Tant a la ciutat de Girona com a la de Barcelona,
els primers poblats que i van haver van ser els Íbers, però el veritable naixament
de la ciutat es va produir a l’època romana. Les primeres muralles es van
començar a construir aproximadament 1 segle abans de Crist.
A la ciutat de Girona la primera fortificació era en forma de
triangle, una forma poc habitual ja que solia ser quadrada o rectangular, però va
venir imposada per la inclinació del terreny. La primera muralla de Barcelona
col·locada al Mons Tíber, també estava situada en una posició elevada respecta
el mar per poder-se defensar, i tenia una forma més aviat octogonal. Les dues
venen definides pels dos carrers principals: el cardus i el decumanus.
Les ciutats començaven a créixer i les muralles anaven quedant
petites. Molta gent deixava la ciutat per anar a viure al camp, a partir del
segle XII tenim constància d’aquest moviment fora muralla. Es van crear nous
barris molt lligats al nucli antic amb les seves parròquies. Per protegir
aquest barris es van crear unes segones muralles aproximàdament al s.XIII. Va
ser en aquesta època que apareix una nova classe social fomentada en el comerç
i aparèixen molts dels carrers que es van anomenar carrer dels Mercaders, Plaça
del Vi, Plaça de les Olles… Mentres que dins el primer recinte emmurallat i residia
la clerecia i la noblesa.
Al segle XIV a Girona es va
produir una altre expansió de la muralla, aquest cop per la part nord, i així
van quedar protegides les cases que s’havien edificat en aquell sector. Al
mateix segle, a Barcelona, també es van ampliar les muralles en aquest cas per
la part oest, formant-se el Raval.
A finals de s. XVII, Girona va viure quasi en permanent estat de
guerra amb França, aquests fets bèl·lics van fer construir el Castell de
Montjuic, i altres fortificacions i baluards per assegurar una millor defensa.
A Barcelona també es van construir baluards sobretot per defensar-se dels atacs
provinents del mar.Barcelona, s.XVII
Girona, s.XVII
A partir del segle XVIII es van enderrocar molta part de les
muralles deixant lloc a les Rambles en el cas de Barcelona o a l’actual
Avinguda de Jaume I en el cas de Girona.
A principis del segle XIX amb el procés de la desamortització es
van fer moltes reformes urbanístiques. Les esglésies i parròquies van perdre
molts espais que van deixar lloc a places com la Plaça reial a Barcelona o ve la
Plaça del Mercadal, o la de la Independència de Girona.
Actualment podem veure encara alguns traços de la muralla, alguns
amb més bon estat que d’altres. Podem veure que el tros de muralla que seguia el
curs del riu, conserva els fonaments on es recolzen ara “les cases de l’Onyar”,
o bé un extens tros de muralla que actualment es pot visitar turísticament.
