El mercat i la plaça Soler i Carbonell

Després de la visita al llarg de "l'eix monumental" de Barcelona, el tram de la Meridiana des de Marina fins a les Glòries, pot costar bastant de comparar amb un municipi més petit com pot ser Vilanova, on normalment els equipaments més importants són de dimensions més petites i solen estar integrats dins de la trama urbana de la ciutat.

El més curiós del projecte urbanístic és aquesta intenció de voler "dignificar" espais històricament poc dignes o inclús amb certa mala reputació, com és el cas dels mercats de carrer, en aquest cas el mercat de Bellcaire (o comunment conegut com Els Encants). 

Si més no, aquesta cultura del mercat del carrer, el tracte humà directe i, inclús, certa al·legalitat en les transaccions, a pobles o ciutats petites com Vilanova o Vilafranca encara es troba força present dins la població d'arreu de la majoria de comarques catalanes. En el cas de Vilanova si parlem del mercat de carrer (o el "mercadillo") cal parlar sobre la plaça Soler i Carbonell i el mercat municipal. El conjunt es troba situat en un buit urbà cedit per el propietari que li dóna nom a la plaça al voltan del primer quart del segle XX. Inicialment el projecte constava de l'edifici del mercat (del 1941), pero a dia d'avui és impossible concebirlo sense la gran plaça davant seu, que setmanalment, cada dissabte, s'omple de parades i rep visita de gent de tots els pobles del voltant. 

Si bé no es pot comparar el mercat de carrer de Vilanova amb el mercat de Bellcaire, si que cal dir que l'avantatge respecte al mercat barceloní, és que Vilanova degut a les seves dimensions, té una especial manca de grans espais que puguin absorbir grans esdeveniments culturals o d'oci, amb la qual cosa, la plaça Soler i Carbonell té un valor afegit com a espai polivalent i de certa centralitat, a més de complir amb la funció diaria més casolana com a plaça de joc o descans. 

Doncs cal dir que projectes com aquests són els que en el futur permetran a ciutats com Vilanova crèixer i poder estar cada cop més marcades en els mapes culturals arreu del país, si més no, a dia d'avui us invito a apropar-vos un dissabte a Vilanova i impregnar-se d'aquest esperit marítim del Garraf.

La plaça de la Vila de Vilanova

Després de la visita al ciutat Vella a Barcelona, un barri que actualment consta actualment de més població que tota la ciutat de Vilanova pràcticament, sembla difícil trobar una comparativa decent entre les dues poblacions, no obstant si hi ha un espai que no té res a envejar a Barcelona, aquest és la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. 

Situada molt a prop de la Rambla de Vilanova (el principal carrer comercial i d'oci) i inscrita a la reticula del projecte d'eixample de la ciutat, constitueix un dels punts neuràlgics i de més activitat del municipi.

La compartiva més directe que podem fer és sens dubte amb la plaça Reial a Barcelona, ja que ambdues van ser construïdes a la mateixa època, més o menys a mitjans del segle XIX. Ambdues places tenen unes dimensions similars (encara que la de Vilanova és un xic més petita) i tenen una característica molt peculiar pròpia de les "noves places modernes" de l'època: la seva estructura porxada. 

El més curiós de l'història de les dues places és que el buit de la plaça es donà gràcies a l'expropiació de convents de l'ordre dels caputxins, encara que en el cas de Vilanova, aquest era propietat de Josep Tomàs Ventosa, que té una escultura dedicada a ell enmig de la plaça. Al llarg del temps, gràcies a la seva situació de centralitat, podríem dir, monumental, la plaça de la Vila ha sofert menys canvis que la plaça Reial.

Al igual que la plaça Reial, actualment la plaça de la Vila, té gran varietat de comerços i restaurants i consta d'una activitat força variada, amb una gran diferència respecte la seva homòloga barcelonina: aquesta conté tres equipaments públics fonamentals per la ciutat, la casa de la Vila o ajuntament, la biblioteca Joan oliva i l'anomenat Casal de l'indiano. A més a més la plaça de la Vila també és el centre de les festes populars més importants de Vilanova, com per exemple els tres tombs o les guerres de carmels durant les festes de carnestoltes.

El parc natural del Garraf

Potser la comparativa de l'espai natural annex a Vilanova, el parc natural del Garraf, sigui la zona més fàcilment comparable amb el de Barcelona, Collserola, degut a que ambdós formen part de la serralada litoral catalana i tenen característiques molt semblants a nivell territorial. 

L'espai protegit del Garraf, consta del voltant de 12000 ha, davant les 8000 ha del parc de Collserola. 

Actualment tot el territori està gestionat per diversos ajuntaments, entre ells Vilanova i la Geltrú, Sitges, Castelldefels, entre d'altres i va declarar-se parc natural degut a les activitats humanes que estaven destruint tot el medi, des de canteres i una indústria cimentera, fins a inclús un abocador. 

