dimarts, 15 de gener de 2013

SANTA CATALINA DE PALMA I LA VILA DE GRÀCIA





Encara que el barri de Santa Catalina no va ser mai poble en si mateix, s’assembla a Gràcia en diversos aspectes. Ambdós barris sobresurten de la ciutat en relleu, estant una mica per sobre del nivell del mar. Per damunt de tot, allò que els uneix són dos trets distintius: les cases baixes i els carrers tranquils, alguna cosa que surt del conjunt i que fa que algú que hagi estat a un barri, s’enrecordi de l’altre quan el visita.
Santa Catalina era un barri de pescadors com ho era la Barceloneta, però més modest pel que fa a les construccions. En termes de modèstia també es distancia molt de la vila gracienca ja que sempre ha estat barri obrer i Gràcia ha mantingut sempre un aire burgès que es conserva. Així i tot, l’afany dels graciencs de sentir-se encara avui part d’un poble annexat a una gran ciutat és similar a l’afany dels cataliners per diferenciar-se d’altres barris pròxims com els de Son Armadans o Puig de Sant Pere. Hi ha per tant, una història en ambdós casos que ens porta a entendre la personalitat que tenen els seus carrers.   Avui dia, podem dir que s’han conservat molts d’aquests aspectes encara que vagin evolucionant.  Ambdós barris són dels més cobejats per les agències immobiliàries i estan sofrint canvis de millora. Per exemple, s’han anat tancant carrers per als vianants per tal de fer el barri més transitable.
A finals del segle XIX i principis del XX el barri de Santa Catalina es va enriquir i a partir d’aquí es construïren diversos edificis de tall modernista popular, com el Teatre Mar i Terra reformat l’any 2010 o l’edifici de l’hostal Cuba d’inspiració àrab (1908). Gràcia per altra banda és una mostra clara del modernisme català i el trobem arreu de les façanes de la vila: la casa Vicens al c/Carolines o la Casa Elisa Bremon d’Espina a Gran de Gràcia en són exemples ben interessants.


Al barri de Sta. Catalina s’hi pot accedir via el majestuós carrer de Jaume III així com el Passeig de Gràcia serveix d’entrada a la vila. Ambdós barris queden avui apartats del nucli urbà per grans vies com l’Avinguda d’Argentina per una banda i la Diagonal per altra. El traçat urbanístic és diferent ja que el raval cataliner manté una quadrícula més pronunciada que la vila gracienca la qual manté una estructura més caòtica, i s’organitza a partir de places i carrers principals com Gran de Gràcia o Travessera. La mobilitat al barri cataliner es fa via les principals avingudes que el rodegen: Argentina, Gabriel Roca, Indústria. I el barri de Gràcia està ben comunicat gràcies a l’Avinguda Diagonal, Ronda General Mitre, Via Augusta i el Passeig de Sant Joan.


Si caminem per aquests carrers ens queda clar que es conserva en gran part la seva història, en noms de carrers i façanes d’edificis singulars però tanmateix el que més fa que s’assemblin és l’aire cosmopolita que s’hi respira. Aquests dos llocs tenen una barreja similar de tradició, personalitat, autenticitat, mestissatge cultural, nostàlgia per allò que va ser, comerços moderns, botigues de tota la vida, etc. que et fan sentir en un lloc i en molts a la vegada. Del barri o raval de Santa Catalina n’han parlat com si fos un Soho, en proporció a l’illa, tot sigui dit. I de Gràcia se n’ha dit de tot!