dimarts, 4 de desembre de 2012

l'energia de la Bastida i la del 22@


Mentres camino pel 22@ m’imagino els tubs sota terra, les galeries, la llum viatjant quasi instantàneament, de fet, darrera d’aquesta pell del subsol hi ha el verdader caràcter innovador d’aquest “nou” barri. La resta, pur circ, contorsionistes, trapecistes i algun forçut marcant bíceps...bravo, bravo! Però tornem als tubs, a l’essència, fa dos anys que es va estrenar una nova central de calor i refrigeració per donar servei a més edificis del districte de manera 
centralitzada, passant de 22MW a 100MW.


Dit aixó, m’agradaria recordar que a l’informe de les Nacions Unides del 2009 es va determinar que, per primera vegada en la història de la humanitat, més del 50% de la població vivia en zones urbanes. A més, l’estudi vaticina que, si no canvia la tendència, a l’any 2050 serà el 70 de la humanitat la que visqui en zones urbanes. El document destaca que aquest augment pot implicar seriosos problemes de salud pública, entre d’altres, si no es procura un creixement controlat i amb especial atenció als estàndars ambientals per un vida saludable. Però al mateix temps ens informa d’una tendència a l’inversa en alguns països de major grau de desenvolupament tecnológic i social, induïda per un factor clau : la contaminació ambiental.

Ara, si fèssim un anàlisi parcial, esbiaixat i extremitzant una mica, podríem tenir tres opcions de futur:

-La Barcelona de cada dia amb una boira densa i continuada estiu i hivern generada per la contaminació i on per veure el Sol hauríem d’anar al Tibidabo. (..sí, anar a passar el dia a un parc d’atraccions fent volar la imaginació amb un Sol ja imaginari.)

-La Barcelona del subsol del 22@, amb les venes renovades, amb la ment més oberta i amb una consciència que fa florir els horts dels terrats...

-La Barcelona que hem deixat per una Bastida, Senterada o Sarroca de Bellera, al bell mig del Pirineu. Pobles quasiautosuficients en menjar, Sol i esperit.

Ens podem plantejar moltes preguntes, però potser la més important seria: quin futur volem creure?