rehabitar l'espai. El patrimoni industrial cedit al ciutadà

Amb el creixement de la ciutat de Barcelona l’antiga fàbrica de l’Alchemika passà de la perifèria a la centralitat. La rehabilitació de antics espais industrials aporta no només la memòria del passat sinó la possibilitat d’oferir un nou present als barris del voltant. En les últimes dècades s’han portat a terme per part dels ajuntaments i governs la recuperació d’aquest espais i han estat cedits a la ciutadania.

Tot i que a la ciutat de Palma no hi trobem el passat industrial de la Ciutat Comptal ens els últims anys també s’han dut a terme algunes d’aquestes accions. Rehabitar un espai en desús per posar-lo a disposició de la ciutadania.

Al barri de sa gerreria de Palma, es trobava una antiga fàbrica de flassades que estigué en ús fins la dècada dels 60. A partir del 1985 l’Ajuntament de Palma inicià la reconversió de l’edifici com a centre d’usos socials, en el marc de la iniciativa comunitària URBAN, el qual s’inaugura l’any 2000. El centre no comparteix estructura de programa amb l’Alchemika, sinó que esdevé un espai multifuncional cedit a la ciutadania; sala d’actes, aules de tallers, seminaris i cantera fan de l’espai un lloc de relació de la gent del barri, però també d’aprenentge i d’intercanvi cultural, social, i artístic.

El projecte també e podria relacionar amb l’actuació al centre La Violeta de Gràcia, sobretot per el que ofereix al barri i per intenció de ser i seguir essent en un futur un lloc de trobada de la gent del barri.

A més també volia citar el projecte de recuperació de Can Ribas al barri de la soledat de Palma. Allá es trobava tota una zona de indústria tèxtil que condicionà fortament les vivendes del voltant, les quals es troben enganxades a les fàbriques. El projecte, que es desenvolupa de forma parcial. En una primera etapa es construí un centre de dia. Posteriorment, l’arquitecte i professor Jaume J Ferrer, ha guanyat el concurs per la rehabilitació del patrimoni industrial de Can Ribas i la construcció d’un centre cívic i vivenda social al complex.

La falca verda_Palma

La visita de l’altre dia al parc del Clot ens deixava amb un gran exemple de parc que funciona, que s’integra en la ciutat, que atreu als veïns de la zona i que és capaç de donar resposta al barri durant més de 25 anys, reinventant-se pel propi ús diari.

No vaig poder evitar demanar-me perquè a Palma manquen tant aquests espais a la ciutat. Si bé és veritat que la ciutat és petita i en un tres i no res es pot gaudir de zones verdes i de la natura a la resta de l’illa, crec que la ciutat necessita també d’aquests espais integrats a la ciutat.

Fa uns quans anys es va començar el projecte de recuperació dels votants de la sa riera, i amb ella, la construcció del parc de Sa Riera, o falca verda; un espai antigament ocupat pel recinte firal del Ram i on també s’hi troba l’estadi Lluís Sitjar, on abans jugava el RCD Mallorca.

El projecte pretenia enllaçar la nova zona verda i de parc amb tot el curs urbà de sa riera i d’alguna manera oferir un recorregut més verd fins al mar. El projecte però, suposa un fracàs, des del meu punt de vista, des del moment en que es tanca en sí mateix i es desvincula completament dels teixits del voltant. Tot i que el projecte paisatgístic interior del parc és força interessant, no aconsegueix la condició urbana que trobàvem al parc del clot ni dóna lloc a recorreguts espontanis o alternatius, doncs queda envoltant d’una tanca que només es trenca en el punt d’accés, interrompent el ritme de la ciutat.

L’extensió del projecte és molt més gran, i en certa mesura, crec que es podria assimilar més a la situació del parc del Besós, però en canvi, el voltant del riu Besós, l’espai públic es troba obert, disposat a que els veïns l’utilitzin i se’l facin seu, mentre que a Palma, el que s’hagués pogut convertir en un enllaç entre teixits i zones de la ciutat molt properes ha propiciat un major distanciament.

Sta Caterina, el Soho de Palma

Gràcia és un barri molt especial dins la ciutat de Barcelona. Té un caràcter propi, i alhora una estructura de places on esdevenen seqüències i episodis dels seus personatges.

