Es pot entendre el parc de la serra de Collserola com el gran parc urbà de
l’àrea metropolitana de Barcelona, un parc envoltat de ciutat. És en part un
parc urbà però disposant al mateix temps de fauna salvatge, cosa que li dóna un
valor afegit. Al seu voltant hi abunden les urbanitzacions i es troba dividit
per dues grans infraestructures com són l’autopista i les vies del ferrocarril.
Tot i que a l’any 2010 va ser declarat parc natural, això no ha impedit que el
continuat pas de ciclistes i altres vehicles per aquest entorn estigui contribuint
a modificar en alguns aspectes part del seu ecosistema, doncs és un espai molt
utilitzat pels habitants del voltant com a zona d’esbarjo.
Una de les coses importants que li manquen al Prat és disposar d’una zona
com aquesta on els ciutadans tinguin l’oportunitat de realitzar activitats
lúdiques. Però en quant a valor natural, el municipi disposa dels espais protegits
que configuren la zona del Delta del Llobregat i la gran pineda (en part
destruida per la construcció de la tercera pista de l’aeroport) situada a
primera línia de mar. Es tracta d’espais protegits on el pas és restringit i
per tant no pateixen la degradació lògica de què es víctima el parc de
Collserola, i on es conserven una gran quantitat d’especies d’ocells i flora autòctons.
Al contrari que la serralada de Collserola, la reserva natural del Delta no
està envoltada de ciutat ni de cap tipus d’urbanització (sí que ho està de
grans infraestructures com el port de Barcelona o l’aeroport). Però tot i que
l’accés a la reserva estigui retsringit, als seus voltants també s’hi han
habilitat una sèrie de camins i d’espais que permeten gaudir del poc espai
natural accessible als habitants del Prat, com el carril bici que voreja els
estanys i la pineda (i l’aeroport), i els miradors i horts per a la gent gran
al llarg del recorregut que porta a la platja.
