore) a large youth centre for artistic production and exposition.


In November 1985 the city council of the time drew up an agreement with the company Procaccini, within a subdivision plan that provided for the transfer of the entire area to the City and the demolition of some of the buildings. Over the years ideas for the use of the area have taken various directions.
Following the study carried out to identify new spaces to be used for activities for young people, the city council decided to modify the original agreement by organising the area and original buildings in such a way as to safeguard the basic architectural appearance, believed to be a precious example of industrial technology and allow the creation of a large youth centre for artistic production. What it wanted was to reclaim the abandoned industrial area situated in a central zone of the city, to create a centre for young people where they can test out their ideas and abilities in contact with business operators and experts from the various categories of cultural production.

Talking about the Factory of Steam we can also see a great similarity with the Hangar of Can Ricart because it has more or less the same function!



The reclamation of the buildings of the Factory of Steam takes into account the basic need to create extremely adaptable, flexible places that are suitable for the different functions. The overall surface area is about 30,000 square metres while the gross surface area of the buildings is about 14,000 square meters (7,000 square meters of this has been set aside for the activities planned for laboratories; and 7,000 to exhibition activities, shows, catering and additional services). It was decided to divide the spaces on the basis of completely self-sufficient, small sections defined as "workshop module". The around 90 modules were created on the basis of the large existing windows, and are 32 or 40 square meters and have been connected to the centre systems (water, drainage, electricity, telephone and data communication). The activities that take place inside The Steam Factory may use one or more modules.


A significant difference is that the Alchemika factory has undergone an almost complete reconstruction and very little remains of the old factory: we can see only the perimeter wall of brick of the original building and all the rest is completely new. On the other side The Steam Factory has maintained the shape and the structure of the old factory.
Both buildings are located on the corner of their districts and each one represents an important point of interest for the citizens.

 the Alchemika factory
the Factory of Steam
the original structure of the Factory of Steam 
 the original structure of the Factory of Steam

the original structure visible today
the perimeter wall of brick of the Alchemika factory
the new interior of Achemika







dijous, 3 de gener del 2013

Reutilización de espacios para equipamientos: antiguas fábricas, antiguos huertos



La remodelación de la antigua fábrica Alchemika adopta en su interior tres tipos de equipamientos necesarios para el barrio: una biblioteca, una residencia de ancianos y una guardería.

En Ávila, puesto que muchos de los edificios antiguos se pretenden conservar con el uso por el cual fueron construidos, es difícil encontrar algún equipamiento que reutilice alguno o parte de estos.

En cambio, gracias a la fuerte expansión que Ávila ha presenciado estos últimos años, se ha visto necesario construir un gran número de escuelas y equipamientos en general. 

A causa de su compacidad en el centro histórico, que hace prácticamente imposible construir nuevos edificios y el hecho de la difícil remodelación o cambio de uso de los existentes, se vieron obligados a reutilizar antiguos huertos que rodeaban el Real Monasterio de Santo Tomás, tratando el perímetro de estos como una parcela para construir. Este es el caso de la guardería "Piedra Machucana".

La guardería pretende desarrollar el edificio en una sola planta teniendo en cuenta la zona en la cual está implantada. La parcela se va ocupando con unos llenos y vacíos que pretenden orientarse lo máximo posible a la orientación sud. 

En cuanto a sus materiales, son fundamentalmente dos: zinc i vidrios con diferentes acabados, como el translúcido, colorado, transparente, etc, creando así una serie de planos de color negro o con tonalidades vidriadas dependiendo de la orientación y uso.




dijous, 27 de desembre del 2012

Un proyecto acertado de reconversion de una antigua fabrica de tramways en Pau


Un proyecto acertado de reconversion de una antigua fabrica de tramways en Pau


Como la antigua fábrica Alchemika, ahora convertida en varios equipamientos para el barrio: biblioteca, guardería, centro de barrio y residencia para personas de edad ; en Pau tenemos también un ejemplo de "reconversion" de una antigua fabrica de tramways.

Construida en 1900, la antigua fábrica de tramways protegía el depósito de los tramways de la Aglomeración de Pau y aseguraba la producción eléctrica necesaria para el funcionamiento de la red. Estuvo establecida sobre un terreno situado entre las líneas de la Compañía de los ferrocarriles del Mediodía y el río de Ousse. Al principio, habia tres edificios: la fábrica generadora de vapor, superada por una alta chimenea; un garaje, donde fueron aparcados las motrices y los coches cada tarde; y el tercero, que protegía oficinas y que no existe más desde hace tiempo. A fines del año 1928, la red, vuelta vetusta, fue desclasificada luego reemplazada por una red de autobús, considerada entonces como más moderna.



En 2008, la Comunidad de Aglomeración Pau-Pyrénées que desea conservar este conjunto funcional y luminoso, considerado como testigo del desarrollo económico de la ciudad en el siglo XIX, decide emprender obras de restauración. El objetivo era de devolver una función a este patrimonio industrial situado en la periferia de la ciudad. Hoy, las obras son terminados.

Antes de las obras :



El arquitecto en carga del proyecto queria respetar y valorizar los elementos de origen. Se trataba de conservar los elementos existentes sanos y de restaurar a los que fueron degradados, adaptando el sitio a nuevos usos. Los dos antiguos edificios han sido totalmente demolidos a excepción de sus paredes exteriores. Estos últimos han sido conservados y doblados por una estructura de pilares en hormigón armado, sustenante las baldosas de hormigón de los suelos así como el nuevo armazón. Así, las paredes preservadas de origen no llevan más la carga de los edificios vuelta demasiado pesada. Los nuevos elementos han sido construidos: el antiguo garaje ha sido prolongado para crear un vestíbulo de acogida, una pasarela en metal y de vidrio ha sido edificada para unir a este último a la antigua fábrica generadora, y un edificio nuevo ha sido elevado al este del sitio para acoger los archivos.

