dilluns, 14 de gener de 2013

Les ambicions d’una flota. El cas de la Barceloneta i Es Castell (Part 1)


Si be el poble des Castell té en comú amb la Barceloneta el fet que fossin creixements urbans planejats, de nova creació, i amb un disseny militar, Es Castell té la particularitat de respondre en la seva fundació a la voluntat de l’exèrcit britànic i no de l’espanyol.
Port de Maó el 1786

Menorca, al segle XVIII, va ser dominada per anglesos, francesos i espanyols de forma alternada en una sèrie de set governs diferents en només cent anys. Governada per espanya fins el 1708, passa al 1r govern anglès 1708-1756, després francès 1756-1763, 2a dominació anglesa 1763-1782, espanyol 1782-1798, la 3a dominació anglesa 1798-1802 i finalment espanyol fins a l’actualitat.

A la societat anglesa del segle XVIII, l’exèrcit era una de les poques possibilitats que tenia la població de veure una certa professionalització en la realització de tasques de construcció. Per això no és estrany que els militars s’encarreguessin dels aixecaments dels molts assentaments colonials, encarregant tasques de verificació, planificació i disseny del lloc a urbanitzar. Filadelfia i Savannah deuen les seves traces a Holme i Oglethorpe per exemple. Així dons, els britànics van acreditar una bona pràctica en el camp de l’urbanisme de ciutats. En el cas de Menorca, l’enginyer escocès Patrick Mackellar va tenir l’oportunitat de traslladar a un nou assentament una població de gairebé 4000 persones: Georgetown, el futur Es Castell (pla del 1764-71).

Traçats teòrics comparatius
 La feina de Mackellar es pot definir com un planejament de transició, que acull les experiències de l’urbanisme barroc mentre planteja el naixement d’un nou model de ciutat que, tot i vigent en el debat intel·lectual del XVIII, gairebé no s’havia vist a Europa en un procés de nova planificació. La historia ha demostrat que a vegades la suposada raó ha produït sense parar monstres urbans sense control. A Georgetown es va saber adaptar els requisits d’ordre i facilitat d’accés propis de l’exèrcit als condicionants geogràfics i socials propis de la fundació d’una nova ciutat.


La Barceloneta, obra de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (1754), s’aixeca amb un criteri purament habitacional, on l’estructura de la trama prescindeix de la mançana i dels seus inevitables patis. Son substituïdes per la juxtaposició d’habitatges en filera disposats en estrets carrers amb fort component longitudinal. La primera gran diferència entre els model la trobem aquí, al seu cor, a l’habitatge. A la Barceloneta s’aposta per l’habitatge en forma de quadrat, “la casa quart”, i ocupa íntegrament el sòl privat. En canvi l’habitatge a Georgetown respon més al disseny de vies també de marcat traçat longitudinal però amb un disseny d’habitatges propi de la filera suburbana, amb habitatge estret en façana i llarga parcel·la amb pati o hort posterior.
Tipologies d'habitatges as Castell (esquerra) i "Casa quart" de la Barceloneta (dreta)