A Palma, a l’altra costat de la feixina, molt a prop del mar, hi ha el barri de Sta Caterina, de carrers organitzats en una trama ortogonal. Aquest barri era una zona ocupada per pescadors, es trobava fora del recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del mar. A primera línia de mar es trobava la zona del Jonquet, encara existent, molt caracteritzada per la presència dels molins que es veuen des del mar. Allà, a la murada, es trobava l’antiga porta de Sta Caterina, una de les set entrades a la ciutat. Més endavant, cap a principis del s. XIX es construí  l’arrabal de Sta Caterina, que conforma tota la zona amb un teixit ortogonal que contrasta amb el posterior eixample de Bernat Calvet, de traçat radiocèntric.

Aquest barri conserva encara algunes casetes de planta baixa i pis, propis dels pescadors i alguns edificis modernistes, de finals del s XIX. El teatre mar i terra, construcció neoclàssica de 1898, havia sofert canvis d’usos, convertint-se en escola o en lloc de reunió de l’agrupació de ball de bot. Poc a poc, igual que el casinet de la violeta s’havia anat abandonant, fins que el 2010, l’ajuntament ha impulsat una reforma de l’edifici, convertint-lo en espai de cultura i nova escola de teatre de la ciutat.

Les últimes dècades el barri ha sofert un procés de rehabilitació dels edificis, i també de reurbanització i peatonalització de carrers i passatges, essent avui, uns dels barris de moda de la ciutat. Conegut sobretot pel seu mercat, construït a finals del s XIX, actualment és un barri d’artistes, de treballadors, un barri defensor de la cultura de les illes. Però alhora és un barri amb gran barreja de cultures, més d’un 10% de la població és estrangera. Això afavoreix un ambient obert, tolerant, i de intercanvi constant. D’alguna manera pretén convertir-se en el Soho de Palma.

Castell de Bellver_Palma

Les similituds entre Palma i Barcelona són moltes. La relació de la ciutat amb el mar, la posición del casc antic i entre elles, la existència d’una zona verda, elevada, que domina mar i terra.

Bellver és el pulmó de la ciutat de Palma, un bosc situat al sud-oest de la ciutat , gairebé tocant el mar, amb una alçada de 112m, des d’on es domina tota la ciutat, el pla de Mallorca i l’arribada per mar. La ciutat, en aquest punt queda comprimida, per la serra de na Burgesa, el mar i el bosc que es situa enmig, sembla que la ciutat es desfaci, envoltant per complet el turó.

Amb l’arribada del rei Jaume II, a principis del segle XIV es comença la construcció del castell de Bellver. Les obres començaren entre 1301 i 1309 i a la mort de Jaume II el 1311, la construcció ja estava gairebé acabada. En la construcció hi participaren artistes com Pere Despuig o Francesc Camprodon. A sota del castell es construïren unes galeries per extreure el marès, tot i que se sap que també s’usà marès de Portals i Santanyí que és més fort. El marès de Bellver també ha es va utilitzar per la Seu i per l’església de la Santa Creu. El castell de Bellver és dels pocs d'Europa de planta circular.

El castell, que havia estat construït com a residència palatina, es convertir en presó quan el Jaume III va perdre el regne de Mallorca. Durant aquella època l’eposa de Jaume III i els seus fills foren empresonats al castell, igual que tots els simpatitzants de rei. Els presoners de Bellver han estat molt diversos segons el domini de l’Illa. El presoner més conegut del castell és sens dubte Gaspar Melchor de Jovellanos, empresonat els darrers anys de la seva vida, des d’on va escriure “Memorias del castillo de Bellver” i “ Descripción histórico-artística del castillo de Bellver”. Cap al segle XVI es dugueren a terme reformes de fortificació del castell, per adaptar-lo al avenços militars i els atacs turcs.

“Antigament la força del castell era de les més respectables d'aquell temps, tant per la seva aspra i eminent situació com per la solidesa dels murs i defenses (...). Avui gairebé només podria resistir mitja hora una bateria de vint-i-quatre (...). Només em cal reflexionar, pel que fa al meu objecte, que com encara existeix aquest preciós monument, seria una llàstima que una mà dresta no n'estengués per mitjà del dibuix i del gravat la notícia, per preservar-lo de la runa que amenaça no sols les seves pedres, sinó també la seva memòria”.

