L’aïllament d’un poble. El Poblenou com exemple de futur per Es Castell

Es Castell va viure una primera època de falsa esplendor als inicis de la seva creació, al segle XVIII. La vida del poble es veia reforçada per la gracia dels governadors anglesos de l’illa que n’havien ordenat la seva creació. A més, la seva vinculació al Castell de Sant Felip n’asseguraven la prosperitat.

En poc temps tot aquest futur prometedor es va ensorrar. Els espanyols van recuperar l’illa i es van assegurar que el Castell no fos mai més utilitzat en contra seva. Després de la destrucció del castell es van abandonar els projectes que tenien els anglesos al poble i les casernes militars van iniciar un llarg període de decadència fins al seu abandó.

L’economia del poble, molt vinculada a l’activitat militar del castell i les casernes, es va veure molt afectada. El poble va parar de créixer i molts dels seus terrenys edificables van acabar en horts o tanques abandonades.

El canvi no va arribar fins la meitat del segle XX, quan el turisme va donar un gir a l’economia de l’illa sencera. Es Castell va créixer amb el boom, es van construir diversos creixements urbans enfocats al turisme i agafant la forma de la ciutat jardí. Tot i així, el poble mai va beneficiar-se tant del turisme com alguns dels seus veïns, que gaudien de millors oportunitats d’aprofitament de la costa.

Avui dia, el poble no pot confiar en viure en exclusiva del turisme. Es necessita un altre canvi, una evolució i moltes entitats del poble fa temps que ho venen demanant. S’ha vist en els darrers anys un exemple a seguir en les actuacions de transformació que es duen a terme al Poblenou i aquesta podria ser una via a seguir per Es Castell.

Pla del 22@ al Poblenou

El Poblenou ha vist transformades i aprofitades gran quantitat d’antigues fàbriques i edificacions, tot amb la voluntat fer créixer el barri i recuperar el seu valor. El poble des Castell ha de mirar amb bons ulls les actuacions transformadores que puguin fer créixer el poble i millorar-ne els serveis.

Al poble des Castell hi ha grans carències en l’àmbit dels equipaments i precisament aquest és un dels punts forts del planejament del Poblenou.

Plaça de s'Explanada des Castell

La reconversió futura de les casernes abandonades és un tema obert al debat des de fa temps. La seva situació estratègica al centre del poble i les seves grans dimensions donen als edificis unes qualitats excel·lents per al seu aprofitament com a equipament públic per a la ciutat.

En el cas del Poblenou i el pla 22@ s’ha dit en moltes ocasions que encara és aviat per reafirmar el seu èxit o fracàs, que hi hauran de passar dècades perquè s’assoleixi la densitat de població que s’hi projecta i que els engranatges del barri funcionin a ple rendiment. Al poble des Castell el teixit urbà ja existeix i l’entorn d’actuació ja està densificat, per això gairebé qualsevol actuació en pro de l’equipament públic feta amb bons criteris en sortiria exitosa i beneficiaria el poble. L’únic que necessita Es Castell és la voluntat d’iniciar una nova etapa transformadora.

Les ambicions d’una flota. El cas de la Barceloneta i Es Castell (Part 2)

Tot i el traçat racionalment militar creat per a la Barceloneta, a més es poden observar alguns signes barrocs en la voluntat de monumentalitzar la inflexible quadrícula com en el cas de la posició de l’església, aliena respecte el centre i tapant l’accés directe a la plaça central. La posició també es reforça amb una petita plaça d'accés tancada amb el gir de la trama de dues illes laterals. A Georgetown (Es Castell), en canvi, el pla original preveia la localització de tots els equipament importants centralitats i amb façana a una gran plaça.

Reinterpretació del plànol de Georgetown de FA Asiotti

 L’objectiu de ser un punt estratègic per al funcionament del Castell de Sant Felip es fa evident en la forma en què es dissenya aquesta gran plaça de l’Explanada. Flanquejada per casernes militars, s’esperava que fos l’espai d’ús de l’exèrcit pels entrenaments. Mackellar reforça la centralitat de la plaça amb la incorporació d’altres edificis d’equipament: el palau del governador, l’església anglicana, etc. alguns mai construïts. Així dons, la plaça passaria a ser el punt representatiu i neuràlgic del poble.

A la Barceloneta també s’hi planegen unes casernes militars, però la seva dimensió i importància a la trama és menor. La configuració més clàssica de les casernes de forma aïllada i envoltant un pati és la diferència més gran amb el disseny de les casernes des Castell.

