Barcelona
és una ciutat amb un caràcter mediterrani,
dinàmica i oberta que convida a descobrir-la passejant.
La
capital catalana que limita actualment amb el mar Mediterrani, la serralada de
Collserola i els rius Llobregat i Besós, ha anat conformant-se amb els anys des
de els seus inicis en L'època romana. L'evolució de la ciutat ha anat
sobreposant estrats visibles fins i tot avui en dia.
En
el casc antic es pot veure el cardus i el decumanus que conflueixen a l'actual
Plaça Sant Jaume i les restes de les muralles de l'antiga ciutat romana i les
que mes endavant van limitar la ciutat medieval.
Un
nou creixement de la ciutat en el segle XIX va provocar l'eliminació del límit
de les muralles i l'agregació dels pobles del voltant de la ciutat per
convertir-los en nous barris d'aquesta.
Aquest
creixement es va dur a terme seguint el pla dissenyat per Ildefons Cerdà que
donarà lloc a l'Eixample de Barcelona, característica per la seva trama
ortogonal i les illes de cases amb les cantonades aixamfranades.
D'aquesta
manera es conforma la fisonomia urbanística de la Barcelona contemporània
i es projecta un pla d'enllaços que uneix els diferents teixits de la ciutat,
amb el disseny de noves avingudes com la Via Laietana.
A
finals del S.XX es realitzen un seguit
d'intervencions amb la voluntat de dotar la ciutat de noves infraestructures i
serveis, recuperar algunes zones de la ciutat (com el front marítim o la
muntanya de Montjuïc) i resoldre les mancances existent en alguns barris.
La
celebració d'alguns esdeveniments com els jocs olímpics van ajudar a impulsar
aquestes intervencions.
D'aquesta
manera Barcelona obre les portes al mar amb la creació d'un nou front marítim
dotat de platges i un port esportiu que millora tant el potencial turístic de
la ciutat com la qualitat de vida dels ciutadans.
La
muntanya de Montjuïc es converteix en un nou espai d'oci cultural i esportiu
pels ciutadans.
Es
crea una Xarxa de comunicacions per
relacionar Barcelona amb el seu entorn metropolità amb l'obertura de les rondes
que millora la concentració de vehicles al centre de la ciutat.
Es
realitzen intervencions per la millora de zones degradades amb l'obertura de
noves rambles, espais públics i serveis pels ciutadans.
Tots aquests esforços de millora de la ciutat han provocat que Barcelona sigui un excel·lent exemple de planificació urbanística.
