de fortalesa a fortalesa

els avions passen volant...són feixistes! tatatata...un avió menys...s’ha de defensar la ciutat...però la guerra passa i l’enemic ja no necessita els avions. El temps passa i la fam apreta. Les barraques proliferen i una construcció sólida i de formigó no passa inadvertida a l’alicatat valencià. Finalment es tornen a sentir dispars, aquest cop cap a la ciutat, aquest cop visuals.

És l’edat mitja i els cavalls ataquen, musulmans o francs...també es defensa la ciutat...i aviat la gana també apreta i tothom es dedica a la terra. Les construccions són grans i sólides...se senten passos cada dia...finalment els únics passos que se senten són els de les vaques xafardejar dins de les cases.

turisme històric???

La bastida té el seu origen en una petita fortalesa, tal i com el seu nom d’origen romànic indica. Depenia d’una fortalesa més gran, el castell de Bellera. A la fi dels seus dies va esdevenir un poblet de 12 famílies que hi vivien o subsisitien durament...ara són runes, potser medievals, però també dels 70. 

A la Barcelona vella hi ha tres muralles, una de romana i dues de medievals. A la fi dels seus dies hi vivien o subsistien uns quants milers de famílies durament...ara són runes de la memòria i carcassa buida dels anys 20, 30 i 40...admirada pel turisme mundial.

illes de diferent mar (la Bastida i Collserola)

Els que vivim a Barcelona estem acostumats a bucejar entre el trànsit, el soroll, la contaminació, la gent i els carrers. Bucejem, i ens em convertit en experts en l’amnea ciutadana, quasi no necessitem respirar...jo si en algun moment necessito aire virtual, aixeco la vista i allà dalt, sempre atenta, hi ha la torre de Collserola que em recorda que és un tros de terra de veritat.És la meva/nostra illa, la tinc tant a prop que no hi vaig pas...sempre aspiro a una altra terra en somnis, la que forma un mar de muntanyes, amunt, ben amunt, als Pirineus, al Pallars, a la Bastida de Bellera, on el far i illa alhora són les cases protectores i llar de l’instint.

l'energia de la Bastida i la del 22@

Mentres camino pel 22@ m’imagino els tubs sota terra, les galeries, la llum viatjant quasi instantàneament, de fet, darrera d’aquesta pell del subsol hi ha el verdader caràcter innovador d’aquest “nou” barri. La resta, pur circ, contorsionistes, trapecistes i algun forçut marcant bíceps...bravo, bravo! Però tornem als tubs, a l’essència, fa dos anys que es va estrenar una nova central de calor i refrigeració per donar servei a més edificis del districte de manera 

centralitzada, passant de 22MW a 100MW.

Dit aixó, m’agradaria recordar que a l’informe de les Nacions Unides del 2009 es va determinar que, per primera vegada en la història de la humanitat, més del 50% de la població vivia en zones urbanes. A més, l’estudi vaticina que, si no canvia la tendència, a l’any 2050 serà el 70 de la humanitat la que visqui en zones urbanes. El document destaca que aquest augment pot implicar seriosos problemes de salud pública, entre d’altres, si no es procura un creixement controlat i amb especial atenció als estàndars ambientals per un vida saludable. Però al mateix temps ens informa d’una tendència a l’inversa en alguns països de major grau de desenvolupament tecnológic i social, induïda per un factor clau : la contaminació ambiental.

Ara, si fèssim un anàlisi parcial, esbiaixat i extremitzant una mica, podríem tenir tres opcions de futur:

-La Barcelona de cada dia amb una boira densa i continuada estiu i hivern generada per la contaminació i on per veure el Sol hauríem d’anar al Tibidabo. (..sí, anar a passar el dia a un parc d’atraccions fent volar la imaginació amb un Sol ja imaginari.)

-La Barcelona del subsol del 22@, amb les venes renovades, amb la ment més oberta i amb una consciència que fa florir els horts dels terrats...

-La Barcelona que hem deixat per una Bastida, Senterada o Sarroca de Bellera, al bell mig del Pirineu. Pobles quasiautosuficients en menjar, Sol i esperit.

Ens podem plantejar moltes preguntes, però potser la més important seria: quin futur volem creure?

Senterada, Sarroca i la Bastida de Bellera

Senterada>>>72 habitants, 729m altitud
Sarroca de Bellera>>>24 habitants, 1002m altitud
La Bastida de Bellera>>>0 habitants, 1256m altitud

Som a la punta del Pallars Jussà, on comença i acaba la vall de Manyanet, una de les més dures i pobres al segle passat. 

Senterada es troba en la confluència del riu Flamisell i del riu Bóssia, i de les valls de Manyanet i Fosca. Es nota que és un punt d’intercanvi, de creuament, de parada i de porta a paratges desconeguts, així ha sobreviscut fins ara, sobretot gràcies al turisme estival. 

Si seguim el riu Bóssia trobarem Sarroca de Bellera sobre un gran penyal, on antigament descansava el castell de Bellera, proteció d’un dels grans nobles de la Catalunya medieval. Ara la protecció ve dels últims habitants perennes que resisteixen amb l’ajut esporàdic dels estiuejants de ciutat.

Des de Sarroca o Senterada podem arribar a la Bastida de Bellera, amunt amunt, una mica d’asfalt des de Sarroca, la resta i desde Senterada pista i camí. Al cim hi trobem expectant la Bastida, antiga defensa secundària de Sarroca i més tard humilíssim poblet, on ja fa quaranta anys que l’última ànima vivent en marxà. El record és ja l’últim que resisteix allà dalt...les pedres continuen caient.