Casernes militars originals de la Barceloneta (dalt) i des Castell (baix)

 Així dons, son punts discordants entre els dos plans l’habitatge, el criteri quan a la posició dels equipaments, la configuració de les casernes i l’amplada de les teòriques mançanes, però també ho serien l’escala del planejament, molt més gran en el cas de Georgetown, i la mida de la plaça central, també més ostentosa en el cas illenc. Tot i així, les diferències més grans entre els dos creixements els trobem en la pròpia intenció al darrere dels mateixos. Mentre la Barceloneta responia a la necessitat d'allotjar famílies expulsades dels terrenys de la nova ciutadella, Georgetown havia de servir als anglesos com a base d'operacions per al funcionament del Castell de Sant Felip, havia de resoldre el seu avituallament de menjar, homes, materials i havia d'assegurar també allotjament suficient. En aquest sentit i com ho revela el pla, els anglesos estaven concentrant en un mateix lloc els poders militar, religiós, polític i comercial, estaven construint una nova capital a l’altura de les seves ambicions respecte l’illa.

Les ambicions d’una flota. El cas de la Barceloneta i Es Castell (Part 1)

Si be el poble des Castell té en comú amb la Barceloneta el fet que fossin creixements urbans planejats, de nova creació, i amb un disseny militar, Es Castell té la particularitat de respondre en la seva fundació a la voluntat de l’exèrcit britànic i no de l’espanyol.

Port de Maó el 1786

Menorca, al segle XVIII, va ser dominada per anglesos, francesos i espanyols de forma alternada en una sèrie de set governs diferents en només cent anys. Governada per espanya fins el 1708, passa al 1r govern anglès 1708-1756, després francès 1756-1763, 2a dominació anglesa 1763-1782, espanyol 1782-1798, la 3a dominació anglesa 1798-1802 i finalment espanyol fins a l’actualitat.

A la societat anglesa del segle XVIII, l’exèrcit era una de les poques possibilitats que tenia la població de veure una certa professionalització en la realització de tasques de construcció. Per això no és estrany que els militars s’encarreguessin dels aixecaments dels molts assentaments colonials, encarregant tasques de verificació, planificació i disseny del lloc a urbanitzar. Filadelfia i Savannah deuen les seves traces a Holme i Oglethorpe per exemple. Així dons, els britànics van acreditar una bona pràctica en el camp de l’urbanisme de ciutats. En el cas de Menorca, l’enginyer escocès Patrick Mackellar va tenir l’oportunitat de traslladar a un nou assentament una població de gairebé 4000 persones: Georgetown, el futur Es Castell (pla del 1764-71).

Traçats teòrics comparatius

 La feina de Mackellar es pot definir com un planejament de transició, que acull les experiències de l’urbanisme barroc mentre planteja el naixement d’un nou model de ciutat que, tot i vigent en el debat intel·lectual del XVIII, gairebé no s’havia vist a Europa en un procés de nova planificació. La historia ha demostrat que a vegades la suposada raó ha produït sense parar monstres urbans sense control. A Georgetown es va saber adaptar els requisits d’ordre i facilitat d’accés propis de l’exèrcit als condicionants geogràfics i socials propis de la fundació d’una nova ciutat.

La Barceloneta, obra de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (1754), s’aixeca amb un criteri purament habitacional, on l’estructura de la trama prescindeix de la mançana i dels seus inevitables patis. Son substituïdes per la juxtaposició d’habitatges en filera disposats en estrets carrers amb fort component longitudinal. La primera gran diferència entre els model la trobem aquí, al seu cor, a l’habitatge. A la Barceloneta s’aposta per l’habitatge en forma de quadrat, “la casa quart”, i ocupa íntegrament el sòl privat. En canvi l’habitatge a Georgetown respon més al disseny de vies també de marcat traçat longitudinal però amb un disseny d’habitatges propi de la filera suburbana, amb habitatge estret en façana i llarga parcel·la amb pati o hort posterior.

Tipologies d'habitatges as Castell (esquerra) i "Casa quart" de la Barceloneta (dreta)

La creació d’una trama. El cas de la Barceloneta i Es Castell

 L’origen primigeni del poble des Castell és la d'una barriada adossada al Castell de Sant Felip, a la bocana del port de Maó. El primer nucli de cases va sorgir de la necessitat dels habitants i treballadors del castell de tenir un assentament a prop i no haver de desplaçar-se a diari.

La fortalesa va ser construïda en resposta a que Barbarroja assaltés el port de Maó el segle XVI. Va ser ordenada la seva construcció per Felip II amb un model de fortalesa estrellada, molt més modern en disseny que els clàssics castells.

