dilluns, 19 de novembre de 2012

El museu del Ferrocarril de Catalunya

Desprès de la visita al 22@, un es pot adonar de que el procés que s'està duent a terme a tota la zona, té un cert encant actual, simplement pel fet de que tal i com ho coneixem ara, està tot a mig fer, trobem la mescla entre totes les coses noves, els gratacels, en contraposició als antics complexos fabrils, molts d'ells ja abandonats i en desús. Espais com Hangar, o l'escola BAU, formen part d'una actitud de voler preservar tot el passat d'una zona i que segurament romandran al llarg del temps com a una excepció puntual, doncs l'avanç de la nova urbanització del barri financer, no preveu una convivència entre aquesta dualitat actual, d'allò nou i tot allò antic.

AVilanova i la Geltrú, tot aquest procés de reutilització i aprofitament de les zones històricament industrials no s'ha arribat a donar; tota la zona industrial històrica ha estat substituida per un procés d'urbanització de l'eixample i es traslladà tota a les afores de la ciutat o inclús en petits parcs industrials situats a la població veïna, Sant Pere de Ribes.


No obstant m'agradaria donar a conèixer un equipament situat al centre de la ciutat que sí ha estat recuperat, es tracta del Museu del Ferrocarril de Catalunya. El recinte correspon a la part antiga de l'estació, junt a l'actual edifici. El complex es va construir al voltant de finals del segle XIX i es un dels més antics de Catalunya. Originalment l'estació de Vilanova era un intercanviador de ferrocarrils i disposava d'un dipòsit de locomotores i unes grans instal·lacions destinades a tallers de reparació dels trens. Al voltant dels anys 70 tota la zona actual del museu va quedar totalment obsoleta i va romandre a l'oblit fins a principis dels 90, quan diferent organismes públics van decidir reaprofitar les instal·lacions per a ubicar-hi l'actual museu.



Actualment, tots els edificis han estat habilitats per a la incorporació de les diferents exposicions, tant permanents com temporals i també consta d'altres espais com sales polivalents, sales d'actes, entre d'altres, conformant un bon exemple de com el patrimoni pot conviure perfectament amb les noves necessitats del segle XXI.