dijous, 8 de novembre de 2012

Del naixement a la consolidació de la vila (1190-1732)



Del naixement a la consolidació de la vila (1190-1732)



Document de la vila de 1342 amb posterior ampliació de 1732

Castell Ciuró actualment en runes
Entre la dominació romana i la visigoda ens queda definit ja el nostre terme, que neix amb els noms d’ “Orda, Lorda, Olorda”, avui Santa Creu d’Olorda. La data més antiga trobada de la muntanya de Santa Creu d’Olorda és del 987. L’any 993 trobem donacions de vinyes, cases i bosc a la muntanya ‘Olorda. El castell d’Olorda no s’arribà a construir mai però trobem esments d’un lloc de defensa anomenat “Torre Rodona” (més tarda anomenat Lloc de Ciuró). Era una fortalesa d’època romana de la qual sols hi ha vestigis de la base. Sobre aquesta antiga torre de defensa d’època romana, el 1368 el Comte-rei de Catalunya i Aragó Pere III, dóna un decret a Barcelona per a l’erecció del Castell Ciuró, del qual encara se’n mantenen a Molins. Aquest mateix rei és el que manà ampliar les muralles de la ciutat de Barcelona pel costat oest, creant així la nova zona del Raval.

El primer habitant de Molins de Rei de qui es té constància fou el ferrer Bernat Cortell, conegut com a Bernat el Ferrer i afavorit pel rei Alfons II d’Aragó amb un tros de terra on construí la seva casa. Corria l’any 1190, en plena Edat Mitjana, i l’obsequi reial requeria, en bona lògica, una contrapartida. El seu súbdit podria exercir l’ofici de ferrador, però també s’hauria de fer càrrec dels molins de tot just aixecat Casal de les Dotze Moles. Un aixopluc de força envergadura, datat el 1188, que serviria per obrir camí cap a la formació del que seria el primer nucli del poble.

ciutat gòtica de Barcelona i les seves parròquies
Fins l’Edat Mitjana la ciutat de Barcelona havia conservat les muralles romanes i a partir de llavors creix i s’enriqueix formant la ciutat gòtica, sempre aquests nous creixements ho fan al voltant d’una parròquia. A Molins, en un principi, tot girà al voltant dels molins que es construïren aprofitant el rec i que, òbviament, atorgaren a la vila el nom de Molins. Més enllà de la presència de pagesos i menestrals, i de la mateixa manera que en l’evolució de la ciutat de Barcelona, fou la construcció de l’església la que començà a donar al poble un cert pes. Edificada al 1209 en el mateix indret on es troba l’actual.

El desenvolupament de les artèries de la vila no tingué lloc de forma sobtada, sinó que s’esdevingué al llarg del temps. Primer de tot fou el carrer Major on s’agregava el major nombre de vivendes, més endavant la carretera a partir del 1770, tallers, magatzems i hostals eren les principals cases, i seguit del carrer de Baix, amb data de referència a 1863 amb un creixement restringit a causa de les riuades que patia.



evolució de Molins i els seus carrers entre 1718 i 1863