En quant a la flora i la fauna, trobem les típiques espècies mediterrànies: petits mamífers i rèptils, així com certes espècies autòctones d'aus, com la merla, en quant a fauna. En quant a la flora del parc, tenim certa variació depenent de la zona; a primera linia de mar, als penya-segats, la vegetació està bàsicament formada per espècies com el margalló i el garric, no més grans de 3 metres. A la part més interior del parc, trobem una vegetació mediterrània més semblant a la que podríem trobar a Collserola: alzinars i pinedes de pins blancs i una vegetació de sotabosc com el marfull, el boix i el lligabosc. 

Actualment una gran quantitat d'ha estan en procés de regeneració degut als incendis que es van produir en els darrers anys.

En quant a patrimoni construït, degut al sòl càrstic, no gaire bo per a la construcció, no trobem grans edificiacions; tot i això hi trobem algunes ermites com la de Santa Maria de Jafre, a més de petites masies del segle XVIII i refugis de pastor, de l'època on era típic el conreu de la vinya en aquest territori.

Degut a que al ser un parc natural purament mediterrani , no constitueix un paisatge, que podriem considerar idíl·lic, no obstant ofereix un petit aturament de la invasió urbana i ofereix una gran quantitat de rutes i paisatges molt característics a la costa catalana.

El museu del Ferrocarril de Catalunya

Desprès de la visita al 22@, un es pot adonar de que el procés que s'està duent a terme a tota la zona, té un cert encant actual, simplement pel fet de que tal i com ho coneixem ara, està tot a mig fer, trobem la mescla entre totes les coses noves, els gratacels, en contraposició als antics complexos fabrils, molts d'ells ja abandonats i en desús. Espais com Hangar, o l'escola BAU, formen part d'una actitud de voler preservar tot el passat d'una zona i que segurament romandran al llarg del temps com a una excepció puntual, doncs l'avanç de la nova urbanització del barri financer, no preveu una convivència entre aquesta dualitat actual, d'allò nou i tot allò antic.

AVilanova i la Geltrú, tot aquest procés de reutilització i aprofitament de les zones històricament industrials no s'ha arribat a donar; tota la zona industrial històrica ha estat substituida per un procés d'urbanització de l'eixample i es traslladà tota a les afores de la ciutat o inclús en petits parcs industrials situats a la població veïna, Sant Pere de Ribes.

No obstant m'agradaria donar a conèixer un equipament situat al centre de la ciutat que sí ha estat recuperat, es tracta del Museu del Ferrocarril de Catalunya. El recinte correspon a la part antiga de l'estació, junt a l'actual edifici. El complex es va construir al voltant de finals del segle XIX i es un dels més antics de Catalunya. Originalment l'estació de Vilanova era un intercanviador de ferrocarrils i disposava d'un dipòsit de locomotores i unes grans instal·lacions destinades a tallers de reparació dels trens. Al voltant dels anys 70 tota la zona actual del museu va quedar totalment obsoleta i va romandre a l'oblit fins a principis dels 90, quan diferent organismes públics van decidir reaprofitar les instal·lacions per a ubicar-hi l'actual museu.

Actualment, tots els edificis han estat habilitats per a la incorporació de les diferents exposicions, tant permanents com temporals i també consta d'altres espais com sales polivalents, sales d'actes, entre d'altres, conformant un bon exemple de com el patrimoni pot conviure perfectament amb les noves necessitats del segle XXI.

vilanova i la geltrú

Vilanova i la Geltrú és la actual capital de la comarca del Garraf, així com la ciutat més poblada d'aquesta. Actualment compta amb aproximadament uns 65.000 habitants. La ciutat va ser fundada al voltant del segle XIII i el nom original era Vilanova de Cubelles. Ubicada en una situació geogràfica òptima a l'inici de la costa Daurada, va permetre que la ciutat tingués un important comerç marítim, sobretot dedicat a l'exportació de vi del Penedés durant els segles XVII i XVIII.

Durant el segle XIX la principal activitat a la ciutat va ser la producció tèxtil i actualment la població està dedicada principalment al sector terciari, encara que consta de diverses zones de producció agricola i una flota pesquera de les més importants de Catalunya.

 La població s'organitza des de l'antic castell de la Geltrú situat a l'interior, fins al mar, al voltant de les antigues rieres, entre elles l'actual carrer de la Rambla, principal eix que conecta la vila de la Geltrú amb la nova vila al costat del mar. A finals del segle XIX va començar un procés de modernització de la ciutat que implantava un nou eixample que incorporava la nova via de tren que unia la població amb Barcelona fins a la vila de Valls. A principis del segle XX va instalar-s'hi una facultat de ingenieria, actualment perteneixent a la UPC que va comportar un important avanç a l'hora de consolidar la ciutat com a una de les més importants de la costa catalana.

A nivell cultural, a la ciutat podem trobar colles de tots els aspectes de la cultura catalana, des del ball de diables, gegants, o la colla castellera dels Bordagassos de Vilanova.

Es pot considerar Vilanova, junt amb Vilanfranca, les dues poblacions que actualment acullen totes les activitats comercials, culturals i d'oci de tota la zona del Garraf i del Penedés.