La reconversió de l’espai industrial en un espai cultural i de creació

De la mateixa manera que el que vam veure en la fàbrica Alchemika en el que s’havia escollit una antiga fàbrica industrial i es reconvertia en una sèrie d’equipaments necessaris pel barri com és el cas d’una biblioteca, una llar d’infants i una residència d’avis, a Molins també tenim espais amb el mateix caràcter. 

 

Un dels exemples és el casal de joves de la Mola, situat des de fa cinc anys a una antiga fàbrica del carrer Raseta, una nau industrial que forma part d'un complex industrial que comprèn els carrers Canal de la Infanta, avinguda València i Carrer raseta.

Dins d’aquests complex també hi ha l’espai Desastre, un espai de creació i amb continua innovació. Actualment hi ha ubicat un espai de circ, per pràctica i aprenentatge amb tots els elements necessaris. També hi ha ubicat un bulder i un espai de pràctica de Muay Thai (una art marcial). També s’hi reuneixen Creaciones Creatius que és una organització jove, dinàmica i divertida amb ganes de fer projectes relacionats amb el món dels audiovisuals. En aquesta nau es fan nombroses actuacions, no només de circ (de varis grups que practiquen en la sala i de tant en tant fan actuacions) sinó també s’hi fan mostres de teatre, projeccions de curt-metratges o mostres de cinema alternatiu, entre altres. En aquesta nau encara es poden observar els rails i tubs d’acer que recorrien tota la nau i feien moure la pesada maquinaria que caracteritzava la indústria tèxtil.

Una de les noves incorporacions en una petita nau adjacent al complex és La Xauxa Xica que és un espai d'acompanyament per a infants d'inspiració Montessori, educació viva i contacte amb la natura.

A la sala principal on ens trobem el casal de joves, actualment i després de les darreres reformes, hi ha una barra d’obra, un petit escenari, un magatzem, un parell de despatxos i uns armaris construïts per a l’intercanvi de roba de segona mà. Aquest espai té múltiples usos, des de múltiples xerrades, assemblees, exposicions, concerts diversos, sopars populars, celebracions de castanyada, cap d’any, etc. Cal afegir que el casal és autogestionat i de la mateixa manera les obres i modificacions que es van fent a tota la nau son impulsades i finançades pels socis i col·laboradors.

L’espai és obert a tothom que s’hi vulgui afegir i coordinar les activitats que proposi.

El Parc de la Mariona de Molins

El parc del Clot és un parc que acull usos molt variats on els elements arquitectònics ordenen l’espai i es converteix en un lloc de repòs, pas, de joc i d’esport. Està distribuït en varis espais molt diferents entre si però que tenen un nexe d’unió entre ells, el mateix passa al parc de l’estació del Nord i de la mateixa manera a Molins de Rei tenim un parc amb unes característiques similars.  El Parc del Clot té un passadís que va d’extrem a extrem i que separa les zones de pas, estada i jocs infantils, al parc de la Mariona de Molins de Rei passen episodis similars que descriurem a continuació. A més a més, el del Clot, és un parc amb molta vegetació, camins, geometria, ombres, zones per fer esport i fins i tot una escultura, elements que recorden molt al parc senyalat del meu poble. El tracte de la geometria del parc de l’estació del Nord també recorda a la delicadesa amb la que s’han treballat els altres parcs esmentats.

Parc del Clot

parc Estació del Nord

El parc de la Mariona de Molins és un parc que va ser projectat el 1995 i que disposa de 4,2 hectàrees. Se situa entre el barri del Canal i el barri del Pla i consisteix en un espai de transició i de reequilibri paisatgístic entre la zona industrial i el nucli urbà.

Parc de la Mariona

Entre el 1960 i el 1975, a Molins de Rei com a la resta de municipis al voltant de Barcelona, apareixen una gran quantitat d’immigrants necessitats de feina i d’habitatge. Les noves barriades se situen sense planificació i de forma il·legal a la vora del riu i es llavors quan es decideix industrialitzar tota aquella zona. Posteriorment es van elaborar els corresponents plans i projectes urbanístics i es així com es va definir la zona on ara se situa el parc de la Mariona. Al 2002 hi va haver una ampliació del parc que feia frontera amb l’avinguda Barcelona i va acabar de conformar el parc com l’espai de lleure familiar i espai verd urbà més important de Molins.

Escultura Tripòdium de  M.Marzo Mart

El parc té forma rectangular i es caracteritza perquè tota la seva distribució segueix la lògica de la geometria. Hi ha una gran zona pavimentada amb bancs de formigó i elements pels skaters i bicicletes, un gran prat de forma triangular i hi apareix una escultura (tripòdium) de dimensions considerables i altres espais amb caràcter propi. Un camí travessa el parc en diagonal i el divideix en dos sectors pensats per a usos diferents: les placetes i la pollancreda. En la primera consisteix en 4 places separades entre elles vegetalment, cadascuna amb una espècie d’arbres diferent. La pollancreda limita amb el sector industrial i un seguit de parterres i camins creen petits espais amb un ús més reposat. S’hi trobem bancs sota les ombres dels pollancres, zones per fer exercicis i fins i tot un turonet amb pins i alzines des d’on es pot veure la vall del Llobregat. El joc de colors que ofereix la flora de tot el parc és un dels reclams preciós del parc sobretot en època de floració.

