Potser la comparativa de l'espai natural annex a Vilanova, el parc natural del Garraf, sigui la zona més fàcilment comparable amb el de Barcelona, Collserola, degut a que ambdós formen part de la serralada litoral catalana i tenen característiques molt semblants a nivell territorial.
L'espai protegit del Garraf, consta del voltant de 12000 ha, davant les 8000 ha del parc de Collserola.
Actualment tot el territori està gestionat per diversos ajuntaments, entre ells Vilanova i la Geltrú, Sitges, Castelldefels, entre d'altres i va declarar-se parc natural degut a les activitats humanes que estaven destruint tot el medi, des de canteres i una indústria cimentera, fins a inclús un abocador.
En quant a la flora i la fauna, trobem les típiques espècies mediterrànies: petits mamífers i rèptils, així com certes espècies autòctones d'aus, com la merla, en quant a fauna. En quant a la flora del parc, tenim certa variació depenent de la zona; a primera linia de mar, als penya-segats, la vegetació està bàsicament formada per espècies com el margalló i el garric, no més grans de 3 metres. A la part més interior del parc, trobem una vegetació mediterrània més semblant a la que podríem trobar a Collserola: alzinars i pinedes de pins blancs i una vegetació de sotabosc com el marfull, el boix i el lligabosc.
Actualment una gran quantitat d'ha estan en procés de regeneració degut als incendis que es van produir en els darrers anys.
En quant a patrimoni construït, degut al sòl càrstic, no gaire bo per a la construcció, no trobem grans edificiacions; tot i això hi trobem algunes ermites com la de Santa Maria de Jafre, a més de petites masies del segle XVIII i refugis de pastor, de l'època on era típic el conreu de la vinya en aquest territori.
Degut a que al ser un parc natural purament mediterrani , no constitueix un paisatge, que podriem considerar idíl·lic, no obstant ofereix un petit aturament de la invasió urbana i ofereix una gran quantitat de rutes i paisatges molt característics a la costa catalana.
