Montjuïc és un turó que constantment s’ha
anat remodelant segons un seguit de canvis, els últims dels quals van ser al
1992 amb motiu dels Jocs Olímpics. Va ser llavors quan es van construir la varietat
d’equipaments esportius que hi trobem: el Palau Sant Jordi, la piscina de
Montjuïc, la renovació de l’Estadi Olímpic,... El mateix va passar a la Seu d’Urgell
però a una escala molt més petita; es va construir el Parc del Segre l’any 1991.
La Seu d’Urgell tenia certa tradició en
el piragüisme d’aigües braves, el club local s’havia format al 1964. Aquesta va
ser l’oportunitat per fer olímpica la modalitat de Slàlom. Des de la data de la
seva construcció s’han disputat gran nombre campionats, proves i mundials.
L’elecció de la seva ubicació es basa
també en els aiguats de la conca del Segre l’any 1982. El parc va ser construït
a una zona inundable recuperada mitjançant la canalització del riu Segre. La
superfície total es d’une 66.00m2 (25.000m2 d’aigua).
Hi ha dos canals: el d’aigües tranqui-les
i el de braves. El d’aigües braves inclou un sistema mecanitzat de canals i
remolcs de les embarcacions que faciliten el retorn l punt de sortida. Consta
també d’un edifici de serveis (vestuaris, duxes, bar, administració,...). Es
complementa amb àrees ajardinades als voltants dels canals, el seu ús es de
parc urbà apreciat per la seva ubicació prop del casc antic de la ciutat.
El parc va tenir una forta repercussió
tant urbanística en la ciutat com social. Va crear un cert nombre de treballs
fixes i temporals, va estimular el desenvolupament turístic, generació de
diferents activitats (piragüisme, ràfting, hidrospeed,..)
En resum, tant en Montjuïc com el Parc
del Segre són instal·lacions creades per les competicions olímpiques dels Jocs
de Barcelona 92, que actualment són un centres esportius i d’activitats que funcionen
també com a parc urbà i pulmons verds de la ciutat.
 |
| Diferets activitats: ràfting |
 |
| Canal d'aigües braves en plena competició |
