L’any
1948, l’empresari Bonaventura Costa Font encarregà la construcció d’un conjunt
industrial tèxtil a l’arquitecte Francesc Mitjans. Aquest es situà a la zona
del Camp de l’Arpa, ocupant dues mançanes delimitades pels carrers de Guinardó,
Sant Antoni Maria Claret, Trinxant i Freser.
Entre
les diverses industries que formaren el complex, l’any 1955 s’hi instal·là la
fàbrica de plàstics Alchemika, creadora, entre altres, de la fregona Mik.
Tan
Alchemika com Costa i Font tancaren portes a començaments dels anys 80. A
partir d’aquell moment, els veïns es començaren a mobilitzar per tal que
aquells terrenys acollissin equipaments pel barri.
Proposta del nou projecte de la fàbrica Alchemika
Un
dels punts forts del projecte era mantenir la façana de l’empresa de plàstics
ja que estava catalogada com a patrimoni industrial de la ciutat. D’aquesta
manera, es va buidar tot l’interior de la nau deixant la façana apuntalada com
a única peça que s’ha conservat.
Interior de la Biblioteca
Per
altra banda, a Manresa, es va construir la Fàbrica Nova l’any 1925, propietat d'Eusebi Bertran i Serra. Va ser la fàbrica més important de la Catalunya central,
donant feina a gran quantitat de famílies durant diverses generacions.
Als anys 70, però, la fàbrica va deixar de ser competitiva.
Això causà una forta agonia marcada per continues reduccions de plantilla fins
al seu tancament definitiu a l’any 1989.
Proposta pel nou complex de la Fàbrica Nova
Les obres començaren l’any 2007 però de
seguida aparegueren queixes veïnals ja que s’enderrocà parcialment l’interior
de la nau principal de la fàbrica Nova, deixant només en peu la façana. El fet
culminant va ser la greu situació de crisi que vivia el nostre país que va fer
que l’any 2009 el projecte quedés aturat ja que l’empresa que l’havia de realitzar, per problemes
econòmics, l’abandonà.
Fàbrica Nova. Les obres quedaren aturades a mig fer
Possiblement, el projecte previst no s’acabi realitzant. És per això que ara seria un bon moment per repensar el que realment volem pels espais de la Fàbrica Nova.
Crec que malgrat la destrossa ja feta, s’hauria de
conservar íntegrament el que resta de la fàbrica, tan la façana com la seva
estructura interior. Tenim, doncs, una nova oportunitat per redefinir les
condicions del futur projecte.
Considero que
tan l’Alchemika com la Fàbrica Nova han tingut dues històries molt semblants,ja sigui en haver estat dues impulsores de la indústria catalana, en haver estat focus
de reclamació veïnal per obtenir equipaments pel barri... La diferència
principal, però, apareix en el procés de rehabilitació en què una ja està
començant a funcionar i l’altre és tot un incert en com acabarà.