El nucli que havia crescut a les afores es coneixia amb el nom de s’Arrabal de Sant Felip, i no serà fins el segle XVIII que per ordre dels britànics durant la seva segona dominació a l’illa (1763-1782), va ser enderrocat i traslladat més enllà de l’àrea de defensa que el castell necessitava lliure d'edificacions  El nou emplaçament es va conèixer amb el nom de Rabal nova, situat entre Cales Fonts i Cala Corb.

Per a la seva construcció es va traçar una ordenació ortogonal, molt similar a la que te el barri de la Barceloneta de Barcelona. De la mateixa manera que en el cas del barri barceloní, el disseny urbanístic del poble és militar, data exactament de la mateixa època i se situa molt a la vora del mar. Ideada per enginyers militars, es basa en una retícula regular d'illes molt allargades i funcionament de les comunicacions en sentit longitudinal. La retícula rodeja en ambdós casos una gran plaça central, notablement més gran en el cas des Castell.

Tot i que les proporcions dels carrers i espais construits dels dos dissenys no és exactament igual, la voluntat és comuna a l’hora de crear un sistema òptim en el seu funcionament, fàcil i ràpid en la seva construcció. Tot i així, la principal raó de ser dels dos traçats és l’aprofitament màxim del carrer per part de la subtrama de la parcel·lació. En un principi, es tracta d'una parcel·lació idèntica a la filera suburbana, amb cases baixes de planta baixa o planta baixa +1, aferrades a carrer i amb una façana força estreta. Una diferència tipològica entre els casos és que el disseny a Es Castell preveia l’existència de patis posteriors a totes les parcel·les.

En els seus primers anys de vida, fins a finals del segle XIX, es podria dir que la vida a la Barceloneta i la vida as Castell hauria estat del tot similar, amb petites diferències per la condició de barriada urbana de la primera. Fins i tot la societat, bolcada en una vida pel mar, podria haver viscut d'una forma més o menys igual.

Tot i així, a partir dels grans creixements de finals del segle XIX es distancien molt els dos models i avui dia qualsevol similitud passada és més que anecdòtica. Després d'aquest escrit comparant les semblances de les dues ordenacions, crec necessari escriure una segona entrada analitzant el perquè de les seves grans diferències.

Mi ciudad _ Es Castell (Menorca)

La meva ciutat és un poble

Gairebé tots sabreu on és Menorca, molts fins i tot l’haureu visitada en alguna escapada d’estiu. Estic segur que si hi heu viatjat era a l’estiu, ja que és quan la tenen oberta pels turistes. Encara podria apostar que més d'un i de dos heu repetit el viatge poc després i hi heu tornat. Dons bé, tot i així puc estar segur que ben pocs dels que heu visitat l’illa, encara que sigui dues vegades, coneixereu l’existència del poble des Castell. I això és bo, ja que no és fins la tercera vegada que es viatja a Menorca, després de conèixer a fons les seves Cales, les seves platges i paisatges, les seves carreteres plenes de rotondes i els seus poblets de revista; no és fins que s’estima ja l’illa que recomano fer una passejada pels carrers des Castell.

 Es Castell és un poble sense turisme en una illa que viu del turisme, així que podeu estar segurs que allà hi podreu trobar molta de l’essència de les gents de Menorca.

Es Castell és Calesfonts, Calacorb i sa planada (que és com li diuen els Castellufes a la Plaça de l’Explanada).

Vista aèria del poble des Castell

 El poble des Castell és un poble de costa, neix i creix enganxat al costat sud del gran Port de Maó, sortint a la dreta igual que els lavabos dels edificis; i de la mateixa manera que un lavabo, Es Castell sempre ha estat el destí de les despulles de Maó (en sentit literal i metafòric). Molts sociòlegs classifiquen el poble com a ciutat dormitori de Maó. Depèn en gran mesura dels serveis que ofereix la ciutat, així que tenen tota la raó, amb el matís que Es Castell sempre ha tingut una història pròpia que fa que els seus habitants hi estiguin arrelats.

Juntament amb Sant Lluís, és el poble de més recent edificació de l’illa. Avui dia té uns 8.000 habitants, així que és la quarta ciutat més gran de l'Illa. El seu traçat data del segle XVIII, durant la segona dominació britànica de l’illa. A la següent entrada faré referència a la seva creació a partir d'un planejament militar i la compararé amb la trama de la Barceloneta, ja que la seva forma i història té moltes similituds.