Alguna vegada, en tornar de les meves passejades solitàries, quan el veig, a la tènue llum del crepuscle, tallar l'altíssim horitzó, em sembla veure un castell encantat, sorgit de sobte de les entranyes de la terra, com ara aquells que la vehement imaginació d'Ariosto feia sortir d'una bufada del si de les muntanyes, per fer-los servir de presó d'algun malfadat cavaller. Inundat d'aquesta il·lusió, gairebé esper sentir el so del corn tocat des de dalt dels seus albacars, o guaitar algun gegant per vigilar el pont, i aparèixer algun altre cavaller, que ajudat del seu nigromant vingui a desencisar aquell desventurat” . (Impressions de Jovellanos sobre el castell)

Montjuïc no ha estat no ha estat només lloc de fortificació i domini del territori sinó també la muntanya que ha acollit al poble. Em va sorprendre descobrir que Bellver, també tingué aquest paper en el seu moment. Fou lloc de refugi per a la cort de Barcelona a finals del segle XIV a causa de la pesta que assetjava la ciutat comptal, però més endavant cap 1821, esdevengué refugi d’una gran part de ciutadans de la Palma que fugien de l’epidèmia de la pesta groga.  Durant aquells anys, la falta del turó s’ompli de barraques improvisades amb l’esperança de poder retornar a la ciutat.

Finalment Bellver fou cedit a L’ajuntament de Palma al 1931 per la II República i es convertí en el museu d’història de la ciutat.

Palma

Palma és una ciutat mediterrània amb totes les lletres;  oberta al mar ens ensenya les diferents capes que s’han anat consolidant al llarg de la història. La Seu, que ens ofereix una de les imatges més maques d’entrada a la ciutat, ja ens remunta al segle XIII. Però cal saber també que Palma no ha estat sempre capital de les Illes; en temps dels romans la capital fou establerta a Alcúdia amb el nom de Pollentia, que es troba  al Nord-Est de l’illa. Fou més endavant, amb l’arribada de l’Islam que la capital fou trasllada a Palma amb el nom de Medina Mayurga.  

El casc antic de Palma estava vorejat per les murades, on actualmente trobem les avingudes. Aquestes consititueixen una de les vies principals de trànsit dins la ciutat i delimiten físicament el nucli antic i el principi de l’eixample de Calvet de 1897.

L’estructura de la ciutat és radial i la majoria de carrers responen a les antigues carreteres de sortida de la ciutat cap a Manacor, Valldemossa ò Sóller.  Però aquests carrers o antigues carreteres comencen a les avingudes, l’antiga murada, i no continúen dins el casc antic, on trobem carrerons medievals molt estrets que es separen i s’ajunten a petites places amb esglésies, la majòria d’estil gòtic.

La ciutat arribava al mar amb la murada i els baluards, però amb el temps es va anar guanyant terreny a la mar i el cas antic s’anà allunyant de l’aigua. Amb la construcció d’una autopista litoral (Ma-19), la ciutat s’allunyà encara més de l’aigua. A finals de la década dels 70 es presenta el projecte del Parc de la Mar, que oferia zones d’esbarjo, de Parc i d’activitats molt variades al ciutadants, i a través d’un llac artificial apropava l’aigua a la ciutat de nou. Ens els últims anys també s’ha portat a a terme la rehabilitació del Baluard que ha donat lloc a un museu d’art contemporani.

En les darreres dècades s’ha produït en el casc antic de Palma una rehabilitació molt important de petites zones residencials. Des de feia temps les zones residencials s’havien traslladat a la perifèria de la ciutat i el cas antic s’havia mantingut només d’es del punt de vista comercial i turístic. Els grans equipaments i complexes d’oci s’havien situat a les principals vies de sortida de la ciutat. Zones com la del Born o la Missió  havien anat perdent residents i els edificis es trobaven en un estat de degradació imporant. En aquest procés s’han introduït activitats artístiques i culturals i s’ha afavorit la rehabilitació de vivendes i d’aquesta manera el cas antic de la ciutat ha recobrat la vida diària, el tràfec de gent a totes hores, els petits comerços que ens recorden que ens trobem en una ciutat petita i propera i l’activitat agitada d’artistes i intel·lectuals perquè no ens oblidem que Palma és també una gran ciutat.