dijous, 27 de desembre de 2012

I com som d’intel·ligents...


La Universitat Jaume I (UJI), la universitat de Castelló de la Plana, la vam vore nàixer fa ara 20 anys. Durant la seua primer etapa va ocupar unes antigues  instal·lacions d’un col·legi d’EGB, unes instal·lacions esportives i un antic hospital, al tossal de Penyeta Roja. El nou campus va obrir-se el 95 amb l’àrea jurídico-econòmica, el 1998 es va incorporar la part tecno-científica i, en els darrers anys, el creixement de la UJI ha estat exponencial tant en oferta d’estudis, com d’estudiants, com d’instal·lacions... L’última novetat ha estat l’Espaitec!
L’Espaitec es tracta d’una zona que pretén potenciar el disseny, desenvolupament, i demostració de prototips d’empreses instal·lats en els sectors de biotecnologia, sensorial, automatisme, robòtica i TICS. Accelerar el creixement de projectes empresarials innovadors amb l’objectiu que aquests prototips passen a ser productes innovadors reals per satisfer necessitats existents als usuaris, a la ciutat (incloent el terme de smartcity) i a la regió (parlen de smartprovince).
Pel que fa a l’UJI, ara per ara, són dos les empreses predominants: Actualmed i Advanced Wireless Dynamics. La primera ofereix solucions avançades de gestió i tractament d'imatge mèdica digital aplicada a clíniques radiològiques, hospitals i metges radiològics. La segona ofereix serveis de connexió a través de xarxes sense fils massivament distribuïdes sobre els quals construeixen aplicacions d'alt valor afegit, com per exemple sistemes d'estalvi energètic a través del monitoratge d'instal·lacions lumíniques en espais públics amb tecnologia M2M, machine to machine.
A petita escala l’Espaitec de Castelló és el 22@ de Barcelona, districte de la innovació i la tecnologia, creat per a ser plataforma d’empreses i oficines. La “nova imatge” de la ciutat distingible des de les altures i això que no tenim rajos X per observar el subsòl!
Tecnologies que ens fan més fàcil la vida però, què impliquen? Són totes necessàries? Per què convertir-les en necessàries? Així, per exemple, smartphone, smartcard, smart... Cadascú de nosaltres hauríem de ser conscients de com d’”intel·ligent” fem ús (o no fem ús!) d’aquestes tecnologies. Fa riure, però, per exemple, persones que no han agafat el transport públic en la seua vida, ni la bici, per desplaçar-se per la ciutat s’omplin la boca de raons ecològiques parlant-te de l’ús que hauríem de fer tots del cotxe ecològic.
Quina unió o equilibri entre natura i tecnologia és l’adequat? És l’ús de tota aquesta nova tecnologia la que ens permet parlar de “ciutats sostenibles”? Què fa a una ciutat “intel·ligent”, que no digital?