Después de las obras :




El sitio resguarda hoy un "Polo Intercomunal de Lectura Pública y de Archivos", que consta de un espacio central de almacenamiento, de talleres de tratamiento de los documentos, de los espacios comunes de formación o de trabajo, y de espacios públicos destinados a la consulta de los documentos.

La inauguración de la antigua fábrica restaurada de tranvías se efectuó en abril de 2011.

dimecres, 26 de desembre del 2012

Un increïble espai desaprofitat


El MAGATZEM DÀVALOS, de principis del segle XX, antiga fàbrica tèxtil amb porta al carrer Herrero,15, ocupa tota una mançana. Està catalogada com a patrimoni industrial doncs són d’apreciar els seus panys de paret amb maçoneria carejada, la cara vista que resol cantonades i cantells i els taulellets verds que remarquen els testers entre d’altres.

Ara ja fa més de dos anys que aquesta fàbrica va ser comprada per l’Ajuntament al 2010 per rehabilitar-la i convertir-la en un equipament per als joves castellonencs.
Es va iniciar un concurs, per mitjà d'una web, a través del qual 12500 joves entre 12 i 18 anys podien proposar i votar aquelles activitats que més els agradarien per aquest espai dins d’un marc d’”oci saludable”. Per assegurar-se de la difusió es va explicar la iniciativa, així com la web, de manera directa a 36 centres educatius.
L’ampli rang d’edats va fer necessari la separació de les idees segons aquestes i que tota idea estigués tutelada per un adult. Com a resultat estrella va sortir el skate, activitats musicals i el graffiti.
Tanquem el 2012 d’ací uns dies i, en canvi, sembla que no s’ha portat a terme cap del treball previ:
1)    Canviar la qualificació d’immoble, avui de tipus administratiu-institucuional.
2)    Elaboració del projecte de rehabilitació, encara en fase de redacció.
3)    El Protectorat de Fundacions del País Valencià continua sense pronunciar-se.
4)    El consistori i Consell encara no han signat el conveni sobre la financiació de les futures obres de rehabilitació, estimat en 15 milions d’euros.

Si bé es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil com la d’Alchemika que es pretén recuperar com a equipament per al barri, espere que la rehabilitació siga, si més no, no una simple (ja sé que no tan simple) conservació de la “corfa” sinó que aquest edifici puga conservar més continent i, si no fós així, com a mínim, que el contingut fés l’ullet en algun punt a tota la història passada.
Pel moment i com ja és la tònica, bones iniciatives queden en paper mullat. Tot queda endarrerit al 2017, quan,  pel que asseguren ara, la rehabilitació estarà acabada.

dilluns, 24 de desembre del 2012


Amb la visita a la Fàbrica ALCHEMIKA he pogut fer la comparació de dues escoles bressol, que són en moltes parts oposades però que les dues aconsegueixen uns bons espais pensats pels nens. La fàbrica Alchemika,  formava part d’un antic conjunt industrial tèxtil als anys 40-50, i al llarg del temps ha anat patint diverses modificacions fins a arribar a l’estat actual. Actualment es manté part de l’antiga façana de la fàbrica, que embolcalla un conjunt d’equipaments formats per una residència per a persones grans, una biblioteca, un centre cívic pel barri i una guarderia.
Parlaré de dos equipaments que tenen la mateixa funcionaliat però a la vegada són ben diferents. L’escola bressol Alchemika és molt més recent que l’escola Bambini de Girona, amb la que la compararé. La primera va entrar en funcionament l’any 2011 i està situada en una illa al centre de Barcelona, més exactament es troba a la cruïlla del carrer Sant Antoni Maria Claret i el carrer del Guinardó.

L’escola Bambini és una escola amb un caràcter molt més familiar, tot i que les dues són aproximadament de la mateixa superfície i contenen el mateix nombre d’alumnes. Va ser construïda l’any 1980 i està situada a la muntanya de Montjuïc. Montjuïc és una petita muntanya situada molt al centre de Girona, antigament era molt verda, tot i que ara cada cop s’ha anat edificant més. Al principi l’escola era una petita caseta situada enmig de la natura, ara el seu espai de pati pels nens ha quedat més reduït, però tot i això no és comparable a l’espai d’esbarjo que pot tenir una escola moderna al centre de Barcelona.

Cadascuna de les escoles té molt bones qualitats, ja que ha estat pensada i dissenyada pel ben estar del nens. El pati de l’escola Alchimika aconsegueix quedar allunyat del trànsit de Barcelona al estar en la coberta de l’edifici, però a la vegada li falta el verd que pot tenir l’escola de Girona.En quant als espais interior, les aules són dissenyades segons l’edat dels nens que hi haurà, però amb diferents materials ja que hi ha molta diferència en l’edat en que van ser construïdes les dues escoles. L’escola Bambini disposa de 5 aules, una més que l’escola Alchemika. En els dos casos trobem que les aules pels nens de 0 a 1 anys tenen un pati exclusiu només per aquestes aules. Totes les aules són completades amb un espai de dormitori i banys.

Aquí podem veure la comparació de les dues escoles pel que fa als seus espais:

Pati pels nens entre 0 i 1 anys.

El pati de l'escola.
L'entrada a l'escola.