Del naixement a la consolidació de la vila (1190-1732)
 |
| Document de la vila de 1342 amb posterior ampliació de 1732 |
 |
| Castell Ciuró actualment en runes |
Entre la dominació
romana i la visigoda ens queda definit ja el nostre terme, que neix amb els
noms d’ “Orda, Lorda, Olorda”, avui Santa Creu d’Olorda. La data més antiga
trobada de la muntanya de Santa Creu d’Olorda és del 987. L’any 993 trobem
donacions de vinyes, cases i bosc a la muntanya ‘Olorda. El castell d’Olorda no
s’arribà a construir mai però trobem esments d’un lloc de defensa anomenat
“Torre Rodona” (més tarda anomenat Lloc de Ciuró). Era una fortalesa d’època
romana de la qual sols hi ha vestigis de la base. Sobre aquesta antiga torre de
defensa d’època romana, el 1368 el Comte-rei de Catalunya i Aragó Pere III,
dóna un decret a Barcelona per a l’erecció del Castell Ciuró, del qual encara
se’n mantenen a Molins. Aquest mateix rei és el que manà ampliar les muralles
de la ciutat de Barcelona pel costat oest, creant així la nova zona del Raval.
El primer habitant
de Molins de Rei de qui es té constància fou el ferrer Bernat Cortell, conegut
com a Bernat el Ferrer i afavorit pel rei Alfons II d’Aragó amb un tros de
terra on construí la seva casa. Corria l’any 1190, en plena Edat Mitjana, i
l’obsequi reial requeria, en bona lògica, una contrapartida. El seu súbdit
podria exercir l’ofici de ferrador, però també s’hauria de fer càrrec dels
molins de tot just aixecat Casal de les Dotze Moles. Un aixopluc de força
envergadura, datat el 1188, que serviria per obrir camí cap a la formació del
que seria el primer nucli del poble.
 |
| ciutat gòtica de Barcelona i les seves parròquies |
Fins l’Edat Mitjana
la ciutat de Barcelona havia conservat les muralles romanes i a partir de
llavors creix i s’enriqueix formant la ciutat gòtica, sempre aquests nous
creixements ho fan al voltant d’una parròquia. A Molins, en un principi, tot
girà al voltant dels molins que es construïren aprofitant el rec i que,
òbviament, atorgaren a la vila el nom de Molins.
Més enllà de la presència de pagesos i menestrals, i de la mateixa manera
que en l’evolució de la ciutat de Barcelona, fou la construcció de l’església
la que començà a donar al poble un cert pes. Edificada al 1209 en el mateix
indret on es troba l’actual.
El desenvolupament
de les artèries de la vila no tingué lloc de forma sobtada, sinó que
s’esdevingué al llarg del temps. Primer de tot fou el carrer Major on
s’agregava el major nombre de vivendes, més endavant la carretera a partir del
1770, tallers, magatzems i hostals eren les principals cases, i seguit del
carrer de Baix, amb data de referència a 1863 amb un creixement restringit a
causa de les riuades que patia.
 |
| evolució de Molins i els seus carrers entre 1718 i 1863 |
