dijous, 22 de novembre de 2012

Aturem-nos a agafar AIRE!


      Quan observem Castelló des de l’aire crida l’atenció la preciosa esplanada en la que es disposa ocupada per camps de regadiu, sobretot de tarongerars però també tomates, encisams o carxofes, combinats amb camps de secà, on destaquen els garrofers i ametlers. Aquests són els grans pulmons de Castelló supervivents, per el moment, al menyspreu de l’activitat agrària, l’especulació i construcció excessiva que ha estat la responsable de l’extirpació de gran part de pulmons costaners.

         Malauradament la costa valenciana, com supose que en tindreu noticies, ha estat greument perjudicada amb la construcció desmesurada de grans monstres com ara el de Marina d’Or. A les rodalies de Castelló, els únics racons que conec que es conserven intactes són un petit tram de la Renegà i la Serra d’Irta, 20km de salvatges penya-segats i cales entre Alcossebre i Peníscola.
Pel que fa a la zona muntanyosa, encara conservem el desert de la Palmes que tot i que ha patit l’amenaça de molts incendi, l’últim el 1992, poc a poc recupera el seu verd i marró característic de margallons, matapolls, canyes, alzines i carrasques. És possible fer ruta entre les seues nombroses sendes, si algú s’anima en el següent enllaç podrà trobar-ne algunes: http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=51984&idioma En les més senzilles es possible creuar-se des dels excursionistes més petits en una excursió escolar, corredors o a ciclistes muntanyosos .
         Potser ara és bon moment per replantejar-se el valor que donem als espais i paisatges que ens envolten i, al meu parer, els conreus són un exemple clar. En aquesta línia actualment es vol posar en marxa una iniciativa de Banc de Terres que permet als llauradors que encara conreen els seus terrenys agrupar les finques i, així, i amb la col·laboració de l’Ajuntament i de les associacions de llauradors, optimitzar-ne la gestió i rendabilitzar els conreus. A més a més, i per a aquells propietaris de terrenys que no puguen o no vulguen continuar el conreu, s’habilitarà la possibilitat de posar en venda o lloguer o de permutar les terres per tal que d’altres persones puguen fer-ho. A més a més, jo imagine una revitalització dels camins, crear continuïtats entre ells perquè tot castellonenc, o no, puga passejar, córrer, anar en bici... i, en definitiva, gaudir de la nostra plana i del nostre entorn.