dimarts, 4 de desembre de 2012

La creació d’una trama. El cas de la Barceloneta i Es Castell

 L’origen primigeni del poble des Castell és la d'una barriada adossada al Castell de Sant Felip, a la bocana del port de Maó. El primer nucli de cases va sorgir de la necessitat dels habitants i treballadors del castell de tenir un assentament a prop i no haver de desplaçar-se a diari.
La fortalesa va ser construïda en resposta a que Barbarroja assaltés el port de Maó el segle XVI. Va ser ordenada la seva construcció per Felip II amb un model de fortalesa estrellada, molt més modern en disseny que els clàssics castells.



El nucli que havia crescut a les afores es coneixia amb el nom de s’Arrabal de Sant Felip, i no serà fins el segle XVIII que per ordre dels britànics durant la seva segona dominació a l’illa (1763-1782), va ser enderrocat i traslladat més enllà de l’àrea de defensa que el castell necessitava lliure d'edificacions  El nou emplaçament es va conèixer amb el nom de Rabal nova, situat entre Cales Fonts i Cala Corb.


Per a la seva construcció es va traçar una ordenació ortogonal, molt similar a la que te el barri de la Barceloneta de Barcelona. De la mateixa manera que en el cas del barri barceloní, el disseny urbanístic del poble és militar, data exactament de la mateixa època i se situa molt a la vora del mar. Ideada per enginyers militars, es basa en una retícula regular d'illes molt allargades i funcionament de les comunicacions en sentit longitudinal. La retícula rodeja en ambdós casos una gran plaça central, notablement més gran en el cas des Castell.

Tot i que les proporcions dels carrers i espais construits dels dos dissenys no és exactament igual, la voluntat és comuna a l’hora de crear un sistema òptim en el seu funcionament, fàcil i ràpid en la seva construcció. Tot i així, la principal raó de ser dels dos traçats és l’aprofitament màxim del carrer per part de la subtrama de la parcel·lació. En un principi, es tracta d'una parcel·lació idèntica a la filera suburbana, amb cases baixes de planta baixa o planta baixa +1, aferrades a carrer i amb una façana força estreta. Una diferència tipològica entre els casos és que el disseny a Es Castell preveia l’existència de patis posteriors a totes les parcel·les.


En els seus primers anys de vida, fins a finals del segle XIX, es podria dir que la vida a la Barceloneta i la vida as Castell hauria estat del tot similar, amb petites diferències per la condició de barriada urbana de la primera. Fins i tot la societat, bolcada en una vida pel mar, podria haver viscut d'una forma més o menys igual.
Tot i així, a partir dels grans creixements de finals del segle XIX es distancien molt els dos models i avui dia qualsevol similitud passada és més que anecdòtica. Després d'aquest escrit comparant les semblances de les dues ordenacions, crec necessari escriure una segona entrada analitzant el perquè de les seves grans diferències.