Gràcia és un
barri molt especial dins la ciutat de Barcelona. Té un caràcter propi, i alhora
una estructura de places on esdevenen seqüències i episodis dels seus
personatges.
A Palma, a
l’altra costat de la feixina, molt a prop del mar, hi ha el barri de Sta Caterina,
de carrers organitzats en una trama ortogonal. Aquest barri era una zona
ocupada per pescadors, es trobava fora del recinte emmurallat de la ciutat i
molt a prop del mar. A primera línia de mar es trobava la zona del Jonquet,
encara existent, molt caracteritzada per la presència dels molins que es veuen
des del mar. Allà, a la murada, es trobava l’antiga porta de Sta Caterina, una
de les set entrades a la ciutat. Més endavant, cap a principis del s. XIX es
construí l’arrabal de Sta Caterina, que
conforma tota la zona amb un teixit ortogonal que contrasta amb el posterior
eixample de Bernat Calvet, de traçat radiocèntric.
Aquest barri
conserva encara algunes casetes de planta baixa i pis, propis dels pescadors i
alguns edificis modernistes, de finals del s XIX. El teatre mar i
terra, construcció neoclàssica de 1898, havia sofert canvis d’usos,
convertint-se en escola o en lloc de reunió de l’agrupació de ball de bot. Poc
a poc, igual que el casinet de la violeta s’havia anat abandonant, fins que el
2010, l’ajuntament ha impulsat una reforma de l’edifici, convertint-lo en espai
de cultura i nova escola de teatre de la ciutat.
Les últimes dècades
el barri ha sofert un procés de rehabilitació dels edificis, i també de
reurbanització i peatonalització de carrers i passatges, essent avui, uns dels
barris de moda de la ciutat. Conegut sobretot pel seu mercat, construït a finals
del s XIX, actualment és un barri d’artistes, de treballadors, un barri
defensor de la cultura de les illes. Però alhora és un barri amb gran barreja
de cultures, més d’un 10% de la població és estrangera. Això afavoreix un
ambient obert, tolerant, i de intercanvi constant. D’alguna manera pretén convertir-se
en el Soho de Palma.
