Palma és una ciutat mediterrània amb totes les lletres; oberta al mar ens ensenya les diferents capes que s’han anat consolidant al llarg de la història. La Seu, que ens ofereix una de les imatges més maques d’entrada a la ciutat, ja ens remunta al segle XIII. Però cal saber també que Palma no ha estat sempre capital de les Illes; en temps dels romans la capital fou establerta a Alcúdia amb el nom de Pollentia, que es troba al Nord-Est de l’illa. Fou més endavant, amb l’arribada de l’Islam que la capital fou trasllada a Palma amb el nom de Medina Mayurga.
El casc antic de Palma estava vorejat per les murades, on actualmente trobem les avingudes. Aquestes consititueixen una de les vies principals de trànsit dins la ciutat i delimiten físicament el nucli antic i el principi de l’eixample de Calvet de 1897.
L’estructura de la ciutat és radial i la majoria de carrers responen a les antigues carreteres de sortida de la ciutat cap a Manacor, Valldemossa ò Sóller. Però aquests carrers o antigues carreteres comencen a les avingudes, l’antiga murada, i no continúen dins el casc antic, on trobem carrerons medievals molt estrets que es separen i s’ajunten a petites places amb esglésies, la majòria d’estil gòtic.
La ciutat arribava al mar amb la murada i els baluards, però amb el temps es va anar guanyant terreny a la mar i el cas antic s’anà allunyant de l’aigua. Amb la construcció d’una autopista litoral (Ma-19), la ciutat s’allunyà encara més de l’aigua. A finals de la década dels 70 es presenta el projecte del Parc de la Mar, que oferia zones d’esbarjo, de Parc i d’activitats molt variades al ciutadants, i a través d’un llac artificial apropava l’aigua a la ciutat de nou. Ens els últims anys també s’ha portat a a terme la rehabilitació del Baluard que ha donat lloc a un museu d’art contemporani.
En les darreres dècades s’ha produït en el casc antic de Palma una rehabilitació molt important de petites zones residencials. Des de feia temps les zones residencials s’havien traslladat a la perifèria de la ciutat i el cas antic s’havia mantingut només d’es del punt de vista comercial i turístic. Els grans equipaments i complexes d’oci s’havien situat a les principals vies de sortida de la ciutat. Zones com la del Born o la Missió havien anat perdent residents i els edificis es trobaven en un estat de degradació imporant. En aquest procés s’han introduït activitats artístiques i culturals i s’ha afavorit la rehabilitació de vivendes i d’aquesta manera el cas antic de la ciutat ha recobrat la vida diària, el tràfec de gent a totes hores, els petits comerços que ens recorden que ens trobem en una ciutat petita i propera i l’activitat agitada d’artistes i intel·lectuals perquè no ens oblidem que Palma és també una gran ciutat.
