La fortalesa va ser construïda en resposta a que Barbarroja assaltés el
port de Maó el segle XVI. Va ser ordenada la seva construcció per Felip II amb
un model de fortalesa estrellada, molt més modern en disseny que els clàssics
castells.
El nucli que havia crescut a les afores es coneixia amb el nom de s’Arrabal
de Sant Felip, i no serà fins el segle XVIII que per ordre dels britànics
durant la seva segona dominació a l’illa (1763-1782), va ser enderrocat i
traslladat més enllà de l’àrea de defensa que el castell necessitava lliure d'edificacions
El nou emplaçament es va conèixer amb el nom de Rabal nova, situat entre Cales
Fonts i Cala Corb.
Per a la seva construcció es va traçar una ordenació ortogonal, molt
similar a la que te el barri de la Barceloneta de Barcelona. De la mateixa
manera que en el cas del barri barceloní, el disseny urbanístic del poble és
militar, data exactament de la mateixa època i se situa molt a la vora del mar.
Ideada per enginyers militars, es basa en una retícula regular d'illes molt allargades
i funcionament de les comunicacions en sentit longitudinal. La retícula rodeja
en ambdós casos una gran plaça central, notablement més gran en el cas des Castell.
Tot i que les proporcions dels carrers i espais construits dels dos
dissenys no és exactament igual, la voluntat és comuna a l’hora de crear un
sistema òptim en el seu funcionament, fàcil i ràpid en la seva construcció. Tot
i així, la principal raó de ser dels dos traçats és l’aprofitament màxim del
carrer per part de la subtrama de la parcel·lació. En un principi, es tracta d'una parcel·lació idèntica a la filera suburbana, amb cases baixes de planta baixa o
planta baixa +1, aferrades a carrer i amb una façana força estreta. Una
diferència tipològica entre els casos és que el disseny a Es Castell preveia l’existència
de patis posteriors a totes les parcel·les.
En els seus primers anys de vida, fins a finals del segle XIX, es
podria dir que la vida a la Barceloneta i la vida as Castell hauria estat del
tot similar, amb petites diferències per la condició de barriada urbana de la
primera. Fins i tot la societat, bolcada en una vida pel mar, podria haver
viscut d'una forma més o menys igual.
Tot i així, a partir dels grans creixements de finals del segle XIX es
distancien molt els dos models i avui dia qualsevol similitud passada és més
que anecdòtica. Després d'aquest escrit comparant les semblances de les dues
ordenacions, crec necessari escriure una segona entrada analitzant el perquè de
les seves grans diferències.
