dijous, 22 de novembre de 2012

Què se n’ha fet de la ciutat medieval?


Quan ens trobàvem passejant per la ciutat vella de Barcelona intentava imaginar aquelles mateixes explicacions de carrers estrets, edificis conservats durant anys i demés pel centre de Castelló. Vaig recórrer mentalment alguns dels carrers de Castelló sense massa èxit.
Hi ha plantejaments que apunten a que Castelló és un poblat creat de nova planta, com un pla regular segons el planejament teòric de l’esquema de bastida del sud de França. L’equiparen a altres vil·les de la comarca sorgides en la mateixa època, com ara, Vila-real, Nules o Vilafranca. Així doncs, i segons aquesta hipòtesi, la ciutat naix com a encreuament de dos carrers paral·lels com a eixos nord-sud, Enmig i Major i la seua perpendicular, Colom, com a eix est-oest. I en l’encreuament d’aquestes es trobava, i troba, la Plaça Major, la plaça de l’església.

Si bé en un primer moment podem estar d’acord amb tot l’anterior si analitzem detingudament (amb els plànols adjunts). El carrer Colom mai ha estat un eix sinó que queda tallat per Enmig i no es prolonga. De la mateixa manera, el carrer Major no és paral·lel al d’Enmig i la plaça Major no està a l’encreuament efectiu dels eixos. Per això, han sorgit altres afirmacions corroborant el que ja vam comentar en el primer post, el trasllat de la població des de l’ermita de la Magdalena a l’alqueria de Benirabe, la qual es situava al costat de la sèquia major reseguida per un camí, el posterior carrer Major. Tot açò justificaria la diferència en les vil·les medievals veïnes, totalment regulars, com ara Vila-real. Com a ciutat medieval, Castelló va ser, si més no, peculiar, i els seus carrers sempre van fer-se molt més amples que és els que acostumen a caracteritzar aquestes ciutats, , sobretot el carrer Major, més estrets i angostos.
            El fossar, l’antic cementeri, com també passava a Barcelona, també es trobava al centre, al costat de la plaça Major. Es va construir el 1320 amb una llicència de Jaume I perquè no s’enterrés a les esglésies, allà va romandre durant 500 anys, junt al cementeri de la juderia i el de la moreria. El 1806 per qüestions de salubritat, pestes i malalties, el cementeri va traslladar-se a les afores. Aquests terrenys van cedir-se a la família Bayer, convertint-se en un jardí interior de vivenda. I, com en el cas de Barcelona, actualment es conserven com una plaça.
Durant les darreres dècades, el centre antic, que continua sent el centre comercial, administratiu, residencial, s’ha trobat immers en procés de nou canvi amb la introducció edificis alts, i generalment molt estrets, els quals combinats amb els edificis de dos o tres plantes conformen un collage de molt poca gràcia estètica.  A més a més, els esforços per reduir el trànsit, per dins d’aquest, a través de pivots regulables només per veïns, no acaben de donar bons resultats i sempre hi ha presència de molt de cotxes excepte en les poques zones peatonals que queden reduïdes a la plaça Major i la de Santa Clara, situada al costat.
Si bé, no trobarem un “Espai Brossa”, a Catelló un dels edificis que s’ha salvat de l’escabetxina és la Llotja del Cànem que data del segle XVI que va ser comprat i rehabilitat el 1999, per la UJI, Universitat Jaume I, per crear espais d’exposicions i una biblioteca.