divendres, 23 de novembre del 2012

L'Alchemika vs. la Fàbrica Nova


L’any 1948, l’empresari Bonaventura Costa Font encarregà la construcció d’un conjunt industrial tèxtil a l’arquitecte Francesc Mitjans. Aquest es situà a la zona del Camp de l’Arpa, ocupant dues mançanes delimitades pels carrers de Guinardó, Sant Antoni Maria Claret, Trinxant i Freser. 
Entre les diverses industries que formaren el complex, l’any 1955 s’hi instal·là la fàbrica de plàstics Alchemika, creadora, entre altres, de la fregona Mik.
Tan Alchemika com Costa i Font tancaren portes a començaments dels anys 80. A partir d’aquell moment, els veïns es començaren a mobilitzar per tal que aquells terrenys acollissin equipaments pel barri.
Proposta del nou projecte de la fàbrica Alchemika


L’any 2006, l’Ajuntament adquirí el solar i un any després es presentà el projecte de transformació de la fàbrica Alchemika que acolliria una biblioteca, una residencia de la tercera edat, una guarderia i un centre de barri.
Un dels punts forts del projecte era mantenir la façana de l’empresa de plàstics ja que estava catalogada com a patrimoni industrial de la ciutat. D’aquesta manera, es va buidar tot l’interior de la nau deixant la façana apuntalada com a única peça que s’ha conservat.

Interior de la Biblioteca 

Les obres es desenvoluparen en diverses fases. Així, mentre que la guarderia obrí portes al setembre de 2011,la Biblioteca i el Centre de Barri estan a l’espera d’entrar en funcionament. La residència de la tercera edat, pel seu cantó, encara està en obres.
Per altra banda, a Manresa,  es va construir la Fàbrica Nova l’any 1925, propietat d'Eusebi Bertran i Serra. Va ser la fàbrica més important de la Catalunya central, donant feina a gran quantitat de famílies durant diverses generacions.
Als anys 70, però, la fàbrica va deixar de ser competitiva. Això causà una forta agonia marcada per continues reduccions de plantilla fins al seu tancament definitiu a l’any 1989.  

Proposta pel nou complex de la Fàbrica Nova


L’any 2004 es planificà la urbanització del gran solar que establia la restauració de part de la nau principal de l’antiga fàbrica, disposant-hi un gran espai comercial  i complementant-lo amb 420 habitatges, un aparcament subterrani per a 900 vehicles, dues torres de serveis i equipaments (una per a un hotel i l’altre per a oficines), un poliesportiu i un gran parc urbà que lligaria tots aquests elements.

Les obres començaren l’any 2007 però de seguida aparegueren queixes veïnals ja que s’enderrocà parcialment l’interior de la nau principal de la fàbrica Nova, deixant només en peu la façana. El fet culminant va ser la greu situació de crisi que vivia el nostre país que va fer que l’any 2009 el projecte quedés aturat ja que l’empresa que l’havia de realitzar, per problemes econòmics, l’abandonà.


Fàbrica Nova. Les obres quedaren aturades a mig fer


Això causà  que tot el seguit d’obres començades quedessin a mitges com l’aparcament subterrani, els forats on hi havia d’anar els blocs de pisos... tot plegat voltat de  muntanyes de runa. Enmig de tot això apareix el que queda de la nau de l’antiga fàbrica Nova, mutilada i parcialment ensorrada ja que sembla que no tan sols es buidà l'interior sinó que fins i tot desaparegueren, també, algunes façanes.

Possiblement, el projecte previst no s’acabi realitzant. És per això que ara seria un bon moment per repensar el que realment volem pels espais de la Fàbrica Nova.
Crec  que malgrat la destrossa ja feta, s’hauria de conservar íntegrament el que resta de la fàbrica, tan la façana com la seva estructura interior. Tenim, doncs, una nova oportunitat per redefinir les condicions del futur projecte.   
Considero que tan l’Alchemika com la Fàbrica Nova han tingut dues històries molt semblants,ja sigui en haver estat dues impulsores de la indústria catalana, en haver estat focus de reclamació veïnal per obtenir equipaments pel barri... La diferència principal, però, apareix en el procés de rehabilitació en què una ja està començant a funcionar i l’altre és tot un incert en com acabarà.