La Nostra Collserola

Al novembre de 2012, la Generalitat de Catalunya va declarat Parc Natural a la serra de Collserola després d’enèsims retards. Amb la conversió de Collserola en Parc Natural, s’amplia l’espai natural protegit en 779 hectàrees més i arriba a les 8.295 hectàrees, 949 de les quals pertanyen a Molins de Rei, el quart municipi amb més territori del parc natural. Altres poblacions destacades on la serra de Collserola té una gran importància són Sant Cugat del Vallès, amb 1.865 hectàrees, sent la ciutat amb més espai protegit, seguida de Barcelona (1.637 ha) i Cerdanyola del Vallès (1.390 ha). Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Sant Just Desvern, Montcada i Reixac i Esplugues també formen part del Parc Natural.

Salt d'aigua Molins de Rei

Per Molins de Rei i pels seus vilatans, Collserola ens ofereix la possibilitat  de sentir-nos enmig del bosc i la natura a deu minuts caminant des de la vila. Un lloc on només s’escolten els ocells i el calmat so de l’aigua dels petits rierols. De fet, aquest pulmó verd, ens ensenya racons meravellosos a tocar de casa i, a diari, i sobretot els caps de setmana, es poden veure desenes de molinencs fent esport, passejant, collint bolets, etc.

 

També s’organitzen nombroses activitats des del CEM, centre excursionista de Molins de Rei com per exemple l’anual Marxa de l’Aplec de Veterans de Catalunya i nombroses sortides i excursions del museu municipal, que recorren les ermites històriques, sitges prehistòriques, passejades per les rieres, entre altres encants d’aquest fantàstic indret.

 

 

Un dels problemes que hem tingut des de fa anys és que Molins de rei reclama la supressió del vial de Collserola. El nostre ajuntament, juntament amb el de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès, va reclamar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que se suprimís el projecte del vial de cornisa, que havia d’unir els tres municipis a través de Collserola  amb una carretera de 16 quilòmetres, projecte previst al Pla General Metropolità de 1976. A més, destaquen l’impacte ambiental que tindria la construcció del vial en una zona natural com és el Parc Natural de la serra de Collserola.

Un altre aspecte a destacar és que a Molins tenim un barri, la Granja, que funciona amb biomassa, fins ara, la biomassa recollida a Collserola era destinada a Itàlia, on s’ha convertit en energia per a l’illa de Sardenya. Amb els temporals de 2009 i 2010 es van recollir un total de 6.000 tones de brossa forestal a Collserola i va ser detonant perquè des de 2011, l’ajuntament es comprometés a que la biomassa de Collserola es quedés a aquest barri i es van començar les gestions per tal que Molins Energia, planta pionera a Espanya a finals del segle XX que subministra calefacció i aigua calenta al barri de la Granja, gestionés aquesta fusta des de la seva planta.

Del naixement a la consolidació de la vila (1190-1732)

Del naixement a la consolidació de la vila (1190-1732)

Document de la vila de 1342 amb posterior ampliació de 1732

Castell Ciuró actualment en runes

Entre la dominació romana i la visigoda ens queda definit ja el nostre terme, que neix amb els noms d’ “Orda, Lorda, Olorda”, avui Santa Creu d’Olorda. La data més antiga trobada de la muntanya de Santa Creu d’Olorda és del 987. L’any 993 trobem donacions de vinyes, cases i bosc a la muntanya ‘Olorda. El castell d’Olorda no s’arribà a construir mai però trobem esments d’un lloc de defensa anomenat “Torre Rodona” (més tarda anomenat Lloc de Ciuró). Era una fortalesa d’època romana de la qual sols hi ha vestigis de la base. Sobre aquesta antiga torre de defensa d’època romana, el 1368 el Comte-rei de Catalunya i Aragó Pere III, dóna un decret a Barcelona per a l’erecció del Castell Ciuró, del qual encara se’n mantenen a Molins. Aquest mateix rei és el que manà ampliar les muralles de la ciutat de Barcelona pel costat oest, creant així la nova zona del Raval.

