dimecres, 9 de gener de 2013

Gràcia, espai la Violeta – Centre Artesà



El cas de la recuperació de l’edifici de la Violeta, un espai que va ser molt representatiu per als habitants de Gràcia, representa la materialització d’un desig que al Prat malauradament encara no s’ha realitzat. La mobilització del veïnat va aconseguir que l’edifici de l’antic casino de la Violeta passés de mans d’una immobiliària (que hi volia construir habitatge) a l’ajuntament, cosa que ha permés la seva transormació i recuperació com a centre cultural per al barri. Això implica la conservació d’una part de la memòria i la història de Gràcia. 


Una de les coses que li manquen al Prat, com ja vaig comentar als primers escrits, és la capacitat i la sensibilitat per protegir aquells indrets que una vegada van ser importants per a la ciutat o per als seus habitants. A diferència del cas de la Violeta, on podem buscar el culpable de la destrucció fora de l’àmbit ciutadà, a la meva ciutat tenim l’enemic a casa. 




 Expliquem una mica la història: l’Artesà va ser un centre cultural i d’oci sorgit a la primera meitat del segle XX, que comptava amb instal·lacions com un casino, bar i una petita però digna sala de cinema i teatre. Era un dels pocs llocs d’esbarjo de la ciutat, per no dir l’únic. Això fa que hagi acabat formant part de la vida de moltes persones i que representi molt més que quatre parets amb un sostre.




 Doncs bé, el problema actualment no és que hagi caigut en mans de cap malèfica inmòbiliària que el vulgui tirar a terra per construir una cosa millor, sinó que estant en mans del propi ajuntament, aquest està deixant que es mori. I fa mal veure com part del passat va caient a trossos simplement perquè no es vol cuidar, malgrat múltiples reivindicacions populars.
Com diuen moltes veus pratenques: “un poble que no cuida el seu passat no té cap futur (i de passat en tenim ben poc)”