dilluns, 17 de desembre de 2012

Vilafranca emmurallada
ORÍGENS

Com vaig citar en el primer escrit les "VILES FRANQUES" es situaven en llocs geogràficament ben comunicats i amb un ràpid desenvolupament de les relacions comercials, per això la primera data que tenim de Vilafranca és del S.XII, no tenim existència de muralla Romana, com bé vam poder veure a BCN però si que tenim coneixença de traces romanes properes a la Vila. Al mateix S.XII es conquereix Tarragona i per tant el Penedès deixa de ser una zona de conquesta i de perill i la repoblació d'aquesta zona es fa ràpidament.
Vilafranca creix al voltant de l'antiga Torre Dela, propera a la Via Augusta, és a dir traça ROMANA. La formació i el creixement de la vila estan relacionats amb la pròpia situació de la vila, en una cruïlla de vies comercials. A mitjans del S.XII es creen el mercat i la fira de Vilafranca, que convertiran la Vila en un centre comercial, especialment pel comerç de cavalls, de teixits i d'esclaus entre d'altres. Aquesta cruïlla enllaçava les terres CRISTIANES amb les MUSULMANES, això va ser decisiu tan pel creixement com per la importància que va anar agafant la fira.
Entrada romànica de Santa Maria

El centre religiós era l'antiga església romànica, que ocupava el mateix lloc que l'actual basílica gòtica de Santa Maria. El 1283 és el moment en que es fa la construcció de la basílica gòtica, serà símbol de poder, tant de l'estament eclesiàstic com el de la burgesia. Durant el S.XIII la Vila creix econòmicament i socialment parlant degut a la seva posició com a centre comercial. També s'hi aixeca el Castell del 1181, que es va anar reformant i transformant amb els anys, avui desaparegut


A la Vila, es conserva el traçat de l'antiga MURALLA MEDIEVAL del segle XIV, però abans d'ella existia un primer nucli de la Vila, que no era emmurallat sinó fortificat amb un vall obert a peu de les edificacions més externes de la vila, el mur posterior feia les fusions de muralla, no es coneix el perímetre i l'extensió.
 
Límits de la muralla S.XIV i eix principal
La construcció de la muralla és a la segona meitat del segle XIV. El seu perímetre recorre els actuals carrers de la Beneficència,Banys,Ponent,Clascar,General Prim,Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó i carrers Sant Cristòfor i de Sant Sebastià.
La construcció d'aquesta muralla la podríem comparar amb la muralla del S.XIII de Barcelona, aquesta muralla tenia la funció de protegir els nous assentaments, que també rebien el nom de noves viles lligades a una parròquia. A diferent escala, ja que la muralla de Vilafranca només era per protegir una vila i la de Barcelona el conjunt de viles que s'havien format. 
L'eix principal estava format pels carrers de la Cort i dels Ferrers, que conduïen als portals de Sant Pere i de la Granada. En la intersecció trobem l'actual Plaça de la Constitució que al 1320 es deia Plaça del Blat,on es feien transaccions d'aquest cereal.A part dels dos portals que ja hem comentat Vilafranca tenia 8 portals més, en alguns casos van variant el nom.
Fora del recinte s'hi trobaven el convent de Sant Francesc i l'hospital de Sant Pere, la comanda del Monestir de Montserrat i el convent de Santa Clara, i també nuclis habitats.ien format. 

Santa Maria i el Palau Balta
Igual que a Barcelona es van construir varis edificis gòtics durant l'edat Mitjana, L'arquitectura gòtica de la vila està situada dins del recinte de la muralla, menys el convent de i L'església de Sant Francesc. La construcció més important. La basílica de Santa Maria és el primer edifici parroquial de Catalunya que s'aixeca seguint la traça de L'arquitectura gòtica (nau única, cobertes amb voltes de creueria amb una ampla volta de cinc trams i cinc capelles laterals, molt separades entre si ja que els contraforts són excepcionalment gruixuts). Santa Maria de VILAFRANCA avança uns quinze anys a Santa Maria del Mar de BARCELONA.
Santa Maria per Festa Major

Planta Santa Maria