El primer habitant de Molins de Rei de qui es té constància fou el ferrer Bernat Cortell, conegut com a Bernat el Ferrer i afavorit pel rei Alfons II d’Aragó amb un tros de terra on construí la seva casa. Corria l’any 1190, en plena Edat Mitjana, i l’obsequi reial requeria, en bona lògica, una contrapartida. El seu súbdit podria exercir l’ofici de ferrador, però també s’hauria de fer càrrec dels molins de tot just aixecat Casal de les Dotze Moles. Un aixopluc de força envergadura, datat el 1188, que serviria per obrir camí cap a la formació del que seria el primer nucli del poble.

ciutat gòtica de Barcelona i les seves parròquies

Fins l’Edat Mitjana la ciutat de Barcelona havia conservat les muralles romanes i a partir de llavors creix i s’enriqueix formant la ciutat gòtica, sempre aquests nous creixements ho fan al voltant d’una parròquia. A Molins, en un principi, tot girà al voltant dels molins que es construïren aprofitant el rec i que, òbviament, atorgaren a la vila el nom de Molins. Més enllà de la presència de pagesos i menestrals, i de la mateixa manera que en l’evolució de la ciutat de Barcelona, fou la construcció de l’església la que començà a donar al poble un cert pes. Edificada al 1209 en el mateix indret on es troba l’actual.

El desenvolupament de les artèries de la vila no tingué lloc de forma sobtada, sinó que s’esdevingué al llarg del temps. Primer de tot fou el carrer Major on s’agregava el major nombre de vivendes, més endavant la carretera a partir del 1770, tallers, magatzems i hostals eren les principals cases, i seguit del carrer de Baix, amb data de referència a 1863 amb un creixement restringit a causa de les riuades que patia.

evolució de Molins i els seus carrers entre 1718 i 1863

Molins de Rei

Molins de Rei

Molins de Rei és un exemple que podríem qualificar de prototípic d’un nucli de població que deu la seva existència, i fins i tot el seu nom, a una funció industrial, estretament relacionada amb la seva proximitat al riu Llobregat. Sense el riu i sense el seu aprofitament, Molins de Rei no existiria o seria molt diferent del que és i s’anomenaria d’una altra manera. De fet, i més concretament, als seus orígens, la vila s’anomenava Molins de Llobregat i també Molins Reials.

El segle XII és el de gestació de la vila. “El rei havia donat als barons la terra per ells conquerida, reservant-se no obstant les aigües dels rius i rieres com a cosa pública. Aleshores les valls començaren a poblar-se i els de Llobregat no eren pas de les menys conreuades. El rei escollí aquest lloc com a més cèntric i a fi de que llurs habitants poguessen moldre els seus blats, hi va establí un molí”

És una població de la comarca del Baix Llobregat, a 11 km de la Ciutat Comtal. Limita al nord amb la població de Papiol i Sant Cugat del Vallès, a l’est amb el terme municipal de Barcelona i amb Collserola, al sud amb Sant Feliu de Llobregat i a l’oest amb Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, mitjançant el riu Llobregat. Està situada a 32 metres sobre el nivell del mar. El poble té un creixement demogràfic molt notable dins l’últim segle. L’any 1900 compta amb 2936 habitants, al 1955 amb 10201 i actualment amb 24.572 hab.

Pont de les quinze arcades abans que s'enfonsés

La xarxa de comunicacions de Molins (que és com és coneguda la vila) amb la resta de pobles de les rodalies és molt completa. Construït al 1763, en temps de Carles III, s’alçava el pont de les 15 arcades, que fa que Molins guanyi importància estratègica i un cert protagonisme en ser parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona. Aquest però, s'esfondrà durant una forta riuada l’any 1971. Ja a primers de segle era el lloc de parada de les diligències que anaven a Barcelona i en venien. Actualment és lloc estratègic on convergeixen no solament la carretera Nacional II de Barcelona a Madrid i l’autopista A-II de Barcelona a València, sinó també diversos camins que condueixen a les diferents poblacions de la rodalia. També hi ha servei de bus i ferrocarril, aquest darrer desde 1855 que va arribar a la vila. 

 

El Camell de Molins en ple corre-cuita

 Molins de Rei, a més a més, és coneguda arreu del territori català per la Fira de la Candelera i la seva Festa Major de Sant Miquel. Aquesta primera, declarada l’any 2002 com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, i portant ja més de 160 edicions, acull cada primer cap de setmana de febrer milers de vilatans i visitants que recorren els carrers plens de mostres agrícoles, industrials, comercials, lúdiques i culturals més arrelades a la comarca i al nostre país. Als seus orígens però, l’activitat es concentrava en mostres agrícoles i de bestiar.

La Festa Major se celebra pels volts del 29 de setembre de cada any, el dia del patró de Molins de Rei. Una festa que bàsicament es desenvolupa per la forta implicació de les entitats com els gegants (amb dues parelles), els castellers, grallers, esbart, diables, ateneus i casals de joves i amb una atracció molt important per la vila, i que l’ha fet coneguda entre infants i adults, el Camell de Molins. Una bèstia de foc que omple els carrers d’espurnes i festa en diverses ocasions de la festivitat i amb un naixement al segle XIX i recuperada al 1981.