dimarts, 15 de gener de 2013

Na Burguesa i Collserola





Bellver té una funció molt important per a la ciutat com a “pulmó verd” que és. En aquest sentit el paral·lelisme amb Collserola és molt clar. És una illa verda que amb el temps ha quedat envoltada i ben delimitada per la ciutat. Les seves 107 hectàrees d´extensió queden lluny de les més de 8.000 de Collserola, però les seves funcions i valors ecològics són igualment importants, essent un territori de gran riquesa natural on podem trobar gran diversitat de flora i fauna endèmica de la illa, a més de ser un gran espai per el lleure, sent molt comú trobar gent passejant o fent esport, o grups escolars aprenent de la natura. Tot i ser més petit en comparació amb Collserola, el bosc de Bellver és pot considerar com una prolongació de la Serra de na Burguesa, formació molt més extensa situada entre Palma i el municipi de Calvià. Na Burguesa és el nom que reb la part més meridional de la Serra de Tramuntana, serralada que voreja l´illa pel nord-oest. Així doncs, ens trobam amb un territori envoltat pràcticament en la seva totalitat per ciutat, però d´un caire molt diferent de la ciutat que envolta Collserola.


Camí del Parc de Col

Camí de la Serra de Na Burguesa


Per una banda tenim Son Vida, urbanització de luxe i plena de xalets exclusius, hotels de cinc estrelles, resorts i camps de golf. A tot el seu costat sud està vorejada d´urbanitzacions costaneres i turístiques, i al costat oposat el municipi de Calvià és qui la delimita. Contactes aquests que inevitablement han afavorit i propiciat la especulació urbanística i que moltes vegades han relacionat amb la gran quantitat d´incendis que any rere any pateix la zona, el més greu d´ells cremant la meitat de la serra el 1993.



Xalet a Son Vida


A l´altre extrem, el seu límit amb la ciutat de Palma és molt marcat i, com a Collserola, poc clar i deixat de banda històricament a nivell de planejament urbà. Crec que podría ser molt oportú un estudi d´aquest límit per tal d´obrir aquest espai natural cap a la ciutat en millors condicions, de la mateixa manera com la ciutat de Barcelona va impulsar el projecte de “Les 16 portes de Collserola”.